L’esquerra antibel·licista transigeix amb el pla d’Illa en defensa

“L’aposta de Catalunya pel sector de la defensa és clara i contundent [...] Ens ho va encomanar el president”. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, remarcava fa poc l’ afany del Govern socialista­ en un sector que a Catalunya és residual respecte a altres zones d’ Espanya, com ara Madrid, Andalusia, Galícia i Castella-la Manxa.

Un plantejament que, si es té en compte l’aritmètica política, podria causar problemes al cap de l’ Executiu català. Tot i això, Esquerra i Comuns no plantegen objeccions als plans del president.

Tots dos partits mantenen una posició tradicionalment antibel·licista i pacifista. Tot i això, tampoc no han posat en cap compromís el Govern central amb la decisió d’augmentar la despesa en defensa a instàncies de l’OTAN.

Si no han creat cap problema a Pedro Sánchez, més enllà de remarcar una discrepància ideològica, encara menys amb el Govern d’ Illa, que ara per ara s’ha limitat a fer un paper pedagògic, i ha animat les empreses a considerar entrar en aquest segment.

El 36% dels catalans aposten per mantenir la inversió, el 34% volen reduir-la, i el 26%, augmentar-la

La societat catalana és més reticent a invertir recursos en defensa que la de la resta d’ Espanya. Tot i que l’opinió sobre la despesa militar està certament dividida, l’últim baròmetre del president executiu amb motiu del 40è aniversari de l’adhesió d’ Espanya a la UE assenyala que un 36% dels catalans consideren que aquesta inversió s’hauria de mantenir al nivell actual, un 34% opinen que caldria reduir-la i prioritzar altres polítiques, i un 26% creuen que s’hauria d’augmentar. A la resta d’ Espanya, els partidaris d’elevar la despesa en defensa arriben al 33%.

Aquesta idiosincràsia social podria aportar arguments a l’esquerra catalana per discutir els plans d’ Illa, però ara per ara no hi ha contestació política. Encara més, en certa manera donen suport a aquesta aposta, potser perquè “tot és a les beceroles”.

ERC explica que durant les negociacions pressupostàries, el Govern els va comunicar la intenció d’ajudar a captar fons europeus en aquest àmbit per “reforçar” la indústria catalana, però considera que pot ser “positiu” créixer en la indústria de defensa, especialment en els aspectes que tenen “aplicabilitat social”.

Posen com a exemple el desenvolupament de drons, satèl·lits o submarins, que cada vegada són més recurrents a la indústria de la guerra i que també incideixen en la societat. En definitiva, s’emparen en el fet que la indústria catalana és dual i que està basada en “elements dissuasius i de seguretat”. Seria una qüestió diferent, expliquen fonts republicanes, que el Govern apostés per “fer míssils o bales”.

El Govern ajuda a captar fons europeus en aquest àmbit per reforçar la indústria catalana

Així doncs, ERC beneeix els plans d’ Illa: “Cal estar atents a aquests recursos i poder captar-ne per a la indústria d’aquí”. Comuns, en canvi, tenen la sensació que en realitat “no hi ha cap estratègia com a tal” i que el Govern es dedica en aquesta qüestió a “llançar globus sonda per tapar la inacció en el sector de l’automoció”, en què excepte la puixança d’ Ebro “hi ha empreses amb dificultats”. Però, tot i això, posen una excepció: “Depèn en què s’inverteixi”, condicionen, conscients de la dualitat de la indústria de defensa catalana.

Però el 2021, durant el govern de Pere Aragonès, totes dues formacions es van oposar al fet que la factoria de Nissan de la Zona Franca pogués servir per reparar-hi vehicles militars blindats. Per tant, “per primer cop hi ha consens a Catalunya entre l’Administració, la societat civil i les empreses” per apostar pel sector de la seguretat i la defensa, com va remarcar fa poc el conseller delegat de Ficosa, Xavier Pujol, empresa que ha entrat al sector.

La Generalitat prova de trencar un tabú i de “normalitzar” el negoci que es presentava espinós en altres conjuntures. Un alt càrrec d’ Empresa defineix el paper de l’ Executiu com una mena de “ Tinder de la defensa”, de manera que el Govern es dedica a “acompanyar” les empreses interessades, a assessorar-ne, i fins i tot a fer formació sobre els requisits tècnics i administratius específics del sector.

Aquesta tasca, amb el teixit associatiu que lidera Aeros, sobretot se centra a facilitar l’associació d’empreses i la gestió de candidatures per optar a fons europeus.

Els aliats d’investidura s’emparen amb el caràcter dual de la indústria catalana de defensa

El Govern no ha volgut posar números sobre el pes que podria tenir aquest sector. N’ha posat la Cambra de Comerç de Barcelona a l’últim informe: 1.000 milions d’euros més a l’any de PIB i fins a 10.000 nous llocs de treball si es desplega una estratègia dissenyada tècnicament per l’expresident del Parlament Roger Torrent, d’ERC, que després de passar per la política va fundar la seva ­consultora especialitzada en ­defensa.