Quatre comunitats del nord concentren totes les morts atribuïdes a la calor del maig

La cúpula de calor (aire càlid en altura) que afecta des de fa uns quants dies Espanya no és innòcua, o el que és el mateix, comporta conseqüències. Ho reflecteixen les estimacions del MoMo (sistema estadístic de monitoratge de la mortalitat diària), coordinat per l’ Institut de Salut Carlos III i que identifica en temps real si el nombre de morts diàries a Espanya supera les xifres esperades.

Ahir el MoMo xifrava en 580 l’excés de defuncions per totes les causes possibles al mes de maig a Espanya, de les quals 64 són atribuïbles a la temperatura. No per cops de calor, sinó per l’excés de calor i en persones amb, per exemple, comorbiditat.

“El més important no són només els graus que puja el termòmetre, sinó també on passa”, avisa un expert

En concret, aquestes 64 morts es concentren únicament en només set dies, del divendres 22 al dijous 28, just quan el fenomen de la cúpula de calor s’ha intensificat. I el més curiós: totes queden circumscrites en quatre comunitats autònomes del nord d’ Espanya, poc acostumades a les altes temperatures: Astúries (24), Euskadi­ (24), Galícia (10) i Cantàbria (6).

“El més important no és només quants graus puja la temperatura, sinó també on passa el fenomen”, apunta a La Vanguardia Julio Díaz­, investigador de l’ Institut de Salut Carlos III. Explica que quan en un mapa de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) es detalla que a Sevilla i Astúries arribaran als 35ºC, cal tenir en compte que les conseqüències per a cada lloc no seran les mateixes. “Són els mateixos graus des del punt de vista del termòmetre, el que passa és que els impactes a la salut que tenen a Sevilla i Astúries són diferents”.

Afirma que els investigadors ho tenen molt clar: la mortalitat es dispara a diferents temperatures en diferents llocs. “El que anomenem nosaltres temperatura llindar d’onada de calor a Astúries està al voltant dels 29ºC, mentre que a Sevilla se situa en 41ºC. Ergo, si als dos llocs arriben als 35ºC, a la capital andalusa no passarà res, perquè no és la temperatura a partir de la qual poden morir persones, mentre que a Asturias, sí”.

Díaz recorda que les dades que facilita MoMo són de mortalitat atribuïble a la temperatura durant onades de calor i que el ciutadà pot incórrer en un error, ja que hi ha fonts que parlen de morts per onada de calor i d’altres que fan referència a un excés de calor, “i no és el mateix”.

Per exemple, a Madrid, la temperatura de mínima mortalitat (temperatura ambiental a què, estadísticament, s’observa la taxa de mortalitat més baixa en una població determinada: per sota o per sobre, les morts tendeixen a augmentar) és de 30ºC. Totes les morts que tenen lloc per sobre de 30ºC s’anomenem morts per calor. Mentre que la temperatura d’onada de calor se situa en els 36ºC.

“Així doncs, hi ha d’haver més morts per calor, perquè es compta a partir dels 30ºC, que per onada­ de calor”. I d’aquí sorgeixen les discrepàncies. “Els números han de ser diferents perquè parlem de coses diferents. Per mi, el d’onada de calor [que fa servir MoMo] ha de ser el de referència”, raona Díaz.

En la mortalitat, hi influeixen moltes més coses que la temperatura mateixa. Per l’Aemet –diu Díaz– té el mateix impacte estar sotmès a 36ºC vivint en un xalet amb aire condicionat i piscina que en una casa amb quatre persones més i sense aire condicionat, “quan és obvi que no és la mateixa situació”. Per tant, el nivell de renda és important.

També hi influeix la piràmide poblacional. “Qui es mor durant les onades de calor? La gent gran. El que fan les onades de calor és agreujar les malalties de base. L’anomenat cop de calor és una cosa anecdòtica, un 2% de les morts atribuïbles a les altes temperatures”, raona Díaz.

També hi influeix el sistema sanitari, l’aïllament dels edificis, si la zona és rural o urbana... Cal determinar en cada lloc la temperatura a partir de la qual comença a augmentar la mortalitat d’una manera estadísticament significativa, apunta aquest investigador. I en això –continua– es basa el pla de prevenció del Ministeri de Sanitat. “El que passa és que la informació que arriba al ciutadà és la de l’ Aemet”.

Partint dels criteris de cadascú, al 53% dels llocs d’ Espanya l’alerta de l’ Aemet saltaria després que la del Ministeri de Sanitat. “És a dir, no s’estan donant alertes que s’haurien de donar a causa dels criteris de Sanitat”, conclou ­Díaz.