Per un urbanisme flexible

El que pretenia ser un debat, potser competitiu, sobre les metròpolis de Barcelona i Madrid va acabar sent un diàleg, amb molt aprenentatge compartit, reptes per implementar i ganes de continuar teixint complicitats. Amb conclusions interessants: “Cal apostar per un urbanisme metropolità flexible, amb lleis més dinàmiques i més participació de la ciutadania i dels professionals per crear la ciutat que vindrà”. Aquesta conversa entre Xavier Mariño, director de l’àrea de polítiques urbanístiques de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona ( AMB), i Myriam Peón, directora general de l’Oficina del Pla Sueña­ Madrid de l’Ajuntament, es va viure ahir al matí a l’esmorzar Barcelona/Madrid, dues maneres de ser metròpolis , organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona al Canòdrom. La redactora en cap de Política de La Vanguardia , Silvia Angulo, va moderar la jornada.

Madrid i Barcelona presenten models diferents de planejament urbà: mentre que el terme municipal de Madrid concentra 3,5 milions d’habitants en un territori equiparable als 36 municipis de l’ AMB, aquesta última s’articula com una xarxa de ciutats, i totes amb necessitats molt diferents: “No és el mateix el que requereix l’Hospitalet, per la densitat que té, que Sant Climent de Llobregat, amb 4.000 veïns”, exemplificava Mariño.

A falta d’una institució metropolitana, Madrid ara busca vies per compartir

El pla director urbanístic metropolità de Barcelona ( PDUM) es va aprovar, inicialment al febrer, després d’un període d’informació pública de tres anys en què es van presentar més de 5.000 aportacions d’ajuntaments i organismes sectorials. És un instrument vital per organitzar el creixement de la metròpolis barcelonina, que té en compte “integrar la diversitat, que sigui sostenible, que reforci el sistema policèntric, amb un teixit urbà ordenat, cohesió social i una indústria saludable”, va resumir Mariño.

En l’àmbit de gestió metropolitana, Barcelona porta una quinzena d’anys d’avantatge a Madrid­, ja que l’ AMB es va crear el 2011. De fet, Peón va detallar que “Madrid no té una Àrea Metropolitana com la barcelonina ni aquesta organització supramunicipal. Fins i tot fa no res cada ciutat feia el seu camí, anava a la seva, però, per fi, aconseguim aixecar el cap i compartir”. El ­canvi és gràcies a l’Oficina Sueña Madrid, que treballa en un pla estratègic municipal i que “ofereix­ un procés d’elaboració participatiu­ obert, preténser adaptatiu i flexible, no predictiu, amb l’objectiu de dotar Madrid d’eines que permetin respondre àgilment, sempre sota el principi de seguretat jurídica”, va assegurar.

Madrid ha incorporat el Simulador Estratègic de Ciutat, un sistema amb big data i IA que disposa de 190 indicadors urbans i que es nodreix de 134 conjunts de dades que venen de 37 fonts oficials. “Ens ajuda a planificar i corregir i reequilibrar la ciutat amb anticipació perquè el temps és or. No pot ser que els processos urbanístics siguin tan llargs”, va apuntar la madrilenya. “Cal acostar l’urbanisme a la ciutadania, per això hem organitzat taules de treball amb més de 800 professionals, xerrades informatives als 21 districtes, una vintena de sessions de participació ciutadana i una macroenquesta amb més de 4.000 participants”, va remarcar.

Mariño va exposar la importància de “redensificar” municipis que encara tenen espai per créixer, però tenint en compte que “cal acompanyar-ho de la qualitat de vida i l’accés als serveis públics”. Quan Silvia Angulo els va preguntar què envejaven de l’altra ciutat, el català va apuntar: “Des de fora sembla que teniu molta ajuda de l’ Estat, a part de la Comunitat”, i Peón va respondre: “Tant de bo fos veritat. Tot té molta dificultat”.