Els estafats per una trama de notaris i advocats recuperaran els seus pisos

L’ Audiència de Barcelona ordena que els 128 immobles que van ser arrabassats a gent gran per una trama d’advocats i notaris es tornin als propietaris o bé se’ls aboni el valor del pis. Ho estableix la sentència dictada per la secció desena, a què ha tingut accés La Vanguardia , i que detalla en 559 pàgines com s’han de restituir les propietats a les persones afectades.

Els fets van passar entre el 2009 i el 2015, quan un grup d’advocats i notaris es van aprofitar de la falta de coneixements financers de la gent gran per ­fer-los creure que signaven una hipoteca inversa o un usdefruit vitalici amb l’objectiu de complementar la pensió, quan en realitat venien l’habitatge a un preu molt inferior al de mercat. Des que es van detectar els primers casos d’aquesta estafa han passat 17 anys, en què els propietaris no han pogut recuperar els seus habitatges. La justícia ha trigat tant que alguns dels perjudicats han mort i han estat els fills qui han continuat la lluita judicial en nom seu, que ara s’acaba amb aquesta sentència, si bé s’hi pot recórrer en contra.

Si el pis va acabar en mans de tercers de bona fe, els acusats hauran d’abonar el valor de l’immoble

El tribunal preveu tres escenaris per a la tornada dels immobles. En el supòsit que els acusats encara disposin de l’immoble, ordena que es torni als legítims propietaris i que, alhora, se’ls aboni una indemnització pels danys i els perjudicis causats per la impossibilitat de disposar del pis. “Els perjudicats van transmetre els seus béns als acusats fruit de l’ardit enganyós que constitueix el delicte d’estafa i aquesta pèrdua s’ha de restaurar”, remarca el tribunal. I precisa que, “en els supòsits en què els béns estiguin en poder dels acusats o d’alguna de les societats instrumentals de l’activitat delictiva controlades per ells, aquesta restitució (...) es pot fer mitjançant la ­posada a disposició dels béns”, explica la sala.

Un altre escenari preveu que la trama hagi venut el pis a un tercer de bona fe que el va adquirir sense saber que procedia d’una estafa. En aquest cas, el tribunal ordena abonar als afectats el valor de l’immoble amb els interessos de demora. “Quan la nul·litat del negoci jurídic no permet la recuperació material ni jurídica del bé, s’ha de restituir mitjançant el pagament del seu valor”. Afegeix que la quantitat que caldrà abonar “serà el valor que tenia quan va sortir del patrimoni de la víctima”.

Finalment, hi ha un tercer ­escenari, en què els immobles continuen en mans dels acusats, però amb noves càrregues, siguin deutes o hipoteques. El tribunal ordena tornar el pis als afectats i que els acusats assumeixin el pagament de les càrregues. A més a més, la justícia ordena la dissolució de totes les societats que van fer servir els acusats per cometre el frau.

El judici penal es va tancar amb condemnes mínimes per als acusats després d’arribar a un pacte de conformitat amb les acusacions i comprometre’s a tornar les propietats obtingudes mitjançant l’engany. Francisco Comitre, advocat i líder de la trama, va acceptar una pena de quatre anys i set mesos de presó, i el notari Enrique Peña, condemnat com a cooperador necessari, una pena de tres anys i dos mesos. Els acusats es van comprometre a tornar les propietats i, en cas de no disposar de béns ni diners suficients, serien les companyies asseguradores qui respondrien en nom seu. El judici es va tancar per la via ràpida, però es va celebrar la vista per determinar les quantitats de responsabilitat civil.

Segons la sentència, “el propòsit econòmic fraudulent que guiava l’actuació dels acusats era apoderar-se definitivament de la plena propietat dels immobles dels clients sense abonar­ cap contraprestació econòmica o abonant una quantitat molt inferior al valor de mercat”.

Les companyies asseguradores hauran d’abonar el valor dels immobles en cas que els acusats no hi puguin respondre. El tribunal considera que les pòlisses de responsabilitat civil s’han d’aplicar, ja que els advocats i els notaris van cometre el delicte en el marc del seu exercici professional. “Els delictes es van cometre, entre altres qüestions, perquè les víctimes van dipositar la seva confiança en el seu exercici professional com a advocat i com a notari, i els assegurats no van complir (...) l’estàndard mínim que els corresponia”.