Rescats 2.0 a la muntanya

El nombre de rescats efectuats pels Bombers de la Generalitat a la muntanya manté la tendència a l’alça intensificada en temps de la pandèmia de la covid: si el 2019 la mitjana de salvaments diaris va ser de 2,3, el 2025 es va elevar a 3,3, i entre l’1 de gener i el 25 de maig d’enguany ha pujat a 3,5, segons les estadístiques del Departament d’Interior. Com més gent campa per camins i pics, molts sense la mínima preparació, més trucades al 112 per demanar ajuda. Els bombers han anat sumant mitjans humans i tecnològics per emprendre amb més possibilitats d’èxit la recerca d’excursionistes extraviats o esquiadors atrapats per allaus. Els drons amb visió nocturna o el sistema RECCO SAR, que detecta per radar des d’un helicòpter el rastre de persones en entorns naturals de difícil accés, són algunes de les últimes incorporacions.

Bernat Carola, infermer i bomber GRAE ( grup de recolzament d’actuacions especials) i instructor RECCO, ha estat testimoni de la irrupció de nous aparells després del ferotge torb del Balandrau, que a finals del 2000 va segar set vides. L’operació de rescat la va liderar el seu pare, Francesc. “Els primers dies del 2001 van venir al Balandrau gendarmes de muntanya de França amb un detector RECCO i van trobar un telèfon mòbil, tres setmanes després una allau va arrossegar tres esquiadors al Costabona, un va sobreviure, vam trobar el segon, mort, però no localitzàvem el tercer. El meu pare va demanar als francesos si podien tornar amb la mateixa eina i, unes hores després, el van trobar per la bateria del DVD”, relata Carola.

Aquesta tecnologia funciona amb un detector des de terra o des de l’aire que emet un senyal de radar. Quan aquest senyal xoca amb el reflector, el petit dispositiu passiu que va incorporat a la roba o material de muntanya (motxilles, jaquetes, casc, botes, pantalons...) d’algunes marques, rebota i emet un xiulet que marca el punt on és la persona que es busca.

Especialistes d’aquesta firma, bombers GRAE i un policia de muntanya de França van participar aquesta setmana en un exercici per mostrar-ne el funcionament, a la Seu d’Urgell. Tot i que la màxima eficàcia s’aconsegueix si l’excursionista, el boletaire o l’alpinista perdut porta a l’equipament el diminut artefacte, en espais allunyats de zones urbanes també pot funcionar pel senyal que emet el mòbil o un rellotge intel·ligent.

Com més persones campen per camins i pics, més trucadesal 112 per demanar ajuda

Un helicòpter es va enlairar dimarts des d’un prat amb una mena de campana penjant per rastrejar una zona boscosa propera. Al costat del pilot, Bernat Carola controlava una consola. Quan el senyal del radar va trobar el reflector del desaparegut se’n va determinar la ubicació exacta. En un minut es pot rastrejar des de l’aire la superfície equivalent a 30 camps de futbol.

Des dels GRAE assenyalen que aquesta tecnologia obre moltes possibilitats, ja que funciona en espais sense cobertura de telèfon. Quan altres sistemes fallen, aquest pot ser l’últim recurs. A més, no cal que l’usuari l’encengui ni que hi posi piles. Els GRAE subratllen que totes les eines són complementàries i que, en el cas dels esquiadors, és importantíssim l’ús el DVA ( dispositiu de víctimes d’ allau), ja que, si hi ha una allau, permet la recerca immediata per part dels companys.

A Catalunya, el parc d’Olot prova des de fa un any el RECCO SAR, el que es fa servir des d’un helicòpter, i moltes altres dependències disposen del terrestre. Al Pirineu, França i Andorra també tenen aquesta tecnologia. Operacions de rescat del Nepal, el país de l’ Himàlaia amb més cims que superen els vuit mil metres, han incorporat aquest dispositiu.

Oriol Vilalta, subinspector del GRAE, remarca que el ventall de possibilitats davant una emergència és ampli i posa l’exemple de l’eficàcia dels drons en l’operació del 10 de març per rescatar de nit dos escaladors encallats a la part alta de la canal del Riambau, a la cara nord del Pedraforca. Els drons es van activar des del refugi d’ Estasen i van ser determinants per a la localització exacta de les dues persones.

Els drons amb visió nocturna van ser clau en el salvament de dos escaladors al Pedraforca

L’habilitat dels GRAE i del ­personal mèdic del SEM salva vides, però val més no haver de confiar en un rescat i dissenyar sortides adequades a la capacitat de cadascú.