Una final d’autor

Tots dos es van criar de cara al Cantàbric i avui, separats per pocs metres a la banda del ­Puskas Arena, tindran d’horitzó la final de la Champions. Es van conèixer al Barça i ara, gairebé tres dècades després, Luis Enrique i Mikel Arteta seran els primers entrenadors espanyols que s’enfrontin al partit de clubs més important. L’asturià i el basc es presenten a Budapest comandant el PSG i l’Arsenal, respectivament. Dos equips cisellats al mil·límetre per la seva pissarra.

El campió francès i l’anglès són conjunts d’autor que han arribat a la final amb estils diferents. “Més que dues idees, són dues idees que s’assemblen amb camins diferents”, va explicar ahir la diferència amb els gunners Luis Enrique. Tot són elogis per al de Gijón. N’hi ha per a això i per a molt més. L’any passat va desbloquejar una obsessió històrica a París amb la primera orelluda i en terres magiars aspira al segon ceptre continental, tercer de l’espanyol. “Luis Enrique m’ha fet progressar moltíssim”, l’enaltia Dembélé, recuperat de les seves molèsties, igual que Hakimi. “Ha transmès la seva filosofia i ha funcionat el que ha construït. Ens ha convençut. Té moltíssim nivell”, es va afegir als afalacs Marquinhos.

La felicitat és compartida, encantat Luis Enrique amb els seus deixebles, a qui demana “concentració els 90 minuts” i “gestionar la tensió i l’expectació” que genera una final. “M’han agradat tots els partits del PSG. Hem mostrat quin equip som”, va defensar, orgullós, com els seus jugadors han plasmat la seva idea. De fet, el PSG ha estat el millor equip els últims dos anys i el més atractiu amb un joc ofensiu, vertiginós i agosarat que pot canviar a conservador i al contracop segons les circumstàncies, com a la tornada de la semifinal a Múnic. Domina tots els registres.

Luis Enrique ha prioritzat “el descans” dels seus jugadors, sense partits les últimes dues setmanes. La gestió d’esforços ha estat clau per a l’asturià després de conviure amb “el pitjor calendari els últims dos anys”. El PSG gairebé no va tenir descans a l’estiu per la disputa del Mundial de Clubs.

Malgrat tots els aspectes que avantatgen a priori els parisencs, Luis Enrique creu que “no hi ha favorit” en un matx en què “l’essencial és gaudir perquè no saps quan jugaràs una altra final de la Champions”. Una frase que podria haver subscrit el mateix Cruyff. “Que es vegi un gran partit, una festa del futbol i guanyi el que jugui més bé”, va acabar Lucho, no sense abans lloar la feina del seu homòleg: “No em sorprèn que hagin guanyat la Premier; s’ho mereixen, són el millor equip”.

“És una referència des de jugador, és especial; es nota la seva mà”, va recollir el guant de Luis Enrique un Arteta que ha elevat l’Arsenal fins a guanyar la Premier, després de 22 anys, amb un equip sòlid en defensa, disciplinat tàcticament i un turment per al rival a pilota aturada.

Però l’Arsenal, botxí de l’ Atlètic a la semifinal, té ara la pressió amb què va torejar el PSG la temporada anterior, quan va superar l’ansietat per guanyar la seva primera Champions. “La missió d’Arteta era que l’Arsenal tornés a competir per títols; el que ha fet Arteta és especial”, va dir Saka. El basc i Saka volen acabar la feina que no van finalitzar Wenger, Henry i companyia a l’altra final gunner del 2006, quan va perdre davant el Barça. “És la nostra segona opció de fer història a Europa; hem de tenir valentia i ganes de guanyar”, va assenyalar Arteta, que ha “après” de la semifinal davant el PSG del 2025 perduda, a parer seu, de manera “injusta”.

Luis Enrique i Arteta han estat protagonistes, per mèrits propis, a la prèvia de la final, però el donostiarra creu que tot canviarà amb el xiulet inicial. “La Champions és molt tàctica, però al final decideix el nivell dels ­futbolistes”, va sentenciar.