Fracàs mundial

Més de 180 milions d’inversió i veuran el Mundial per la televisió. Més de 180 milions i el rendiment ha estat un fiasco. No es pot saber si funcionaran en pròximes temporades, però el que sí que es pot afirmar és que els quatre fitxatges que va fer el Madrid l’últim estiu no han tingut l’efecte immediat que s’esperava. Al contrari, han anat de més a menys i han acabat sent qüestionats. Cap no serà al Mundial després de la decisió del seleccionador argentí, Lionel Scaloni, de prescindir de Franco Mastantuono. Ni el migcampista ni Carreras (Espanya) ni Huijsen (Espanya) ni Alexander-Arnold (Anglaterra) jugaran amb les seves seleccions.

La mala temporada col·lectiva del Reial Madrid els ha passat factura, però les seves prestacions individuals han estat clau per veure’s fora del Mundial. Fitxats a so de bombo i platerets per reflotar el Madrid al final ni tan sols han aixecat la seva carrera en l’aspecte col·lectiu ni en el personal. Un cas molt significatiu és el de Mastantuono. Va arribar al Madrid just abans de fer 18 anys i venia poc menys que a ser el Lamine Yamal blanc. Va començar com a titular i sent aclamat pel Bernabéu. Ràpidament la seva figura va anar declinant fins a acabar sent suplentíssim amb Arbeloa.

El Madrid tindrà deu jugadors al Mundial, davant els quinze que representaran el Barça al torneig

No tan veloçment com l’argentí, però Álvaro Carreras també va anar costa avall. Format al Madrid i després fitxat del Benfica, el lateral esquerre ha deixat molts dubtes en l’aspecte defensiu. No només Mendy, frenat per les lesions, li ha pres minuts, sinó també un Fran García que semblava un futbolista residual. A l’altra banda, Alexander-Arnold, rebatejat com a Trent a Madrid, va ser comprat per l’equip blanc a correcuita perquè pogués jugar el Mundial de Clubs. Acabava contracte, però per poder tenir-lo en aquest torneig el Madrid va abonar 11 milions. Les lesions musculars i un cert passotisme han frenat la seva primera temporada de blanc i l’han deixat sense formar part del combinat anglès en aquest Mundial.

No li ha anat millor al central Dean Huijsen, que havia entrat a la prellista i havia estat habitual amb Luis de la Fuente, però que al final es va quedar fora de la convocatòria d’ Espanya. Els 58 milions pagats al Bournemouth no s’han justificat fins ara.

El fet que els quatre fitxatges de l’última temporada no disputin el Mundial no parla bé de la política de reforços de Florentino Pérez, que està en plena campanya electoral. A l’altre costat del ring preveuen que avui Enrique Riquelme doni a conèixer noms de possibles fitxatges en el cas que s’imposi a les eleccions del 7 de juny. Riquelme ja ha dit que no es pot repetir una selecció espanyola sense madridistes i que amb ell al capdavant de la nau vindrà al Bernabéu un dels internacionals que jugarà el Mundial amb Espanya.

Irrita molt a Madrid el fet que la selecció espanyola tingui un nucli important de futbolistes del Barça i no hi hagi representació blanca. Si s’obre la mirada al Mundial en general, el dels Estats Units, Mèxic i el Canadà serà el segon de la història amb més representants del FC Barcelona. Un total de 15 futbolistes blaugrana seran a la cita i en podrien haver estat més si Fermín no ­hagués caigut a última hora per una fractura al peu, mentre que seran deu els jugadors del ­Madrid que representaran els seus països en aquest Mundial. Són Courtois (Bèlgica), Rüdiger (Alemanya), Alaba (Àustria), Tchouaméni (França), Bellingham (Anglaterra), Brahim Díaz (Marroc), Vinícius Júnior (Brasil), Mbappé ( França), Valverde (Uruguai) i Güler (Turquia). Tot i això, ells ja eren al Madrid des d’abans.