Barcelona 2026: Mínim històric de naixements i rècord d'estrangers i centenaris

La lectura del padró municipal corresponent a 1 de gener d'aquest any que acaba de fer publica l'Ajuntament mostra una Barcelona col·leccionista de rècords. El municipi va iniciar el present any polvoritzant multitud de registres màxims de població. No a nivell global, ja que s'observa un gairebé inapreciable descens del 0,1%, deixant la xifra de persones empadronades en 1.729.963 (uns 2.100 residents menys que un any enrere), però sí en diverses categories com el de les persones nascudes a l'estranger i de nacionalitat no espanyola, la de barcelonins que han superat el segle de vida o la del nombre de naixements, que en aquest cas assoleix un mínim històric: els 11.012 registrats al llarg del 2025 suposen el valor més baix des de l'any 1900, amb l'única excepció del 1939.

A falta de conèixer l'efecte que el procés de regularització d'estrangers en marxa pugui tenir al padró municipal, les 1.729.963 persones registrades a començaments d'aquest 2026 representen el segon valor més elevat dels últims 40 anys, només superat pel del 2025. En set dels deu districtes de la ciutat es redueix lleugerament el nombre de residents, encara que els tres restants, Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu experimenten petits increments.

L'evolució demogràfica de Barcelona el 2025 segueix el patró que va repetint-se des de fa ja bastants anys. El moviment natural de la població (la diferència entre naixements i defuncions) torna a donar un saldo negatiu, en aquest cas de 3.459 persones. En canvi, el saldo migratori i administratiu és de nou positiu (+11.383), encara que apunta una lleugera moderació respecte als forts creixements dels anys anteriors.

La imparable caiguda de la natalitat té uns efectes descriptibles sobre altres indicadors de població de la ciutat. En aquest sentit, s'accentua el pronunciat descens de les llars amb algun menor entre els seus membres, tot just el 21,4% del total. Així mateix, cal destacar que gairebé un terç de les llars barcelonines (31,5% del total) són unipersonals i en el 60% d'ells l'únic habitant de l'habitatge és una dona.

Una de les dades més rellevants de l'estudi, sobretot pels efectes en les polítiques socials dels propers anys, és la contraposició entre el pes de la població infantil (menys de 16 anys), que suma més de 40 anys baixant, i la de més de 65, que tendeix a estabilitzar-se per l'arribada de fluxos migratoris de joves i adults que eixamplen la part central de la piràmide d'edats.

El percentatge de persones de més de 84 anys pràcticament s'ha triplicat des de començaments de la dècada dels anys vuitanta i assoleix el 18,6% el 2026, i el grup dels barcelonins centenaris no para de créixer. Any rere any s'assoleix un nou rècord històric, impensable fa unes quantes dècades. Així, el 2026 el nombre de veïns de Barcelona que han assolit els 100 anys d'edat és de 1.196, En només 5 anys l'increment és de 332. La immensa majoria dels centenaris (el 82%) són dones, una dada atribuïble a una combinació de factors biològics i socials.

Una de les qüestions que l'Ajuntament de Barcelona destaca en positiu de l'última lectura del padró és l'augment del nivell formatiu de la població. El 37,4% de la població major de 16 anys assegura tenir estudis superiors. Aquell percentatge puja fins al 39,6% entre les dones i baixa fins al 35% en els homes. Crida l'atenció que la població estrangera que declara tenir un novell formatiu superior es dispara fins al 42,7% i entre els nous residents arriba al 44%, la qual cosa segons el Consistori “evidencia el pes creixent del capital humà qualificat”.

Una altra tendència que sembla imparable i que torna a accentuar-se amb aquestes últimes dades és el de la caiguda de la població autòctona. Des del 2019 el nombre de barcelonins no nascuts a la ciutat és superior al dels barcelonins de bressol, que el 2026 representen en 44,6% del total.

Amb un petit increment del 0,7% n'hi ha hagut prou perquè la població estrangera de Barcelona abasti un nou rècord històric: 460.409 persones, el 26,6% del total. Molt més gran és la xifra de persones que, independentment de quin sigui el seu passaport, han nascut fora d'Espanya. Són 626.964 i més de la meitat d'elles van néixer al continent americà, en estats on és més fàcil obtenir la nacionalitat espanyola després d'un temps de residència al país. De fet, el 30% dels nascuts a l'estranger han adquirit la nacionalitat espanyola.

El grup de persones nascudes a l'Argentina, amb nacionalitat d'aquest país sud-americà o passaport europeu, sobretot italià i espanyol, té una presència molt notòria a Barcelona. Són prop de 50.000. A continuació, en la llista de països de naixement que més aportació realitzen a la població de Barcelona figuren Colòmbia, Perú, Veneçuela, Pakistan, Equador, Marroc, Itàlia, Hondures i Xina.

A Barcelona conviuen persones de 182 nacionalitats diferents -la italiana, colombiana i pakistanès són els més nombrosos- que es distribueixen territorialment de manera desigual.

En termes relatius la concentració d'estrangers més gran de Barcelona es dona en Ciutat Vella, el 58,4% de la població d'aquest districte. Es tracta d'un contingent poblacional relativament jove en comparació amb l'espanyol.

Pel que respecta a l'arribada de nova població, els 149.862 nous residents que van entrar ja sigui per immigració (124.036, uns 5.000 menys que el 2024) o per via administrativa  (25.826 baixes més que l'any anterior) suposen, en conjunt, un valor un 2,6% més baix que el de l'any 2024. les baixes per emigració van augmentar assolint-se un nou rècord de 68.979 persones, un increment interanual del 2,5%. En conjunt es va superar la tendència de disminució de les sortides de la ciutat del trienni 2022-2024 i es va superar fins i tot la xifra rècord registrada en el 2021 en època pandèmica.