Una generació sense casa

Durant molts anys s’havia convertit en una broma recurrent criticar els joves que s’anaven fent grans i continuaven vivint a casa dels pares. Els acudits es van transformar en ganyotes després de comprovar que, si no s’emancipaven de la casa familiar, no era per un caprici, sinó per les dificultats d’accés a un habitatge digne. Els anys passen, i l’únic canvi significatiu que hi ha hagut és que avui la societat ja s’ha conscienciat que som davant un problema greu. Ara cal resoldre’l.

Podríem empaperar les parets de la nostra redacció amb les notí­cies que hem publicat sobre plans del Govern central, dels ens ­autonòmics i de molts ajuntaments amb iniciatives per afrontar el problema, però aquesta qüestió s’està convertint en un fracàs ge­neral de tots els partits polítics. No s’ha de treure mèrit a l’esforç que fa la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, que ha aconseguit la fita de pactar el pla estatal 2026-2030 amb totes les comunitats. Aquí, la polarització es va aparcar, i socialistes i populars van ­aprovar per unanimitat uns criteris de distribució de 7.000 milions d’euros per transferir a les comunitats autònomes i blindar l’habitatge­ protegit per impedir que es pugui desqualificar.

A Catalunya, Salvador Illa ha anunciat un pla per construir 210.000 habitatges nous fins al 2030, cosa que suposaria un salt significatiu, però sembla insuficient davant la demanda que hi ha i l’augment constant de la població immigrant. Aquesta setmana hem sabut que les donacions s’han disparat a màxims històrics a Catalunya com a sortida per ajudar els familiars a accedir a un habitatge propi. I el Govern ha elevat la categoria de jove dels 35 als 40 anys perquè puguin accedir a préstecs per adquirir la primera casa. I si continuem baixant a escala més local, és vergonyós veure com el mercat immobiliari està aturat a Barcelona perquè el PSC no té majoria per eliminar la mesura que obliga les noves construccions a reservar el 30% de les promocions a pisos a preu assequible.

Aquest problema estructural només es pot ­resoldre amb un gran pacte social entre partits, associacions i el sector immobiliari. No es pot condemnar tota una generació a no poder tenir casa pròpia.