La revenja del Ku Klux Klan

El 8 d’agost del 1925 una multitud de prop de quaranta mil encaputxats del Ku Klux Klan –ocasionalment, a cara descoberta– van desfilar amb les seves túniques blanques, cucurulles i creus per l’avinguda Pensilvània de Washington, el cor de la capital federal dels Estats Units, per demostrar el seu poder. L’organització supremacista blanca, sorgida en els estats del Sud de les cendres de la guerra civil per combatre –amb violència inclosa– l’exercici dels drets civils per part dels acabats d’alliberar esclaus negres, tenia llavors entre tres i quatre milions de membres i feia servir la seva capacitat d’influència per condicionar l’elecció de senadors i governadors.

El Klan va perdre força a partir de llavors, però va ressorgir amb virulència a mitjan anys seixanta. L’organització i algunes de les seves faccions més violentes, com ara la dels Whi­te Knights (cavallers blancs), van tornar a recórrer al terrorisme i els assassinats per combatre el creixent moviment de la població negra, liderada per Martin Luther King, en defensa dels seus drets.

El Tribunal Suprem considera que algunes salvaguardes de la llei del 1965 ja no són necessàries

Entre els seus crims va cobrar rellevància l’assassinat de tres activistes pro drets civils – James Chaney, Andrew Goodman i Michael Schwerner– la nit del 21 al 22 de juny del 1964 al comtat de Neshoba ( Mississipi), on s’havien desplaçat per animar els afroamericans a registrar-se com a electors. El cas, que donaria lloc anys després a la cèlebre pel·lícula Crema Mississipi (Alan Parker, 1988), va causar una forta commoció. I va acabar de convèncer el president Lyndon B. Johnson de la necessitat d’aprovar una llei del Dret al Vot que garantís el seu exercici efectiu. Va ser aprovada pel Congrés l’agost del 1965.

Els negres tenien reconegut el dret al vot des del 1870 ( quinzena esmena de la Constitució). Tanmateix, més enllà de la violència del Ku Klux Klan i altres grups racistes, els estats del Sud encara mantenien subjugada la població negra amb les lleis de segregació racial i obstaculitzaven la seva participació electoral a la pràctica amb tota mena d’argúcies legals: pagament d’impostos electorals, obligació de passar exàmens d’alfabetització... La llei del 1965 va canviar tot això.

Un segle després de la marxa del Ku Klux Klan per Washington, les seves ­idees supremacistes i ultradretanes tornen a estar en voga als Estats Units i moltes de les salvaguardes aconseguides amb anys de lluita i esforç són desmuntades una per una. El Tribunal Suprem, con­trolat per una majoria ultraconservadora –integrada per sis dels nou magistrats, tres d’ells designats personalment per Donald Trump– va donar a final d’abril el cop de gràcia a la llei del Dret al Vot en una controvertida sentència en què va establir que l’“enorme canvi social” viscut pels EUA ja no justifica mantenir certes mesures en defensa de les minories. Amb aquesta decisió, a partir d’ara només es pot invocar la protecció de la llei en el cas que les autoritats pretenguin restringir “deliberadament” la seva representació política.

No cal dir que la minoria progressista del Suprem dissenteix de la sentència. A parer de la magistrada Elena Kagan la decisió és “l’últim capítol en la demolició, ara consumada, de la llei del Dret al Vot”. Segons la seva opinió, no correspon al Tribunal, sinó al poder legislatiu, decidir si la llei continua sent necessària o no.

L’origen de la sentència està en una disputa sobre les circumscripcions electorals de l’estat de Louisiana. Prenent com a base la llei del 1965, i amb el suport de la jurisprudència històrica del Suprem, molts estats havien dibuixat circumscripcions en què la minoria negra fos majoritària, per assegurar d’aquesta manera la seva representació. En el cas de Louisiana, on una tercera part de la població és afroamericana, l’estat pretenia crear un nou districte de majoria negra (de tal manera que hi hagués dues d’un total de sis). La iniciativa va ser impugnada i és la que ara ha anul·lat el Suprem, argumentant que definir un districte per motius racials és inconstitucional. Dit i fet, el legislatiu de Louisiana va aprovar divendres suprimir aquesta segona circumscripció.

Aprofitant el precedent, altres estats del Sud també es disposen a suprimir districtes negres. El Congrés de Tennessee va aprovar el dia 7 l’eliminació d’una circumscripció de ma­joria negra a la ciutat de Mem­phis i la governadora d’Alabama ha instat a recuperar un mapa electoral del 2023 –anul·lat per la justícia estatal– amb el mateix objectiu. A Geòrgia, el governador ha convocat una assemblea extraordinària per redissenyar els districtes electorals i pretenen fer una cosa semblant a Carolina del Sud i Mississipi. “Estem presen­ciant, en temps real, la creació d’un estat de partit únic al sud dels EUA”, ha denunciat el periodista G. Elliot Morris ( Strength in Numbers ), especialista en anàlisi electoral.

El motiu de fons és partidista: els negres voten majoritàriament el Partit Demòcrata i el que pretenen és diluir el seu vot en circumscripcions majoritàriament republicanes i blanques. Aquesta mena de maniobres, consistents a redibuixar el mapa electoral per guanyar representants en detriment del rival, fa temps que es duen a terme als EUA. Les va inaugurar al segle XIX el vicepresident Elbridge Gerry, qui va dibuixar un districte electoral amb la vaga forma d’una salamandra ( salamander ), per això aquesta pràctica es coneix amb el nom de gerrymandering .

Els republicans, que temen perdre la majoria al Congrés a les eleccions de mig mandat del novembre, fan artificis d’aquesta mena allà on poden. A sac. Si aquesta deriva ja representava per si mateixa un greu problema democràtic, ara també s’ha convertit en un problema ­racial.