El setge a Ferraz i l’aguant de Sánchez

Potser esperant el millor moment per convocar eleccions, a Pedro Sánchez se li va passar l’oportunitat. Això ja es veurà. L’únic cert és que el líder del PSOE no ha vist un instant favorable des de l’any passat, quan el Govern central va arribar assetjat i exhaust a l’estiu. L’allau d’actuacions judicials al voltant del PSOE és incessant i no amainarà. Els fronts que planen sobre el president són tants que és impossible discernir l’abast de cada un, però tots contribueixen a crear una atmosfera irrespirable. Per defensar-se, i per convicció pròpia, el Govern trasllada la idea d’una confluència d’interessos de la dreta política, mediàtica, judicial i policial per desbancar Sánchez. Segons aquesta tesi, no es tractaria només de forçar-lo a convocar eleccions, sinó també de propiciar un resultat del PSOE prou desastrós per impedir que Sánchez pugui continuar com a líder d’aquell partit a l’oposició, en espera d’una nova oportunitat.

Per entendre el que està passant és precisa una breu radiografia de les causes obertes i la seva possible evolució:

Al Govern espanyol assumeixen alguns casos de corrupció, però es queixen que en d’altres hi ha un excés d’“espectacle”

La família: els casos de David Sánchez i Begoña Gómez són els que més han propiciat l’argument de la persecució política per part del Govern espanyol. El del germà es jutja aquests dies a Badajoz, acusat d’haver acceptat un suposat endoll. La sentència s’espera en poques setmanes. El de la dona de Sánchez va provocar aquells cinc dies en què el president va estar a punt de dimitir, fa dos anys. Les actuacions del jutge Peinado han estat molt discutides. El ministre de Justícia el va denunciar davant del Consell del Poder Judicial fa un any i no ha obtingut resposta.

Ábalos i Koldo : L’exministre i la seva mà dreta, en presó provisional, esperen sentència per potinejar contractes de mascaretes. A hores d’ara es coneixen molts detalls d’actuacions irregulars de tots dos com perquè el Govern s’atreveixi a defensar la seva innocència. Aquest cas va detonar al PSOE com una bomba per l’enorme poder d’ Ábalos al partit i la seva influència política sobre Sánchez. Els enregistraments de Koldo han permès estirar el fil d’altres presumptes corrupcions.

Cerdán i el cas Leire : si això d’ Ábalos va ser una bomba, la causa contra Santos Cerdán va ser un cop més gran per al president. Del primer circulaven rumors sospitosos, però del segon és difícil trobar algú que allotgés la més mínima suspicàcia sobre el seu comportament. Ha resultat ser la peça més tòxica. No només pel presumpte cobrament de comissions per adjudicacions d’obres, sinó pel que va poder fer com a secretari d’organització del PSOE, com fitxar la lampista Leire Díez. Aquest cas ha cobrat força aquesta setmana quan el jutge Pedraz va enviar l’ UCO a la seu del PSOE amb un requeriment d’informació. S’investiga si Cerdán va ordenar pagaments a Leire Díez per buscar draps bruts de jutges, fiscals i guàrdies civils que anaven rere la pista de corrupcions socialistes. Els mètodes de la lampista van ser propis de Mortadel·lo i Filemó, i poc fructífers. Però el pagament va poder fer-se amb factures falses, per la qual cosa està imputada la gerent del PSOE. El jutge busca el recorregut dels diners, incloent-hi la seva procedència, per si hi hagués algun tipus de finançament irregular del partit.

Finançament il·legal: un altre jutge, Ismael Moreno, va obrir una causa per investigar si hi va haver finançament il·legal del PSOE. Ho va fer a instàncies del Tribunal Suprem, com a derivada del cas Koldo, quan l’empresari comissionista amic seu, Víctor de Aldama, va assegurar que li va donar diners també per al partit. Aldama està en llibertat després de pactar amb el fiscal la seva col·laboració amb la justícia. El jutge Moreno va demanar al partit tots els tiquets de despeses i factures entre el 2017 i el 2024. Caixes i caixes que el PSOE va aportar. És una causa secreta que en algun moment podria esclatar, per exemple en forma d’ escorcoll de la seu de Ferraz, si la comptabilitat dona cap incongruència. Tant aquest cas com l’anterior podrien derivar en una imputació del PSOE i això posaria contra les cordes Sánchez.

Zapatero : la seva imputació és un cop moral per als socialistes. Més enllà de si els seus negocis particulars són honestos, ètics o estètics, està en joc la legalitat o no del préstec del Govern a l’aerolínia Plus Ultra en la pandèmia.

El Govern central assumeix la presumpta corrupció d’ Ábalos, Koldo i Cerdán (amb la derivada Díez), però creuen que en altres casos hi ha un excés d’“espectacle” que supera la gravetat del que s’investiga i l’atribueixen a l’animadversió d’alguns jutges i cúpules policials desfermada després dels pactes de Sánchez amb Junts. No només per l’amnistia, sinó per haver assumit de manera indirecta el discurs del lawfare de Carles Puigdemont en el pacte d’investidura.

El cert és que d’una banda resulta difícil assumir una concertació malèvola de tants jutges, fiscals i agents en contra del Govern espanyol, però de l’altra seria menys creïble si altes instàncies policials no haguessin participat en operacions fabricades amb falsedats en el passat per desacreditar polítics independentistes (cosa que no s’ha investigat mai de debò per part de cap jutge) o de Podem, per exemple. No hi ha una única i simple explicació per a tot, encara que tot contribueixi a soscavar la confiança ciutadana en les seves autoritats.

L’ avenç de les investigacions oferirà més ensurts al PSOE i Sánchez només compta amb dues cartes per mobilitzar els seus votants: l’alternativa PP- Vox i el missatge de la persecució judicial i policial. Però el seu risc més gran és la falta de suports polítics, que el presenta com un líder que s’aferra a la cadira quan els seus aliats donen per acabada la legislatura.