Cerdán, l’epicentre de les trames

La frase de l’exassessor Koldo García en el seu torn d’última paraula en el judici pel cas Mascaretes, al Tribunal Suprem, va ser premonitòria: “Això no ha fet més que començar”. Aquell 6 de maig, qui havia estat mà dreta de José Luis Ábalos, ministre de Transports fins al 2021, va dir aquesta frase abans de sentir el “vist per a sentència” que el tornaria a la presó de Soto del Real. Allà continua.

En aquella intervenció, Koldo García es va oferir per ajudar la unitat central operativa ( UCO) de la Guàrdia Civil a entendre què passava. Ell era home de confiança de Santos Cerdán durant els anys de Navarra i se’n va anar a Madrid amb ell el 2017. Va veure el que va fer qui es convertiria a partir del 2021 en l’home fort de Pedro Sánchez al PSOE, com a secretari d’organització. García era tan pròxim a Cerdán que fins i tot el va arribar a gravar parlant del repartiment de comissions il·legals a canvi de manipular, amb Ábalos, obra pública.

L’ex secretari d’organització del PSOE va col·locar membres de la seva xarxa en càrrecs públics

Fins on sabia Koldo García, es desconeix. Però efectivament, en vista del que ha passat l’últim mes, l’exassessor no anava desencaminat. Les últimes troballes judicials indicarien que Cerdán va muntar la seva pròpia xarxa, avalat amb el poder que tenia dins del PSOE, per enriquir-se. Els seus tentacles s’han anat destapant.

Primer, quan es va detenir García i es va imputar Ábalos el 2024 per cobrar comissions de l’empresari Víctor de Aldama. D’aquella investigació es va descobrir que Cerdán era el cervell del grup. Això va fer que un jutge del Tribunal Suprem l’enviés a presó el 2025 per 142 dies. Després, va saltar una nova trama, vinculada a la trama de contractes de la Societat Espanyola de Participacions Industrials ( SEPI), que va acabar amb la detenció del seu expresident Vicente Fernández i l’exmilitant del PSOE Leire Díez. Igual com en el cas anterior, les primeres indagacions han virat. El jutge que porta aquesta qüestió, Santiago Pedraz, l’assenyala ara com el cap d’aquella trama.

Un xat de WhatsApp anomenat Hirurok (‘ nosaltres tres’, en eusquera) que compartien Díez, Fernández i l’empresari Antxon Alonso ha tret a la superfície les feines de la claveguera. Però l’interès original d’ Hirurok, amb tots els integrants amb estrets vincles amb Cerdán, era la presumpta trama de contractes de la SEPI. En la causa hi surten esquitxades empreses com ara Forestalia o Tubos Reunidos, rescatada el 2021 amb 112 milions d’euros de diners públics. Fins aquí hi ha dos nexes en comú entre les dues trames: el modus operandi i unes certes persones de qui Cerdán es va envoltar. Hi ha paral·lelismes, com la capacitat de col·locar persones de la seva confiança en càrrecs d’organismes públics per poder operar des de dins. Serien les seves persones a l’ombra.

En el primer cas, Cerdán va moure els fils per col·locar Koldo García amb Ábalos, en aquell moment persona de màxima confiança de Sánchez. Una vegada va entrar en Transports ja només era qüestió de manipular els seus titelles. En el segon cas, va passar el mateix. Les seves persones a manipular eren Fernández i Díez. El primer va entrar a la SEPI, i la segona, a Enusa (dependent de la SEPI). Tot i això, de la causa es desprèn que els plans de Cerdán de col·locar els membres de la trama en càrrecs rellevants de l’administració pública, de vegades, van patir contratemps. Després de la sortida de Fernández de la SEPI el 2019 per la seva imputació en un cas de corrupció, el grup va provar de “recuperar el control” en la societat estatal, intentant situar la nova presidenta, Belén Gualda, a Díez com a cap de gabinet. Cosa que Gualda va rebutjar de totes passades. Però la van col·locar a Correos.

En els dos casos apareix un altre home de la seva confiança, Antxon Alonso. Va crear la societat Servinabar. L’ UCO de la Guàrdia Civil va trobar un document pel qual Cerdán seria el propietari de la meitat de l’empresa. Aquesta última va servir no només per pagar un sou a familiars del socialista, sinó per rebre contractes de, per exemple, el Ministeri de Transports, i cobrar unes certes factures que sembla que són falses. A més, va posar a disposició de la trama els seus fons per ajudar un dels seus. Quan Fernández va haver de dimitir de la SEPI, Alonso el va contractar a Servinabar.

Aquestes dues trames, que coincideixen, a més, en el temps, duren fins que són descoberts. Com en aquests dos casos, al llarg de la investigació i després de l’anàlisi de la documentació i terminals intervinguts –en concret, els telèfons de Díez i Fernández–, Cerdán ha estat destapat en una tercera trama. En aquest cas no es tracta d’enriquiment, sinó de protecció, per a ells, per al PSOE i per a la família del Govern espanyol. L’instructor de l’ Audiència Nacional Santiago Pedraz considera el navarrès com a líder d’una organització que hauria provat de “destruir” i “desestabilitzar” processos judicials que afectessin el PSOE i l’entorn del president del Govern.

En la trama de lampistes a favor del PSOE destapada aquesta setmana, Cerdán exercia el “rol superior” en la unitat d’acció contra jutges, fiscals i guàrdies civils. Tot i que la coordinació la va dipositar en Leire Díez, coneguda com a lampista del PSOE. El jutge Pedraz té constància de 22 reunions entre tots dos a la seu del partit, la primera el 26 d’abril del 2024, durant el període de reflexió que va prendre Sánchez. Pels indicis obtinguts, el magistrat apunta que el llavors ­número dos del PSOE hauria posat la logística del partit a disposició de l’estructura criminal. Els pagaments a Díez, que sempre ha defensat que és periodista d’investigació, haurien sortit de les arques de Ferraz, per ordre de l’home per qui passava tot. S’ha confiscat nou material, més telèfons, que ­donaran peu a nous capítols.