El bar o la botiga on es ven una mica de tot és el punt de trobada, de socialització, dels habitants de pobles petits. Poder mantenir obert un cafè o un forn de pa és per a localitats apartades i amb pocs veïns un tresor que no poden perdre. En un intent de pal·liar la falta d’aquesta oferta, els departaments d’Empresa i Treball i de la Presidència de la Generalitat preveuen destinar aquest any 2,1 milions d’euros per promoure l’obertura d’establiments que, a més de vendre productes de primera necessitat, prestin diferents serveis i contribueixin a animar la vida local.
El programa Arrel és una de les accions previstes a l’Estatut de Municipis Rurals per combatre el despoblament als 476 pobles de menys de 1.000 habitants de Catalunya, els anomenats micropobles. La iniciativa està dirigida als ajuntaments, als comerços que ja funcionen i als emprenedors que projectin obrir-ne de nous.
Un estudi constata que 175 micropobles, el 36,7% del total, no tenen cap botiga d’alimentació
Els ajuntaments tenen un paper capital en aquesta missió, per això el Govern cobrirà fins al 80% del cost, amb un màxim de 18.000 euros, de la reforma de locals i de la compra de la maquinària necessària per posar en marxa botigues multiservei. Una altra línia d’ Arrel és la destinada a ajuts amb un màxim de 5.000 euros per als gestors dels establiments promoguts per ens locals. També s’hi preveu la mateixa subvenció per a la iniciativa privada. En aquest cas, l’objectiu és que els mantinguin oberts i els adaptin perquè també allotgin activitats socials i actuïn com a punts de recollida de paquets.
L’estudi El comerç rural a Catalunya , elaborat per la direcció general de Comerç, constata que 175 micropobles, el 36,7% del total, no tenen cap botiga d’alimentació; el 13,7% (65), ni bar ni restaurant; el 81% (385) no ofereixen cap servei de recollida de paquets, i al 78,6% (374) ja no es venen diaris. Aquestes dades sorgeixen de l’enquesta remesa el primer trimestre d’aquest any a 476 ajuntaments dels quals han contestat 444. Marta Angerri, directora general de Comerç, i Xavier Amor, secretari de Governs Locals i de Relacions amb l’Aran, consideren que els ajuntaments s’han de plantejar els comerços que no són rendibles com un servei social per facilitar la vida dels veïns.
Joan Morera, de la direcció general de Comerç, assenyala que la reduïda població d’aquestes localitats suposa un important escull perquè aquests negocis es mantinguin, però remarca que hi ha models que funcionen per la seva versatilitat, concretament el del centre multiservei, que consisteix a aglutinar moltes activitats (botiga, bar o restaurant, oferta cultural...) en un únic espai per garantir-ne la sostenibilitat. Actualment, 30 micropobles mantenen oberts multiserveis, deu dels quals gestionats pels ajuntaments.
I un aspecte rellevant d’ Arrel és l’acompanyament tècnic, per part de les cambres de comerç, per ajudar a definir el model de negoci i assessorar els gestors dels establiments que ja estan funcionant.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.