Europa es rendeix a Luis Enrique

No era el dispendi desbocat, tot i que també. Tampoc una col·lecció de cromos, de vegades un reguitzell d’estrelles incompatibles. La clau per al PSG, fundat el 1970 però potenciat per Qatar el 2013, era Luis Enrique. El club parisenc ha canviat radicalment la seva història gràcies a l’arribada de l’entrenador asturià el 2023. El campió francès ha passat de ser un etern aspirant al tron europeu, fins i tot amb desfetes molt doloroses, com el famós 6-1 al Camp Nou (precisament contra el de Gijón), a convertir-se en un equip hegemònic al continent després de guanyar la seva segona Champions contra l’Arsenal, aquesta vegada, de manera agònica. “Els penals depenen de la qualitat dels jugadors i de l’atzar. Em van matar quan vaig perdre la tanda amb el Marroc. El PSG necessitava entrar en el grup dels millors i no en volem baixar. Hem de continuar amb un joc que li agrada a la gent”, va indicar l’espanyol, exultant després del final del partit.

Lucho ha donat una lliçó de com es guanya al futbol modern, on no val confiar-ho tot a les individualitats. Ha elevat la importància del conjunt. Va prometre “controlar-ho tot” després de la sortida de Mbappé i ho ha complert. El seu PSG domina en gairebé tots els partits amb un futbol de quirats que l’ha portat a dominar Europa. El mèrit de Luis Enrique aquest any és encara més gran, ja que els seus deixebles gairebé no van tenir descans després del Mundial de clubs. No només ha mantingut el nivell futbolístic dels seus, sinó que, a més, ha sabut repartir els esforços perquè tots arribessin en condicions al tram decisiu. “Aquests jugadors són diferents. He de dir-los que parin d’entrenar. Competiran l’any que ve, segur”, els va lloar el tècnic.

El PSG necessitava entrar en el grup dels millors i ara no en volem baixar”

El de Gijón ja és un dels millors entrenadors de la història. Va fer els seus primers passos a la banqueta amb el Barça B, va aprendre al Roma i el Celta i va tocar per primera vegada la glòria de la Champions amb el triplet del 2015 al Barça de Messi, Neymar i Luis Suárez. Va passar una dura etapa amb Espanya, i a París ha entrat a l’Olimp dels tècnics. Suma 21 títols, i a Budapest va accedir al selecte grup dels tècnics que han guanyat tres vegades el màxim títol europeu. Paisley ho va aconseguir amb el Liverpool (1977, 1978, 1981), Guardiola en va guanyar dues amb el Barça (2009 i 2011) i un amb el City (2023) i Zidane en va aixecar tres de seguides amb el Reial Madrid (2016, 2017 i 2018). L’asturià només té davant Ancelotti amb cinc cam­pionats entre el Milan (2003 i 2007) i el Madrid (2014, 2022, i 2024). A diferència de la primera contra l’ Inter, aquest cop Lucho va patir. “Estem acostumats a jugar contra equips replegats, però això és un altre nivell. Frustra molt. A París estem amb la flor i va bé de tant en tant”, va dir, analitzant el partit.

Mil·lèsimes de segons després que fallés Gabriel el penal decisiu, Luis Enrique va saltar al camp per celebrar-ho amb el seu cos tècnic abans d’abraçar Mikel Arteta. “ L’Arsenal també mereixia guanyar. Tinc un gran respecte per Arteta. En Mikel ha fet una temporada increïble”, va dir enaltint el seu homòleg. Rebia després les abraçades l’asturià, fins i tot petons del president Al-Khelaifi. I n’hi per a això i per molt més. Els seus jugadors també el van honrar pujant-lo a collibè amb el trofeu. I finalment, ho va celebrar amb els seus fills i la seva dona, l’Elena.

“Tenim dolor; felicito el PSG, el que ha fet Luis Enrique té molt de mèrit”

“Tenim dolor. L’esport és això, però no treu l’orgull pels meus. Felicito el PSG”, va assenyalar, per la seva banda, Arteta, l’altra cara de la moneda. El basc, elegant, va lamentar no haver tingut “aquell pèl de sort” i també va encimbellar el de Gijón: “El que ha fet amb l’equip té molt de mèrit”. “Me’n vaig a Gijón i a Formentera dos mesos”, va reblar Luis Enrique, a Budapest coronat com un entrenador d’època.