ZP, entre la ‘sagacitat’ de la UDEF i l’amor als diners

La investigació contra José ­Luis Rodríguez Zapatero, un referent socialista, ha desencadenat una agra polèmica sobre si es tracta d’una operació de l’aparell de l’ Estat –jutges, fiscals i policies– per fer caure el Govern de Pedro Sánchez o és el resultat del normal funcionament de la justícia. En el focus, la unitat de delinqüència econòmica i fiscal ( UDEF), que ha descobert extenses xarxes de corrupció, però que també ha estat el laboratori d’algunes de les investiga­cions il·legals més escandaloses de la democràcia. Dues legitimitats enfrontades. El cas Zapatero se situa en un tempestuós dilema en què xoquen les evidents ganes de l’expresident de guanyar molts diners procedents de diverses fonts, en molts casos gens cristal·lines, fet que alimenta les sospites sobre el seu comportament, d’una banda, amb els dubtes sobre una unitat policial amb tendència a especular i amb una trajectòria molt qüestionada, d’una altra. El fet que aquestes trames policials no hagin estat seriosament investigades mai, proclama la pobresa institucional espanyola, en què ha concorregut la passivitat de l’actual majoria governant, aquesta que ara sí que reconeix el lawfare.

Segons la llei, el jutge és la persona que dirigeix i controla les instruccions, però la veritat és que a Espanya la majoria dels casos, especialment els que es refereixen a complexos moviments econòmics, no fan més que ratificar els informes i conclu­sions de la policia o de la Fiscalia. I en el cas de la UDEF el seu historial és, si més no, controvertit. Vegem alguns exemples, només els més coneguts que haurien de refredar la confiança en la sagacitat d’aquesta unitat, més a prop de la malícia.

Un dels més sorprenents, el de l’expresident del Barça Sandro Rosell. Dos anys a presó provisional en espera de judici, per ser absolt així que va seure davant el tribunal encarregat de jutjar-lo. Els informes de la UDEF i la complicitat entusiasta de la magistrada de l’ Audiència que instruïa el cas, Carmen Lamela, expliquen el despropòsit. Instructora aquesta última de la causa inicial del procés, ara ocupa plaça a la Sala Penal del Tribunal Suprem. I el que encara resulta tant o més ­inquietant, és magistrada de la Junta Electoral Central, la que tutela per la legalitat dels processos electorals.

La UDEF també es va encarregar de la instrucció del cas Pujol, centrat en Jordi Pujol Soley, president de la Generalitat (1980-2003) i tota la seva família, després de declarar el patriarca que tots tenien un compte a Andorra. Menys ell, que es va excloure de la llista. No es tracta de repassar les estranyes circumstàncies que van envoltar tant l’obertura de la causa com la seva instrucció i els efectes que va tenir sobre la intervenció i enfonsament de la Banca Privada d’Andorra. En aquest cas, la qüestió va arribar a les autoritats dels EUA, que van llançar una acusació contra l’entitat financera que va suposar el final dels seus dies. En el cas Zapatero també apareix una agència d’aquell mateix país com un dels desencadenants, si bé és cert que no l’únic.

Un membre de la UDEF va dir al judici als Pujol que era auditor; realment va treballar en una auditora

Continuant amb el cas Pujol, és interessant recordar que el principal comandament operatiu de la policia de l’època, Eugenio Pino, va ser condemnat per intentar introduir il·legalment en la causa un llapis de memòria; una cosa que la UDEF va acceptar de bon grat però que la diligència del jutge, en un exemple poc habitual, va rebutjar. El cas Pujol està pendent de sentència. Durant la vista, el principal membre de la UDEF, autor de diversos informes, va arribar a admetre en la declaració que sentia animadversió per la família Pujol. Es va presentar com a auditor, titulació que posteriorment va rebaixar reconeixent que simplement havia treballat en una empresa auditora. També va reconèixer que moltes de les seves troballes procedien de recerques a Google.

En aquest superficial repàs no podria faltar un recordatori al popular grup de comissaris emblemàticament representats en el negre historial de la delinqüència policial per José Manuel Villarejo, la principal ocupació del qual era fabricar draps bruts perquè la UDEF obrís desenes de causes que els convenien, bé per motivacions polítiques o econòmiques.

Ara, el cas Zapatero. La investigació ha recopilat una llarga llista d’ingressos en comptes de l’expresident i d’una societat de les seves dues filles. Xifres inflades, en els tres casos i de procedència diversa, des d’activitats a Espanya fins a d’altres en llocs més llunyans, com la Xina. Però ja s’han constatat errors com una casa, com ara l’atribució a Zapatero i la seva dona d’irregularitats en l’amortització d’una hipoteca amb ingressos dubtosos, en realitat de la venda del que fins aleshores havia estat el seu habitatge habitual.

L’episodi de les joies està pendent d’anàlisi, però ja hi ha elements per pensar que podria no tenir res a veure amb el que s’investiga, malgrat que les seves imatges es van filtrar urbi et orbi. També se cita algun ex alt càrrec que ja no ocupava aquella posició en el moment dels fets. Segur que la ciutadania estaria més tranquil·la si sabés que quan determinades acusacions o inferències s’insinuen en un escrit policial la seva solvència està assegurada. El contrari sembla una patent de cors allunyada de les garanties d’un Estat de dret.

La jutgessa que va empresonar Rosell amb informes de la UDEF és al Suprem i a la Junta Electoral

També perquè, normalment, el que s’inclou en aquells informes és assumit al peu de la lletra pels jutges. Cosa que està sent així el del cas Zapatero, que pràcti­cament copia el fogós verb interpretatiu del seu autor policial.

Com ja s’ha dit, la interlocutòria del jutge José Luis Calama atribueix a Zapatero un delicte de tràfic d’influències del qual, fins ara, no aporta proves. Alhora, les referències dels encausats a l’expresident del govern són tantes que sembla difícil que aquest últim no s’assabentés de res. Però són suposicions. El focus se centrarà en el que digui Julio, Julito , Martínez, el gestor de la xarxa de societats que movien els diners cap a Zapatero i les seves filles. El penedit/col·laborador serà, altre cop, la més que probable clau de la llunyana resolució d’aquest greu cas. Però la mirada escèptica s’ha de dirigir cap a tots els implicats, incloent-hi els servidors públics.