El rei de l’Àfrica surt a borsa

Aliko Dangote (1957, Kano, Nigèria) és l’home més ric de l’Àfrica des de fa quinze anys. Ara, arran de l’esclat de la guerra de l’Iran, ho és encara més. Fins al punt que al setembre, tal com va anunciar aquesta mateixa setmana, ja compta treure a borsa el seu imperi per finançar el seu pla d’expansió que sembla imparable.

Va ser elegit per Time com una de les 100 persones més influents del món i és l’únic home negre entre els 200 més rics del planeta de Forbes . Qui és aquest empresari nigerià que acumula una fortuna de més 24.000 milions de dòlars, una riquesa comparable a la d’un Estat africà, l’equivalent de tota la riquesa produïda en un any per països com Guinea o Zimbàbue?

Aliko Dangote, l’home més ric del continent, es beneficia de la guerra de l’Iran gràcies a les refineries

La seva infantesa va ser difícil. Va perdre el seu pare als 8 anys i el va criar el seu avi, que li va ensenyar a tenir ambició i perseverança. Poc després de graduar-se en administració d’empreses a la Universitat Al-Azhar d’ Egipte, amb 21 anys i un préstec familiar de 500.000 dòlars, va fundar la seva primera empresa important arròs i sucre; va tornar els diners al cap de sis mesos.

“Els joves d’avui volen ser com jo, però tenen pressa. Les coses no són així. Per muntar un negoci d’èxit has de començar des de baix i somiar amb magnificència. Al món de les empreses, la tenacitat és el més important”, va dir una vegada.

Als anys 2000, avalat per les autoritats locals, es va passar al ciment, aprofitant el boom de la construcció en un país en ple desenvolupament amb gairebé 230 milions d’habitants.

Fa tres anys va tenir la intuïció d’apostar per l’energia ( Nigèria és el primer productor de petroli del continent), tot obrint una macrorefineria a Lekki, a prop de Lagos que, després d’una inversió de gairebé 20.000 milions de dòlars, a hores d’ara dona feina a una barbaritat de 30.000 persones. La seva idea era que en lloc d’exportar matèria primera, Nigèria hauria de passar a vendre productes refinats, perquè seria la primera base per impulsar la industrialització del país i la seva autonomia energètica. Avui surten 650.000 barrils diaris de les seves plantes, destinats a un mercat àvid de productes elaborats arran del tancament d’ Ormuz. Parlem no només de querosè, sinó també de polipropilè (un tipus de plàstic per a embalatges), amb potencial per produir tres milions de tones de fertilitzants a l’any (urea), que s’han disparat de preu des de començaments d’any.

Al mes de març, el New York Times li va dedicar un ampli article bastant dur: “El 2023, les autoritats anticorrupció nigerianes van acusar el grup Dangote, amb 51 empreses més, d’haver-se beneficiat de tipus de canvi preferencials, garantits per un exgovernador del banc central, tot i que Aliko Dangote no estava implicat personalment i la seva empresa va negar qualsevol irregularitat”. Molts “es queixen que tingui gairebé el monopoli de molts béns de primera necessitat. Gairebé totes les obres de construcció del país estan sembrades de sacs de ciment de la marca Dangote, i les lleixes de les botigues de queviures es proveeixen de farina i sucre de la marca Dangote. La seva riquesa, afirmen els crítics, s’ha construït gràcies a subsidis públics i avantatges fiscals”, informa el diari nord-americà.

Malgrat les crítiques, Dangote continua amb els seus projectes. Ha subscrit acords amb Etiòpia per obrir una altra planta de refinament i en vista de la seva pròxima col·locació a la borsa, assegura que l’empresa ja ha atret ofertes d’inversors privats per uns 2.000 milions de dòlars. “Volem que l’operació sigui com Amazon o Apple. Les persones que van comprar les seves accions al principi es van fer milionàries. Això és el que volem portar a l’ Àfrica”, va dir amb un cert desvergonyiment.

Va cometre algun excés en la seva joventut (va arribar a col·leccionar 25 cotxes de luxe), però qui el coneix el defineix com algú que ara està molt centrat. Musulmà practicant, ha fet dues peregrinacions a la Meca. Les seves tres filles, Halima, Fatima i Mariama, han començat a assumir responsabilitats al grup. El rei de l’ Àfrica ja té hereves.