La caiguda de Beaufort

La bandera israeliana ja oneja dalt del castell de Beaufort, la principal talaia del sud del Líban. La fortalesa, construïda fa 900 anys durant l’ avanç dels creuats cap a Jerusalem, és una conquesta simbòlica però també estratègica per a l’ exèrcit israelià, que ja avança en territori libanès més enllà del riu Litani.

Coneguda en àrab com a Qalaat al-Xaqif, la fortalesa és un dels monuments històrics i patrimonials més importants del sud del Líban, i un dels castells creuats més rellevants de la història de la regió. Va estar en mans de forces cristianes fins que Saladí el va capturar al segle XII, i té l’estatus de “protecció reforçada” segons el Conveni de la Haia.

El Govern israelià ha enaltit aquesta victòria militar contra Hizbul·lah, que, segons fonts castrenses, feia servir l’enclavament elevat per llançar atacs. “La captura de Beaufort marca l’inici d’una nova etapa i un canvi dràstic en la política que estem duent a terme [al Líban]”, va afirmar diumenge el primer ministre, Benjamin Netanyahu, en un vídeo difós a les xarxes socials. “Ara la meva directiva és aprofundir i ampliar el nostre control sobre zones que estaven sota el control de Hizbul·lah”.

Monument històric, des de les restes del castell s’atalaia tot el sud del país i facilita el desplegament militar

No és la primera vegada que els soldats israelians passegen per les ruïnes del castell creuat. En una de les primeres batalles de la guerra del 1982, Israel va arrabassar el control de la fortalesa a les forces libaneses –en aquell moment immerses en una guerra civil– i es va mantenir en l’enclavament fins a la seva retirada l’any 2000.

En aquella època, abans que Hizbul·lah es convertís en un dels grups armats més potents del món, Beaufort “es va convertir en un símbol de profunda divisió dins de la nostra societat”, segons Netanyahu. “Avui hem tornat a Beaufort d’una altra manera. Hem tornat units, decidits i més forts que mai”, va afirmar el primer ministre.

La seva localització és clau: des d’aquella posició es pot observar tot el sud del país i facilita el desplegament de les tropes, que ara mateix s’adrecen cap a Nabatieh, la principal ciutat xiïta del sud i un dels centres de comandament més importants de Hizbul·lah. “Hem trencat la barrera de la por. Prenem la iniciativa. Operem en tots els fronts: a Síria, a Gaza i al Líban. Hem establert zones de seguretat més enllà de les nostres fronteres per protegir les nostres comunitats”.

“Hem trencat la barrera de la por; operem en tots els fronts: Síria, Gaza, el Líban”, diu Netanyahu

Les Forces de Defensa d’Israel ( FDI) asseguren que han posat fi a la vida de més de 8.000 combatents de la milícia xiïta des del 7 d’octubre del 2023, moment en què Hizbul·lah, amb el suport de l’ Iran, va entrar en un conflicte intermitent amb Israel. La guerra es troba ara en la seva màxima intensitat malgrat l’alto el foc pactat el 17 d’abril: més de 3.200 persones han mort al Líban i més d’un milió continuen desplaçades per l’ avanç de les tropes israelianes, que ja controlen un 20% del país.

Malgrat que el Líban està en la pitjor crisi humanitària de la seva història, el Partit de Déu es nega a claudicar. Durant els últims dies, els drons de Hizbul·lah han fet saltar les alarmes antiaèries del nord d’Israel cada pocs minuts. A la localitat de Kiryat Shmona, situada a pocs quilòmetres de la frontera, un projectil de la milícia va arrasar un centre comercial que estava buit al moment de l’atac.

D’altra banda, les escoles de les localitats i ciutats properes a la frontera amb el Líban estaven tancades des de diumenge, mentre el comandament del front interior de les FDI endureix les restriccions després de la intensificació dels atacs amb drons i coets de Hizbul·lah contra el nord d’Israel.

Hizbul·lah es resisteix a capitular i els últims dies els seus drons han atacat el nord d’Israel

En represàlia, l’ala ultra del Govern de Netanyahu ha promès una revenja severa contra la capital libanesa. “ Hem d’anar contra Dahieh, arrasar-lo, arrasar-lo i tornar a arrasar-lo”, va declarar el ministre de Seguretat Nacional israeliana, Itamar Ben-Gvir, en referència a les barriades densament poblades del sud de Beirut, de majoria xiïta. Els Estats Units van demanar a Tel-Aviv que deixés d’atacar aquesta zona com a gest de bona voluntat durant la treva, tot i que es va informar d’un nou atac la setmana passada al bastió urbà de Hizbul·lah.

“Requerirà temps, però completarem la missió”, va assegurar Netanyahu, decidit a continuar amb l’ofensiva al Líban, que ara té por que les tropes israelianes no es limitin únicament al sud.