La gran reinvenció dels cinemes

L’olor de pintura ­fresca i el ressò dels passos quan baixes per la rampa evoquen més la sensació d’entrar en un museu que en un cinema. Dins de la sala, les butaques de cuir negre reclinables i equipades amb una petita taula auxiliar acosten l’experiència a la de la primera classe d’un avió. “Anar al cinema és un pla cada ­vegada més especial”, proclama l’anunci que apareix a la pantalla abans de la projecció. Resumeix bé la transformació que acaba de viure el Mooby Gran ­Sarrià Club. El complex, inaugurat el 1999, va reobrir les portes fa unes setmanes convertit en un cinema boutique amb set sales renovades (la vuitena continua en obres) i una oferta gastronòmica amb vi, cava, taules de formatges i olives. Tot sembla nou, tret de l’inconfusible crepitar de les crispetes i la presència d’en David, l’encarregat que hi treballa des de fa 27 anys. “Venir al cinema no deixa de ser un esdeveniment; les sales s’han de reinventar per oferir una altra mena d’experiència”.

El que passa al Mooby es repeteix, amb diferents fórmules, en altres cinemes. “Hem observat una demanda creixent d’expe­riències més completes i de més qualitat, que aportin un valor afegit més enllà de la pel·lícula”, expliquen a Cinesa. L’any passat la companyia va instal·lar llits per a fins a tres persones en dues sales del seu complex de Parc Vallès, a Terrassa, sota el concepte Vip Beds. Una iniciativa que recorda la del cinema suís Cinema Pathé, que es va fer viral quan va reemplaçar les butaques tradicionals per llits matrimonials.

Les sales han reforçat l’aposta per l’experiència per recuperar espectadors i l’estratègia comença a donar resultats. La indústria preveu que el 2026 sigui el millor any per a la taquilla mun­dial des de la pandèmia. A Espanya l’assistència va créixer un 40% els primers mesos de l’any respecte al mateix període del 2025, segons Comscore. Només a l’abril més de set milions d’espectadors van anar a les sales, la millor xifra en aquest mes des del 2019.

“Les sales ho estan fent bé; el ­cinema ha de recuperar el caràcter d’esdeveniment”, afirma Conxita Casanovas, crítica de cinema i directora del Bcn Film Fest. “Si viatges, és més agradable anar en primera classe, sobretot si el trajecte és llarg”. A parer seu, el sector també necessita desprendre’s de certa nostàlgia. “S’ha de treure la idea que qualsevol temps passat va ser millor”. Per Casanovas, els cinemes que resisteixen més bé són els que han construït una identitat, amb una programació i unes activitats capaces de crear comunitat.

“El cinema s’ha de treure la idea que qualsevol temps passat va ser millor”, diu Conxita Casanovas

Aquest any els Cinemes Verdi han celebrat el centenari amb el projecte d’obrir dues sales noves a Gràcia. “Un cinema tanca un supermercat!”, va exclamar el conseller delegat d’ A Contracorriente Films, Adolfo Blanco, quan va anunciar que l’establiment contigu deixarà l’espai per ampliar el complex. L’operació reflecteix la fortalesa d’un model que ha convertit els Verdi en referents de l’exhibició independent gràcies a una programació enriquida amb col·loquis, cicles temàtics i activitats, com els Dijous d’Imprescindibles i els Dimecres Culturals.

L’aposta per convertir la visita al cinema en una experiència té un dels millors exemples en el Phenomena. La sala barcelonina va reobrir després d’una reforma que combina tecnologia amb una programació de clàssics i estrenes. Abans de la projecció, el públic pot recórrer un museu cinèfil amb objectes de col·lecció o fer una copa al Nexus Cocktail Lounge. “Volíem recuperar l’experiència cinematogràfica com una cosa integral: no només projectar una pel·lícula, sinó també despertar una emoció a partir de l’espai i de la manera d’exhibir-la”, va explicar el fundador, Nacho Cerdà. A parer seu, el ­públic busca “una experiència exclusiva que es diferenciï del ­saló, no per substituir-lo, sinó perquè anar al cinema sigui una opció atractiva”.

Les sales d’arreu del món es ­volen diferenciar. Al RegneUnit, la cadena Everyman Ci­nemas va construir un model d’èxit quan va recuperar antics cinemes en mal estat per convertir-los en espais d’estètica cui­dada, amb sofàs, i una expe­riència més pròxima a la d’un ­hotel. Als Estats Units, cadenes com Alamo Drafthouse han ­portat aquesta lògica un pas més enllà. Durant una sessió del film Heretic , la sala es va impregnar de l’aroma de pastís de nabius just quan el personatge de Hugh Grant el tastava a la pantalla, per crear una experiència immersiva.

La recerca de la sorpresa acompanya el cinema des dels orígens. La llegenda explica que, a finals del segle XIX, els espectadors s’apartaven sobresaltats dels seients quan miraven L’arribada d’un tren a l’estació , dels germans Lumière. Des d’aleshores la història de l’exhibició ha estat una successió d’intents per recuperar aquesta capacitat de sorpresa: pantalles cada cop més grosses, so envoltant, 3D, IMAX... Potser l’expressió més extrema d’aquesta recerca avui és la Sphere de Las Vegas. El recinte, una gegantina esfera coberta per una pantalla envoltant d’altíssima resolució, projecta actualment una versió immersiva d’ El mag d’ Oz . Durant la seqüència del tornado el vent bufa sobre els espectadors, les butaques vibren i l’aire fa olor de terra. Més endavant cau neu real sobre el públic.

L’expansió dels Verdi, la renovació del Phenomena i el nou Mooby reflecteixen la reinvenció de les sales

Les ressenyes de l’experiència han estat diverses, però hi destaca una observació d’Alissa Wilkinson, crítica de cinema de The New York Times . Va ­assenyalar que els aplaudiments més grans del públic no van arribar durant els moments de desplegament tec­nològic, sinó quan en Toto va tornar amb la Dorothy i quan la malvada Bruixa de l’Oest es va fondre. “Cap d’aquests moments no va anar acompanyat d’efectes especials sofisticats. Simplement, era la vella i bona màgia del ­cinema”.