El rei de París

Un asturià amb caràcter i els peus a terra ha aconseguit el que l’orgull francès i els diners qatarians no van poder durant anys. A França hi ha un consens unànime en la idea que Luis Enrique ha estat el veritable artífex de l’èxit del PSG a la Champions, l’objectiu obsessiu del club, perquè el tècnic espanyol, com a home providencial, ha obrat el miracle de transformar per fi l’equip, no només futbolísticament sinó en esperit, en mètode, en ànima.

El de Gijón ha estat capaç del prodigi on tants d’altres van fracassar. Des que el ric emirat gasístic va comprar el club, ja fa 15 anys, hi ha hagut una desfilada incessant d’entrenadors a París, alguns d’ells autèntiques llegendes, com Carlo Ancelotti. Els propietaris del PSG, massa impacients per rendibilitzar geopolíticament la inversió, tampoc no van escatimar mitjans per contractar les estrelles més rutilants (Ibrahimovic, Beckham, Mbappé, Neymar, Messi) a un cost ­estratosfèric i amb resultats de vegades molt decebedors. El portatalonaris no va ser suficient. Gairebé mai no ho és. Faltava el bàsic del futbol, un veritable ­conjunt cohesionat i sacrificat. Faltava qui ho fes possible. I va aparèixer.

‘Le Parisien’ fa broma dient que el tècnic asturià “seria elegit alcalde sense presentar-s’hi”

Segons el diari Le Parisien , ­Luis Enrique ha entrat per sempre “al panteó dels entrenadors”, a l’altura d’Helenio Herrera, de Rinus Michels, el precursor del futbol total, o de Pep Guardiola, “el guru de la possessió”. El rotatiu de la capital arriba a fer broma assegurant que “seria elegit alcalde de París sense presentar-s’hi”.

Durant els últims dies, di­versos mitjans –ahir diumenge La Tribune Dimanche – han destacat l’equip tècnic que acompanya l’asturià i la sintonia interna. S’esmenta en primer lloc el braç dret de Luis Enrique, Rafel Pol, amb qui treballa des de fa 14 anys. Un altre element fonamental és el psicòleg, Joaquín Valdés, que és amb l’entrenador des del 2008. El dominical parisenc compta fins a 41 col·laboradors en la greixada maquinària de ­Luis Enrique. El triomf, per tant, no és gens improvisat. S’ha tre­ballat molt, però potser ha arribat abans del que ells mateixos esperaven.

Per l’editorialista de L’Équipe , el gran diari esportiu francès, el tècnic asturià és algú que encara té “una set de victòria, una obsessió per la perfecció i una gestió a tota prova”. El comentarista es va permetre la llicència cultural de citar el gran sociòleg i filòsof Edgar Morin, la mort del qual, amb 104 anys, es va anunciar dissabte al matí. El secret de Luis Enrique seria haver interioritzat, segurament sense saber-ho, la teoria de Morin que “el pensament complex ajuda a afrontar l’error, la il·lusió, la incertesa i el risc”.

La lloa a Luis Enrique va assolir la temible ploma de Pascal Praud a Le Journal du Dimanche . Aquest periodista, estrella de la cadena CNews i un dels principals propagandistes de la dreta més dura i de l’extrema dreta, va decidir per un dia no malparlar de Macron ni parlar del declivi de França. En un article titulat “ Jurisprudència Luis Enrique”, l’autor va afirmar que “el futbol és artesania” i que avui pateix “un mal mortal” que és la impaciència, la impossibilitat dels entrenadors de construir projectes i consolidar-los perquè s’exigeixen resultats immediats. En aquest sentit, Luis Enrique hauria tingut la sort que els propietaris qatarians han après la lliçó. Així descriu la feina de l’asturià: “Luis Enrique no compon un equip. Instal·la una llengua. Inventa una sintaxi. Troba un estil. Com córrer. Com atacar. Com defensar. Els entrenaments creen automatismes. Els futbolistes aprenen, comprenen, assimilen el mètode. Tot això no es fa en sis setmanes”.

Com sempre va passar amb Rafa Nadal, l’altre rei etern de París, la premsa valora la categoria humana de Luis Enrique i el fet d’haver-se sobreposat al drama de la mort de la seva filla Xana. Le Parisien va dedicar divendres un reportatge a la tasca de la fundació que porta el seu nom, amb entrevista a la cunyada del tècnic, Bela Cullell, que la dirigeix. La iniciativa serveix per donar ajuda logística a les famílies que tenen els fills malalts i afronten els tractaments a Barcelona. Aquest projecte, recorda el diari, permet “mantenir la memòria d’una nena que dona força a tota la família i a Luis Enrique”. El corol·lari el va posar el president de la República, Emmanuel Macron, que va anomenar a Luis Enrique i el seu equip tècnic “mestres de l’art”.