Jódar reivindica el seu present

Com va i ve la vida del tennista, amb quina passió la sent Pablo Carreño, estakhanovista asturià de 34 anys que fa uns quants anys havia estat la desena raqueta del món i els últims temps ha superat un ventall de lesions i ara també és pare, i quan li pregunten, respon:

–Veure un vídeo del meu fill amb la raqueta mentre em mira jugar... Això ha fet que tot plegat valgui la pena.

Cert, val la pena. S’ho mereix fins i tot ara que transigeix contra Rafa Jódar, als vuitens a París i en un escenari noble, la Suzanne Lenglen de Roland Garros. El partit entre espanyols es decanta pel jovenet, aquest Jódar impe­tuós que creix com l’escuma i ja entreveu el top 20 mundial, qui l’hi hauria dit el 2025, quan amb prou feines vorejava el top 200 (era el 165è).

Quan parla de “la pena”, Carreño es refereix a la deriva en què es troba: fa dos anys era el 1.049 del món.

El colze, l’espatlla i un ventall de contratemps físics li havien compromès la carrera. El 2024, en aquest mateix Roland Garros, Carreño ens revelava pensaments autodestructius.

Deia:

–He tingut pensaments una mica d’autodestrucció, negatius, que no em recuperaria del colze dret.

Al llarg d’aquest temps ha viscut un viacrucis de tornejos Challenger combinats amb apari­cions esporàdiques en teatres més grans, aparicions breus, ja que ni el físic ni el tennis li bastaven per a gaire cosa més, de manera que queia aviat.

A l’abril, al Trofeu Comte de Godó de Barcelona, se n’anava ­lesionat, retirat al quadre petit, quan s’enfrontava amb Pedro Martínez Portero. Al Masters 1.000 de Madrid queia a la segona ronda. A Roma superava la qualy , però també es rendia aviat, al primer partit del quadre gran.

Amb antecedents semblants no podíem esperar grans coses de Carreño, no almenys en aquest París desconcertat per la tragèdia dels déus (no hi ha Alcaraz, cauen Sinner i Djokovic...). I, tot i això, aquí ha emergit ara, reivindicant-se contra Lehecka, Kokkinakis i Tirante, i també contra Rafa Jódar (19), el tennista del futur que reclama el seu present, té pressa i amb aquesta pressa comença el seu compromís contra Carreño: es col·loca 4-1 per sobre al primer set.

Frenat per l’espatlla, el joc de Carreño va anar perdent volum fins a deformar-se

Però llavors s’encalla.

L’apagada de Jódar atia Carreño, que accelera i accelera i encadena nou jocs seguits, sembla que sepulta el madrileny, que no sap com s’ha de col·locar a la pista, com ha de recuperar les maneres.

En un no res Carreño es col·loca dos sets per sobre, però després és ell mateix qui es desconfigura, i els passing shots llargs que abans anaven a la línia ara se’n van fora, i el revés ja no té força ni intensitat, i el primer servei se li encalla, i veu com Jódar es fica a la pista i li insisteix:

– Aquest és el meu moment.

Mitja hora després Jódar guanya el tercer set, i llavors apareixen tots els dimonis a Carreño: li fa mal l’espatlla dreta, crida el metge, crida el físio. Es treu la samarreta i els metges li manipulen l’articulació.

I a Jódar se li obre el cel.

“Som bons amics, de vegades ens entrenem junts; li desitjo el millor per a la resta de l’any –diu a Àlex Corretja a l’entrevista a peu de pista–. Carreño juga molt profund a la pista, m’ho he passat malament en els primers dos sets, però després he trobat solucions”.

Via lliure!

Accelera cap al quart set. Continua servint a 215 km/h. El guanya en 37 minuts, i després tots dos se’n van al vestidor i el públic es pregunta què farà Carreño ara, si tornarà a escena o no.

Torna a la fi, torna cinc minuts després, mentre Jódar consulta el seu pare entrenador, el senyor seriós que, com una figura solitària, el contempla des del box: què ha de fer, quant de temps més es pot concedir al rival, i així ho comunica al jutge àrbitre, cinc minuts i prou.

El talent madrileny, novell en un Grand Slam, se cita amb Sascha Zverev, l’ogre alemany que va aixafar De Jong

Carreño torna a escena i lluita fins a l’últim cop, però la seva sort està tirada: cedeix el pas a Jódar, principiant en un Grand Slam que es pot plantejar cotes més altes. L’espera Zverev.