Ferrari s’electrocuta

El diagnòstic inicial apunta que Ferrari s’ha electrocutat. El seu primer model elèctric, Luce – llum en italià–, es va presentar fa uns quants dies i deixa crítiques d’analistes, seguidors de la marca i el món del motor per la ruptura amb la imatge icònica de la marca i dubtes sobre el cost i el potencial de vendes. “Això és un Ferrari?”, deia més d’un. L’expresident Luca di Montezemolo va resumir el sentiment: “Correm el risc de trencar un mite. Espero que li treguin el cavallino rampante ”. “Almenys els xinesos no el copiaran...”, va rematar. La Xina és precisament un mercat on vol recuperar sensacions en una competència ferotge.

Els de Maranello parlen d’un nou capítol, però s’ afanyen a dir que no és un canvi de filosofia ni el final del cotxe de combustió. Ja disposava de models híbrids, però ara fa el pas a l’electrificació total. Després de revelar el Luce, més que l’electrificació per si mateixa s’ha posat en dubte la identitat de marca, amb el dubte de si el que es presenta és i se sent com un Ferrari, cosa que realment fa que el client pagui. El llegat de la marca és on les firmes europees treuen avantatge a uns competidors xinesos que els superen en tecnologia. “És un canvi arriscat i radical, sobretot en disseny, estructuralment no s’assembla gens als seus cotxes de combustió”, assenyala David Ortega, professor d’ EADA i consultor especialitzat en automoció. Es trenca amb el disseny previ després d’incorporar un exresponsable d’Apple com Jony Ive, peça clau en el disseny de l’iPhone o l’iPad. L’interior té formes arrodonides, semblants a un producte de l’americana. Per fora no recorda un Ferrari i s’assembla més a un elèctric de volum, lluny de l’exclusivitat que busquen els compradors. És una barreja d’un Honda Accord i un Tesla 3, assenyalaven a AIR Capital. A les xarxes, d’altres hi veien un Nissan o un Xiaomi. La marca prioritza l’aerodinàmica de l’elèctric, cosa que ha deixat unes línies poc reconeixibles. També és el primer Ferrari de cinc places.

Després de revelar el model, entre dubtes, va arribar un enfonsament a la borsa. Dimarts Ferrari es va desplomar un 8% i va perdre uns 4.500 milions en valor borsari. Les accions van anar recuperant terreny els dies següents. Al final obtenen una caiguda inferior al 5% després d’haver revelat el Luce, avui capitalitzant en 52.000 milions. Ferrari ja patia als parquets, i continua un 40% per sota dels màxims històrics del 2025. Electrificar-se és part de la ruta: l’objectiu és tenir un 20% de la gamma elèctrica el 2030.

El preu, a partir de 550.000 euros, és una altra font de crítica, allunyat dels competidors

Un altre punt que crea dubtes és un preu base de 550.000 euros. “És molt, fins i tot per a un ­esportiu elèctric de luxe. Competidors com l’ AMG GT 4 o el Porsche Taycan Turbo GT arrenquen en els 200.000 o els 240.000 euros”, detallen els analistes de Bank of America en un informe a què ha tingut accés La Vanguardia . La marca argumenta que la innovació, després de cinc anys de desenvolupament, comporta un preu. Ferrari té la capacitat de cobrar preus molt més alts gràcies al valor de la marca i sol vorejar aquestes cotes. El tema és si la marca empeny prou per justificar-ho.

Les comandes ja són obertes, amb lliuraments des de finals d’any. La companyia no ha re­velat quants en produirà. A Bank of America no esperen més de 100 l liuraments al principi i unes 900 unitats produïdes els pròxims anys, “alineats amb la demanda”. “Si el Luce decep, podria avançar altres llançaments per tancar el forat. El risc més alt és que un fracàs notable podria afectar la demanda d’híbrids a més escala o pressionar el valor residual en la gamma elèctrica de Ferrari”, diuen els analistes de l’entitat. Apunten que la demanda hauria de ser suficient el primer any, sobretot entre col·lec­cionistes. Benedetto Vigna, conseller delegat, s’ha tret pressió de sobre dient que la resposta del client és positiva i que ja han ­registrat comandes, de clients antics i nous. Per saber quants caldrà esperar al juliol, quan l’empresa presenta resultats i ho detallarà.

Ortega assenyala que l’estratègia és passar al “luxe tecnològic” i crear un espai nou de vendes. Creu que Ferrari avui pot deixar fora molts rics que busquen un elèctric. També hi veu recorregut entre les dones. La Xina serà un altre desafiament, ja que és on creix més el luxe. “Serà un bon test”, adverteix. Les rebaixes en el preu o un valor residual a la baixa –sobretot en una marca tan col·leccionada– són altres mètriques que caldrà seguir.

El fan més tradicional de Ferrari busca el soroll del motor, sentir la velocitat. Amb el silenci dels elèctrics, el fabricant se les ha enginyat per replicar sensa­cions d’un cotxe de combustió. Com ara amb un sistema patentat per amplificar sons de la mecànica o amb lleves al volant, que no canvien de marxa, però tenen funcions en l’acceleració i la frenada que pretenen assimilar la conducció a un Ferrari tradicional. El cotxe arriba als 310 km/h, passa de zero a cent en 2,5 segons i té una autonomia de 530 quilòmetres. Amb més de 1.000 cavalls, la qüestió és si agafarà ­velocitat al mercat.