A l’acte de clausura del congrés de les Joventuts Socialistes, el president Pedro Sánchez va voler transmetre una energia de supervivència i un missatge que pretén actuar com una transfusió d’esperança per a un electorat, el socialista, visiblement tocat per l’acumulació d’indicis pestilents. Pensat per proveir de titulars la màquina de l’actualitat i contrarestar la ràbia dels seus adversaris, el discurs va incloure referències al president José María Aznar i als que va anomenar marrulleros (que, en català, podríem traduir com a maules ). D’Aznar va dir que està sobrevalorat i va recordar que va presidir el govern de la guerra de l’Iraq i de la negació de les tràgiques evidències de l’11-M.
Ferit pels atacs del PP, Sánchez no va dir que el govern d’Aznar també va suprimir el servei militar obligatori i, liderat pel professor José Barea, va reforçar l’eficàcia de l’Agència Tributària. Esperonat pel culte a la personalitat propi d’aquesta mena de rituals d’adhesió, Sánchez va prometre: “Mantindrem el nostre full de ruta fins al 2027 i més enllà!”. Aquesta projecció de futur, que els seus detractors deuen haver interpretat com una amenaça, connecta amb la famosa frase del clàssic de Pixar Toy Story , i el crit de guerra –i de pau– del personatge Buzz Lightyear: “Fins a l’infinit i més enllà!”.
Una de les millors escenes de Toy Story –i probablement de la història del cinema– és quan Buzz Lightyear, que està convençut de ser un astronauta capaç de reparar les injustícies de la galàxia, veu a la televisió un anunci que li revela l’amarga veritat: en realitat és una joguina, fabricada a Taiwan i distribuïda massivament a tot el món. Poc disposat a rendir-se, l’astronauta es rebel·la i, amb orgull de superheroi, crida “Fins a l’infinit i més enllà!”. Però, en comptes de volar, s’estavella contra el terra, perd un dels braços i comprèn que en realitat és una joguina. Explico aquesta escena no pas com el vaticini simbòlic d’una caiguda imminent, sinó com un conjur perquè, amb l’orgull i l’esperança de l’astronauta justicier, Sánchez, el PSOE, el govern de coalició i tots els votants d’esquerres no haguem de passar pel tràngol de descobrir la nostra autèntica realitat.
Un altre justicier vocacional, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, és entrevistat a El matí de Catalunya Ràdio . Després del tiroteig del barri de Sant Roc, Albiol recorda que el 95% de les persones detingudes cada dia són reincidents i que cal una reforma urgent del Codi Penal. És una d’aquestes veritats transversals que, incomprensiblement, els partits majoritaris es resisteixen a pactar amb una visió d’estat i de consens. Mentrestant, el missatge oficial es refugia en la retòrica de les dades. Unes dades que no solament no convencen, sinó que, a la pràctica, perpetuen la impunitat dels delinqüents i la tràgica manca de recursos del sistema judicial per contenir-la i, en un món regit per Buzz Lightyear, erradicar-la.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.