En blanc i negre per Ormuz

Torna el món en blanc i negre, a l’ombra d’ Ormuz. Surt, almenys, a l’ imperi del Sol Naixent, on dues cadenes de supermercats, Donki i Family Mart, han anunciat mesures dràstiques d’estalvi en tinta per a la seva marca blanca. Segueixen els passos del gegant dels aperitius nipons, Calbee, que la setmana passada va començar a distribuir catorze dels seus productes més venuts en un nou format: sense color a les bosses, fins un altre avís. Un d’aquests productes, les patates fregides més venudes del Japó.

En tots els casos, el motiu és l’escassetat de nafta –en la base de molts pigments, resines i plàstics– pel tancament selectiu de l’estret d’ Ormuz. Algunes de les bosses de patates xips més venudes del Japó semblen ara més pròpies d’un funeral que no pas d’una festa. Però hauria d’impressionar encara més el pas que fa, amb vocació de permanència, el campió dels supermercats japonesos amb descomptes. Oficialment Don Quijote, encara que col·loquialment i a la resta de mercats asiàtics sigui conegut per la contracció Donki. O, com recorda el seu interminable fil musical, Don Don Donki.

Es poden comptar amb els dits d’una mà els petroliers amb destinació al Japó que han pogut travessar l’estret d’Ormuz

Aquest mes de juny, el més japonès dels súpers –malgrat el nom– que és també el més laberíntic –malgrat ser japonès– abraça el nou credo monocromàtic. D’entrada, amb una gamma de 26 productes ultraeconòmics de primera necessitat. Des de paquets d’un quilo d’espaguetis a 1,20 euros, fins a mocadors de paper (5x10) per un euro o ampolletes d’aigua a 21 cèntims. L’etiquetatge, a més, serà simplificat fins a la mínima expressió. En un país on el minimalisme i l’economia de recursos van de bracet.

Amb aquesta aposta, Donki confia que la seva gamma de baix cost EDRP – Every Day Real Price– amb un estalvi del 7%, sigui imbatible per a la competència de Topvalu, 7Eleven o Family Mart. Encara que aquesta última cadena de botigues de conveniència ja hagi avançat que a l’estiu els logos dels seus entrepans també seran en blanc i negre. Aeon, per la seva banda, està reduint en un 43% l’ús de plàstic amb l’eliminació d’etiquetes, tapes o safates.

Des del març es poden comptar amb els dits d’una mà els petroliers amb destinació al Japó que han pogut travessar l’estret d’ Ormuz. Tot i això, el bloqueig també serveix de coartada per a una política de reducció de costos que va arrencar almenys quatre anys enrere. No per causes externes, sinó per l’erosió del poder adquisitiu de desenes de milions de japonesos. Llegiu, la irrupció de la inflació en un país que feia dècades que no l’experimentava. Per això el consumidor japonès s’escandalitza per la més mínima pujada de preu i les empreses japoneses són remises a traslladar-lo directament a qualsevol augment de costos. Encara que l’augmentin indirectament, reduint el volum del producte. De manera que les rajoles de xocolata Meiji o Ghana ja només omplen ballarines de ballet.

Però Don Quijote no en té prou amb les mitges tintes per lluitar contra els molins de la inflació. Fa cinc setmanes va inaugurar una filial de preus encara més baixos, amb un nom que no podria ser més explícit: Robin Hood. Abans de final de mes ja disposarà de cinc supermercats, amb un 60% d’espai dedicat a alimentació. Don Quijote i Robin Hood tenen força camí a davant, atès l’estancament econòmic del Japó, amb una renda per càpita inferior a la d’ Espanya des de fa un parell d’anys. La debilitat del ien agreuja l’efecte òptic. Però el cas és que el 45% de les vídues i de les famílies monoparentals viuen en la pobresa, segons un estudi de la Universitat Metropolitana de Tòquio.

S’hi han d’afegir els joves amb pocs recursos, els treballadors precaris i els immigrants, en un nombre encara baix, però en augment. Una suma de factors que explica el boom de les marques blanques al Japó, amb un parell de dècades de retard respecte a Europa.

Encara que Calbee hagi vist coses pitjors, des de la seva fundació com a fàbrica de caramels a la Hiroshima del 1947. L’empresa reconeix, de fet, que “la pujada de preus es deu principalment a l’increment del cost de les matèries primeres i de la logística, sense relació amb la situació a l’ Orient Mitjà”. Com que no n’hi ha prou amb mitges tintes, augmentarà un 10% el preu de 25 dels seus productes i en reduirà el pes net. Però ho avisa amb tres mesos d’antelació, com fa el Govern, per evitar qualsevol sobresalt.