El ‘tigre’ de Barranquilla

Presó o mort”, repetia una vegada i una altra en els seus mítings Abelardo de la Espriella, polèmic advocat de 47 anys, per referir-se al destí que els espera a criminals, narcotraficants i guerrillers si acaba sent president de Colòmbia. Poc importa que el líder ultradretà es llaurés una mediàtica carrera empresarial com a advocat de famosos, futbolistes i paramilitars, abans de tenir una epifania i decidir que s’havia de llançar a l’arena electoral per salvar el seu paísde l’esquerra, segons les sevesparaules.

De la Espriella, que es defineix com un outsider , i que s’ha inventat el sobrenom de Tigre , com el futbolista Radamel Falcao, i que també és el logo de la plataforma Defensors de la Pàtria, amb què s’ha presentat als comicis, acaba de fer una urpada inesperada a l’escenari polític colombià. Ho ha aconseguit gràcies al seu sentit de l’espectacle, una retòrica dura i directa i un missatge centrat en la seguretat i, sobretot, l’ antipetrisme, el descontentament que ha provocat la gestió de l’actual cap d’Estat.

El candidat populista és un empresari refinat i estilós d’ànima italiana que té diverses marques de luxe

Abelardo de la Espriella s’ha agafat a la falta de resultats concrets de la pau total que va proposar Gustavo Petro i a l’augment de dissidències de guerrilles i del crim per avançar per la dreta l’establishment que representen la senadora Paloma Valencia i el seu mentor, l’expresident Álvaro Uribe, impulsor del Centre Democràtic, que aglutina el conservadorisme tradicional.

Precisament Uribe, a qui menysprea políticament perquè és de la casta política , va ser un dels clients d’ Abelardo de la Espriella com a advocat, igual com alguns involucrats en l’escàndol de la parapolítica en l’època Uribe, com Maloof, Jorge Caballero, Rocío Arias o Eleonora Pineda.

També va defensar Alex Saab, el testaferro de Nicolás Maduro que acaba de ser deportat als Estats Units, i David MurciaGuzmán, condemnat per l’estafa piramidal més gran que ha patit Colòmbia, tot i que el candidat d’extrema dreta rebutja qual-sevol vincle personal amb aquests clients. Sigui com sigui, el seu bufet d’advocats, De la Espriella Lawyers, té actius de més de 39.000 milions de dòlars, segons el diari independent colombià El Espectador .

Nascut a Bogotà el 31 de juliol del 1978, Abelardo de la Espriella va créixer a Montería, al Carib colombià, i es va llicenciar en Dret a la Universitat Sergio Arboleda. Excèntric i home d’èxit, ha estat un emprenedor polifacètic, capaç de gravar dos discos, publicar cinc llibres i actuar en diverses sèries de televisió.

Diuen que la seva vocació musical és fruit de la seva ànima italiana. De la Espriella té triple nacionalitat –colombiana, italiana i dels Estats Units– i un gust pel luxe i l’ostentació, com demostra la seva empresa De la Espriella Style, que ha llançat una marca de rom i de vins italians de segment alt i línies de roba de luxe que ha ajudat a dissenyar. A més, és propietari d’un restaurant d’altagastronomia i aficionat a deixar-se veure al volant del seu Rolls Royce o al seu jet privat.

Casat amb l’empresària Ana Lucía Pineda i pare de quatre fills, De la Espriella sempre vesteix vestits impecables d’estil italià, que només canvia en campanya per la samarreta de la selecció colombiana de futbol, el màxim golejador històric de la qual és el Tigre Falcao, i a més porta una barba poc espessa i perfectament retallada, cosa que accentua la seva semblança amb el salvadorenc Nayib Bukele, un dels seus referents i de qui vol copiar el model de megapresons d’alta seguretat.

Altres fars ideològics per a De la Espriella són l’argentí Milei, de qui ha copiat la paraula motoserra per podar l’administració de l’estat (un 40%), i Donald Trump, de qui ha après a tenir un discurs contundent i afilat, incloent-hi certes grolleries que li han valgut crítiques per homòfob i masclista (tot i que ha defensat víctimes de violència de gènere en casos que han creat jurisprudència).

El gran favorit per imposar-se en la segona volta de les eleccions el 21 de juny – Paloma Valencia i Álvaro Uribe ja li han manifestat públicament el seu suport– presumeix de ser un polític self made i haver-se pagat la campanya de la seva butxaca i no deure res a ningú. I per això se sent lliure per aplicar receptes inèdites com la proposta que els tràmits administratius es facin amb tecnologia blockchain . De la Espriella vol dirigir Colòmbia com si fos una empresa privada, amb mà dura, rebaixes fiscals, austeritat i estimulant la producció nacional.

Parapetat en una gàbia de vidre i envoltat de més d’una trentena d’escortes en cada acte públic, Abelardo de la Espriella ha transmès la imatge d’inseguretat entre els colombians. La seva verborrea també ha recorregut a invocacions a Déu i a la pàtria. Ha promès bombardejos contra llanxes i campaments de narcotraficants, amb l’ajuda dels Estats Units i d’Israel, un altre dels referents a la seva campanya, i el retorn a la política de fumigació dels cultius il·lícits com la fulla de coca. En definitiva, ha aconseguit polaritzar les presidencials i convertir el 21 de juny en una disjuntiva d’extrems, a favor seu o a favor de l’esquerra que ha governat quatre anys. Aquest és el seu primer èxit.