Les obres del soterrament de Sant Feliu acumulen dos anys de retard

Metres i metres de vies de ferrocarril a mig muntar s’estenen al subsol mentre un camió formigonera recorre un llarg túnel que fa tan sols uns anys no hi era. La imatge correspon a les obres del soterrament del tren a Sant Feliu de Llobregat, un projecte llargament reivindicat a la capital del Baix Llobregat, que encaren la recta final. Quan a l’estiu de l’any 2021 l’Administrador d’ Infraestructures Ferroviàries (Adif) va començar els treballs, que costeja en ple nucli urbà i sense tallar la circulació de trens completament, es van vaticinar 44 mesos d’obres, però aquest termini va quedar superat l’any passat i encara queda feina per fer.

Les obres s’acabaran “no abans del primer trimestre de l’any 2027”, va explicar ahir Iñaki Pont, cap de construcció d’Adif. Això és, dos anys després del que es preveia inicialment. A més, quan acabin els treballs, s’haurà de passar la inspecció de l’ Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, un tràmit que pot durar uns quatre mesos si res no es torça.

La inversió s’eleva fins als 169 milions, molt per sobre del que s’havia pressupostat inicialment

El soterrament en si mateix està en un 92% d’execució, mentre que els treballs de la nova estació, que es va haver de licitar dues vegades, estan al 28%. “Treballar en un entorn urbà és complex, no saps exactament què et trobaràs”, va reconèixer Pont. Unes canalitzacions d’aigua van obligar a modificar el projecte incorporant-hi més desnivell, cosa a què es pot atribuir part de la responsabilitat del retard en el que alts càrrecs d’Adif definien ahir com “la joia de la corona del pla de Roda­lies”.

El calendari s’ha prolongat i la quantitat d’inversió ha pujat. El que havia de costar al voltant de cent trenta milions d’euros, ara ja se situa en 169. El més gran dels contractes correspon als 66 milions de la integració amb el túnel adjudicat a Acciona i que apareix en la investigació del cas Koldo per presumptes suborns.

22 milions més són de la construcció d’una estació soterrada al mateix lloc que hi havia una de les més antigues d’ Espanya i que va ser enderrocada. La resta del pressupost es reparteix entre contractes d’assistència, sistemes de seguretat i instal·lació, subministraments, desmantellaments, control comandament i senyalització, com també la urbanització de l’entorn immediat de l’estació.

El soterrament, que alguns comparen en importància per a la ciutat al que van ser els Jocs Olímpics per a Barcelona, implica una gran transformació urbana a la capital del Baix Llobregat. Es cosiran barris que fins ara estaven desconnectats. Durant les obres ja es va suprimir un perillós pas a nivell on moria una persona cada any. “És una obra que pot transformar una ciutat”, va assenyalar la consellera de Territori de la Generalitat, Sílvia Paneque. Aquesta és la part que correspon a l’Ajuntament amb la complicitat d’altres administracions.

“En primer lloc, implicarà habitatge, el 55% de protecció oficial. També equipaments com el nou CAP Rambla amb urgències i l’ampliació del complex de piscines i el pavelló Juan Carlos Navarro, un teatre-auditori i també significarà més zona verda”, va descriure l’alcaldessa, Lourdes Borrell. “És el Sant Feliu de Llobregat del futur, que té molt a dir no només a la comarca, sinó també al país”, va afegir.

Paneque també va destacar que l’obra servirà per fomentar la intermodalitat de transport públic. El soterrament del tren a Sant Feliu de Llobregat també implica la prolongació del tramvia al llarg d’aquesta ciutat i obre el pas a la futura extensió fins a Molins de Rei i l’intercanviador de Quatre Camins, a l’altre costat del riu i que també connecta amb la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).