I si Jódar fa el pas?

Cada vegada que les càmeres alcen el focus i recorren les tribunes de Roland Garros, els curiosos hi distingim un home canós, solitari i silenciós que observa com el seu fill i deixeble devora els adversaris, un rere l’altre.

Rafa Jódar pare i Rafa Jódar fill (19), fill únic, formen un binomi inèdit avui dia, ara que els tennistes es desplacen amb seguici. Tècnics, metges, preparadors físics, fisioterapeutes, nutricionistes, agents i responsables de comunicació acompanyen aquests talents fabulosos, i tot surt de la seva butxaca –i de la dels patrocinadors–.

L’escena comença a ser emblemàtica: Rafa Jódar pare, tot sol al box, observa el seu fill i deixeble

Els més consolidats, els que es mantenen ferms al top 100, es poden permetre aquests luxes. Els que cauen més avall, o els que amb prou feines comencen al circuit ATP, s’espavilen com poden, van justos.

Rafa Jódar està incrustadíssim al top 100 –de fet, abans dels quarts de final que jugarà avui contra Sascha Zverev (no abans de les 13.20 h), és el 29è del món–, es pot permetre els luxes, però també està començant, i per això manté un perfil baix. Rafa Jódar es desplaça amb el pare.

I punt.

Aquí el tenim: el pare és una ànima solitària i impertèrrita que, des del box, observa l’adolescent.

( Està tot sol, i així vol continuar: si quatre joves se salten el protocol i okupen les places buides de la seva llotja, Rafa Jódar pare no té objec­cions: es gira i els ordena que se’n vagin, que aquí no hi poden seure.)

Sempre ha estat així, un home solitari observant el fill; sempre, des dels dies en què va començar tot: n’hem escrit els últims mesos. Parlem dels Jódar, la família de Leganés que pilotejava al garatge familiar; tots dos, el pare –que és llicenciat en INEF i professor d’ educació física– i el fill. Parlem de les seves sessions maratonianes al Club de Tenis Chamartín, on el nen jugava i jugava, i no li importava qui es posava a l’altra banda de la xarxa. Si s’hi posava un veterà, o una veterana, doncs fantàstic també.

La premsa espanyola i la premsa internacional ara burxen en el passat d’aquest Rafa Jódar que fa un any encara es formava a les pistes sintètiques de la Universitat de Virgínia, una criatura de 18 anys que s’esforçava en tornejos amateurs mentre el pare, des de Madrid, analitzava el seu futur. Ens parlen de la seva deriva, el mur de discreció que el jove alça davant de l’entrevistador. També s’analitzen els seus moviments a París. Debatem sobre com tracta una aplegapilotes. Li demanem explicacions i ens en dona.

(...)

Fa just un any, Jódar era la 707a raqueta del circuit.

A començaments del 2026, la 168a.

Al març, Rafa Jódar pare havia decidit capgirar-ho tot. Es va acabar el somni americà , va enviar el nen de tornada a casa i va optar per encar­regar-se de tot. Va professionalitzar l’estructura, que només és un binomi. Si volem parlar amb la criatura, cal demanar permís al pare. Si Rafa Jódar fill necessita alguna cosa, ho demana al pare. Només una vegada s’ha trencat aquest protocol rígid. Va passar al Mutua Madrid Open, quan l’adolescent s’enfrontava amb Álex de Miñaur: al box, al costat del pare, s’hi va asseure Ángel Ruiz Cotorro, el llegendari metge del tennis del país.

–El doctor s’hi ha posat per si em passava alguna cosa –va dir Rafa fill quan els cronistes l’hi van preguntar.

Arribats a aquest punt, els apostadors interpreten que avui es podria acabar la boja carrera de Jódar en aquest caòtic Roland Garros. Consideren Zverev com un obstacle inesquivable, i encara més ara que no hi ha el lesionat Alcaraz ni l’estressat Sinner ni el decaigut Djokovic. La lògica ens porta a aquest vaticini: és el torn de Zverev; segons alguns, el millor tennista de la història que no ha guanyat mai cap gran .

Una altra cosa és el que passi. Si ­Jódar supera el llindar, assistirem definitivament a la irrupció d’un tennista de primeríssima magnitud.

I aleshores ens preguntarem: el seu equip tècnic s’ampliarà o tot ­conti­nua­rà en mans del pare?