Al MinutoInternacionalPolíticaOpiniónSociedadDeportesEconomíaCiudadesPopCulturaSucesosLa Contra
Suscríbete
La Vanguardia en català 41a reunió anual del Cercle d’Economia

Illa ofereix 3.300 milions en inversions en infraestructures via concessions

El Cercle mostra el rebuig a la política d’habitatge i alerta de la baixa productivitat

Illa ofereix 3.300 milions en inversions en infraestructures via concessions
La presidenta delCercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, amb el presidentSalvador IllaAndreu Esteban
Escucha este artículo
0:00 7:42
Actualizado hace 6 d Contrastado por la redacción Cómo lo hemos informado

Esta información ha sido elaborada por la redacción de La Vanguardia a partir de fuentes propias y verificadas.

Sugerir una corrección Política de correcciones de La Vanguardia
4 puntos clave Ver
  • 01El president Salvador Illa va posar ahir a sobre de la taula 3.300 milions d’euros en inversions en infraestructures amb sistemes de concessió en l’ inici de la 41a edició de la reunió anual del Cercle d’Economiaa Barcelona.
  • 02La inversió serà per mitjà d’un mecanisme de col·laboració publicoprivada, va dir el president en la inauguració de les tradicionals jornades del Cercle.
  • 03Al febrer el Govern ja va anunciar que sondejaria el mercat per saber si hi havia interès en les constructores per recuperar concessions de xarxes viàries i d’estacions de metro.
  • 04Fonts del sector van recordar que aquest projecte arriba després que l’anterior govern de Pere Aragonès revertís la concessió de Cedinsa (peatge en l’ombra) de la C-25 per estalviar diners.

El president Salvador Illa va posar ahir a sobre de la taula 3.300 milions d’euros en inversions en infraestructures amb sistemes de concessió en l’ inici de la 41a edició de la reunió anual del Cercle d’Economiaa Barcelona. La inversió serà per mitjà d’un mecanisme de col·laboració publicoprivada, va dir el president en la inauguració de les tradicionals jornades del Cercle.

Al febrer el Govern ja va anunciar que sondejaria el mercat per saber si hi havia interès en les constructores per recuperar concessions de xarxes viàries i d’estacions de metro. Fonts del sector van recordar que aquest projecte arriba després que l’anterior govern de Pere Aragonès revertís la concessió de Cedinsa (peatge en l’ombra) de la C-25 per estalviar diners.

Illa va inaugurar les jornades del Cercle en una conversa amb la presidenta de l’entitat, Teresa Garcia-Milà, que va lloar la capacitat de l’Executiu català d’arribar a un acord de pressupostos, mentre que li va criticar l’estratègia seguida en habitatge o en productivitat.

El Cercle reclama que Catalunya no pot quedar al marge del negoci de la defensa

Durant el seu discurs, Illa va precisar que amb el pla d’inversió en infraestructures anunciat es mobilitzaran uns 1.800 milions de manera immediata, mentre que els 1.500 milions restants s’estan preparant per mitjà de diversos mecanismes. Entre els projectes llestos per treure a concurs, el president va esmentar les estacions del tram central de l’L9 del metro de Barcelona (500 milions), o la millora d’algunes carreteres, com la del tram Berga-Bagà (470 milions), on es pretén incorporar un tercer carril reversible. “Els primers contactes han estat molt positius” amb el sector, va manifestar Illa. Fonts de les constructores van advertir ahir que s’hauria de reformar la llei de Desindexació perquè les empreses concessionàries poguessin repercutir els increments de costos perquè els concursos no quedin deserts. Pel que fa als projectes per 1.500 milions que encara s’estan definint, destaca el desdoblament de la C-55 o la segona fase del tramvia de Tarragona a Reus.

Sobre l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, la presidenta del Cercle va valorar l’acord pactat perquè és “senyal d’estabilitat i predictibilitat”. D’aquest pacte, Garcia-Milà va situar com un dels elements més interessants la utilitat de la creació d’un consorci d’inversions i també els canvis en la governança del Consorci de la Zona Franca.

Garcia-Milà va advertir de la necessitat que les empreses de la comunitat autònoma puguin accedir al negoci de la defensa, que a tot el món ha guanyat terreny en els pressupostos de les administracions. “Cata­lunya no en pot quedar almarge”, va advertir abans de recordar que hi ha més de cent empreses potencials a la comunitat per accedir a aquest negoci.

Salvador Illa: “Res ni ningú ens desviarà del nostre propòsit ni del nostre deure”

La responsable del Cercle es va referir, com ja ha fet altres vegades, a la necessitat de millorar la productivitat de l’economia catalana. “Sense un salt en productivitat i en els salaris no serem capaços de mantenir l’ Estat de benestar”, va refle­xionar.

En relació amb la immigració, que va ser tema de debat al Cercle en una nota d’opinió específica, la presidenta de la institució va assenyalar que s’hauria de limitar l’entrada de forans a una quota que la so­cietat pugui absorbir. Sobre l’habitatge, va plantejar a Illa que “no es pot traslladar” la resolució del problema de la falta d’habitatges “als propietaris”. Illa va contestar que comprèn els dubtes que el control de preus pugui generar, però va defensar que han d’oferir respostes “a curt termini”.

La presidenta del Cercle també va reclamar un nou model de finançament autonòmic. El president Illa va recollir el guant i va assegurar que preveu que s’aprovi un nou model en la present legislatura espanyola: “Hem d’empènyer”. Per defensar les bonances del projecte, el president va insistir que “ningú no perd i tothom hi guanya”. Precisament ahir es va fer públic que el Ministeri d’Hisenda ha enviat cartes a les comunitats per començar a negociar el nou sistema.

Teresa Garcia-Milà lloa l’acord de pressupostos i el pacte en el consorci d’infraestructures

Sobre la situació política,el president Illa va declarar que “res ni ningú ens desviarà del nostre propòsit ni del nostre deure. Continuarem governant amb rigor, amb respon­sabilitat i amb humanitat abans que res”. Segons Salvador Illa, el suposat èxit de les polítiques que impulsen els governs d’ Espanya i de Catalunya està relacionat amb les “coincidències en determinades agendes”.

D’altra banda, ahir a la nit la Fundació Cercle d’Economia i la Fundació José Manuel Lara van distingir Amphora, Laie i Submer amb el premi José Manuel Lara a l’ambició i el propòsit empresarial.

Eduardo Magallón
Eduardo Magallón
La Vanguardia en català

Barcelona, 1975. En la sección de economía desde 2001 proveniente de Cinco Días. Antes trabajé en programas de economía en TV3. Licenciado en Periodismo por la UAB, PDD por IESE y estudio Geografía e Historia (UNED).

Ver comentarios 3
Las normas de la comunidad aplican.
ML
Marta L.Suscriptorhace 12 min

Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.

JP
Joan P.Suscriptorhace 28 min

Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.

RV
Roberto V.hace 1 h

Excelente trabajo de la redacción, como siempre.