Mestres, metges, Rodalies i política

Veient el discurs que va pronun­ciar ahir al Cercle d’Economia, sembla que Salvador Illa volia simplement dibuixar un panorama radiant de present creixement econòmic i brillant futur però sense parlar dels problemes. Nous pressupostos i futur model de finançament autonòmic (si l’estabilitat política, el PP ho permet i Junts es conté), amb la consegüent pluja de milions, en gran part inversions en infraestructures. Aquests van ser els eixos d’una intervenció inusualment curta, cosa que agrair el públic assistent i focalitzada en la venda dels seus èxits. Fora d’això, fred i inconcret. El seu propi equip no va ser capaç d’explicar als passadissos el pla de 3.300 milions que va avançar.

Tot just una menció, forçada per la presidenta del Cercle, Te­resa Garcia-Milà, del conflicte amb mestres i professors. Res dels metges. Ni de Rodalies. Símptomes greus tots dos de l’esquarterament de l’ Estat de benestar. Una degradació d’àrees significatives de serveis essencials, un dels motors del creixent descontentament social que les enquestes comencen a registrar de manera sostinguda. Com les llistes d’espera.

Illa passa de puntetes pel xoc amb mestres i metges... i eludeix la situació política general

La coincidència temporal de les accions reivindicatives és més que casual. És la manifestació d’un clima i de la resposta contra ell. Es tracta d’un expedient que interpel·la directament a la seva proposta política i al seu programa de prosperitat compartida, que ha convertit en eslògan de govern i del qual dependrà el seu pròxim resultat electoral. I pocs fòrums empresarials trobarà com el Cercle, pel seu caràcter transversal, per discutir-los i exposar-los obertament.

En l’àmbit de l’habitatge, en què les diferències amb els empresaris i el Cercle estan meridianament definides, es va desmarcar amb elegància de la vinculació amb la immigració i les regularitzacions que va plantejar Garcia-Milà. Aquesta tampoc no va parlar d’impostos, cosa que el president devia agrair.

Però si els buits esmentats criden l’atenció, més la van cridar l’elusió de qualsevol referència a la crítica situació política espanyola. Mentre la dreta i l’extrema dreta pressionen a favor de l’avanç electoral i busquen vies per presentar una moció de censura parlamentària viable que faci caure el Govern de Pedro Sán­chez, assetjat per causes judicials més o menys transparents, segons els casos, Illa va preferir no dir-ne res. Avui passarà per les jornades el president del PP, Alberto Núñez Feijóo. Potser Illa volia deixar el protagonisme polític a Sánchez, que tanca demà.