El benestar emocional

A manca d’habitatges, ajuts a l’emancipació per als més grans de 65 anys o pa amb pernil, ja va bé el “benestar emocional”.

La Generalitat ha presentat una campanya per reduir “l’estrès i l’ansietat” dels 45.821 inscrits en les proves d’accés a la universitat (PAU) a fi de reforçar el seu “benestar emocional” en unes hores tan crítiques, just 110 anys després de la batalla del Somme, en la qual un milió de joves europeus s’hi van deixar la vida.

La selectivitat a Catalunya es durà a terme la setmana vinent i, pel que sembla, correm el risc que 45.821 joves estudiïn per les nits –cosa que viola el seu dret al descans nocturn–, es mengin les ungles o desenvolupin intolerància als comentaris de text. Tant desfici erosiona el benestar emocional, per això cal la campanya “Fes les PAU en pau” (sobretot per als pares, que sempre acaben rebent).

El missatge consisteix a treure importància a la selectivitat, receptar “hàbits saludables” aquests dies –res de fabades, xupitos de préssec o albades al Primavera Sound– i, sobretot, molta fe en les seves possibilitats, com els brètols del meu barri, que pel que fa a possibilitats no els guanyava ningú.

I si l’examen els va fatal –cosa que la campanya no descarta–, el més crucial no és que s’espavilin i estudiïn més, sinó que sàpiguen que una nota dolenta no tindrà cap conseqüència el dia de demà i ja no diguem demà passat.

Per reforçar el benestar emocional, els concursants del programa Eufòria de TV3 expliquen com de malament que ho passen abans de sortir a l’escenari i com dominen els nervis sense recórrer a substàncies de l’estil anís Machaquito, tallers de respiració humana o les tècniques de relaxació del mestre Onan, fill de Judà i primer vers lliure de la humanitat.

Jo també vull contribuir al benestar d’aquests 45.821 joves i només m’agradaria dir-los que no pateixin gens perquè, com deia aquell catedràtic que aprovava tothom, “ja els suspendrà la vida”. Això que els ve per davant i a mi per darrere per culpa de les insolències de la Laura Dern, que continua sense dir-me ni hola i a aquest pas acabarà amb el meu benestar emo­cional.