A la recerca del número dos

Un porter de 36 anys a qui no li fa res no jugar mai, que fa ostentació de fumador, que menja pizzes sense rubor, que té contracte per una temporada més i no vol marxar. Es tracta de Wojciech Szczesny. Un altre porter que encadena lesió rere lesió, que té 34 anys, que acaba el vincle amb el Barça el 2028 i que torna de la cessió al Girona, on només va poder jugar dos matxs. És el cas de Marc-André ter Stegen. I un tercer porter, Iñaki Peña, que va firmar una extensió de contracte fins al 2029 i que torna del préstec a l’ Elx. S’hi sumen Kochen i Astralaga, del planter.

Molts aspirants per ser el segon porter, darrere de l’indiscutible Joan Garcia, i cap d’ideal, perquè mantenir l’aposta per Szczesny sembla una opció de risc.

El polonès va disputar onze partits com a titular aquesta temporada i en cap no va deixar la porteria a zero. Quan Joan Garcia es va lesionar el menisc a Oviedo va tenir l’oportunitat d’aconseguir el lloc, com li va passar l’any anterior en trencar-se Ter Stegen i desbancar després Iñaki Peña. Però el seu rendiment va ser molt inferior al de la seva primera campanya de blaugrana. És per això que el Barça ha sondejat en els últims mesos el mercat de porters i ha anat seguint, per exemple, el porter de la Reial Societat Álex Remiro, com ja va informar La Vanguardia .

Szczesny té un any més firmat i vol continuar, mentre que Iñaki Peña també torna del préstec

Tot i que tot dependrà de la inversió que es vulgui fer i de les sortides que hi pugui haver a la plantilla, sobretot a la porteria.

En aquest sentit, al Barça li aniria de primera que marxés Ter Stegen. Intervingut de la greu lesió muscular i amb un historial abundant de problemes físics, és molt complicat que l’alemany reprengui el millor nivell, el que el va portar a ser entre els porters més valorats del món. Unes prestacions que li van servir per percebre uns emoluments elevats. El Barça prefereix lògicament que Ter Stegen trobi una sortida i estalviar-se uns quants milions que alleujarien més la seva massa salarial després de l’adeu de Lewandowski i l’acord d’ Ansu Fati amb el Mònaco. Per la seva part, Ter Stegen és molt cons­cient que no té opcions de jugar amb regularitat al Barcelona i hi ha més predisposició perquè la cosa no es converteixi en una pugna amb el club, a diferència del que va passar l’estiu passat. Però a priori no és senzill resoldre el seu futur.

Va acceptar anar cedit al Girona perquè era a prop de Barcelona, perquè es mantenia el seu salari i perquè era una bona solució per posar-se a punt per anar a un Mundial que finalment no jugarà per la lesió.

Ter Stegen torna de la cessió, està lesionat i el seu salari és elevat, però entén que si vol jugar ha d’anar-se’n

Menys problemes des del punt de vista del salari representa Iñaki Peña. A Elx va disputar-hi 16 matxs de Lliga i va encaixar-hi 28 gols (1,7 per partit). Va anar alternant suplències i titularitats. En la recta final de la temporada Eder Sarabia es va decantar per donar-li el lloc a Matías Dituro. Als 27 anys el seu principal hàndicap en el Barça és que no convenç Hansi Flick.

De la decisió que prengui el tècnic, conjuntament amb Deco, en dependrà també el futur dels joves Astralaga, que acaba contracte ara però té opció a dos anys més després d’haver jugat cedit al Granada, i Kochen. Moltes carpetes pendents entorn de la mateixa posició. El Barça és davant una disjuntiva amb el número dos.