El líder del PP continua sense encertar-la

Alberto Núñez Feijóo va desembarcar ahir en la reunióanual del Cercle en ple cop de volant polític en forma d’aterratge a la realitat. Feia dies que demanava el suport de Junts i el PNB a la seva proposta de moció de censura contra Pedro Sánchez i la dura resposta dels independentistes catalans, una cosa així com “vagi a Waterloo i negociï amb Puigdemont”, encara retrunyia amb intensitat al Palau de Congressos. Final de la història. Aquest quimèric assalt al poder se li va escórrer entre els dits de camí cap a Barcelona. A veure el següent.

Conclusió davant l’auditori dels empresaris, executius i acadèmics presents al Palau de Congressos de la capital catalana: “No vinc a demanar favors”. Un contrast amb la seva intervenció del novembre, quan a Foment va exhortar els empresaris votants de Junts que convencessin aquest partit que donés suport a la seva escomesa per desallotjar Sánchez.

Des de la seva primera intervenció en les reunions del Cercle com a president del PP, el juny del 2022, Feijóo ha evolucionat des de la promesa als empresaris catalans de construir una complicitat des de la perifèria compartida per tots dos, fins a un discurs dur davant una actitud de distància cap als seus plantejaments que veu com un simple càlcul d’interès i li costa encaixar. Qualsevol idea que no sigui fer fora Sánchez no mereix ni un minut d’atenció.

Al mar de crítiques a Sánchez, Feijóo no va deixar espai per acollir cap de les idees de la burgesia local; tampoc per compartir cap de les seves sensibilitats. Res d’acords d’Estat, la immigració inclosa; descartat el reconeixement dels balsàmics efectes a Catalunya de la llei d’amnistia; i negativa tancada a acceptar com a base de negociació la proposta de finançament autonòmic presentada pel govern després de l’acord entre el govern de Salvador Illa i els seus socis d’ERC. Cal recordar que, en la reunió anterior, el llavors president del Cercle, Jaume Guardiola, va agrair explícitament a Sánchez la seva aportació a la normalitat política catalana.

A l’inici de la intervenció de Feijóo, les expectatives eren molt baixes; l’auditori recordava l’experiència de les dues anteriors. Arrencada enigmàtica: “Hi ha un elefant a la sala. Suposo que molts deuen haver vingut per comprovar si algú s’atreveix a parlar de l’elefant. Jo ho faré”, va dir. Ningú no sabia si era una broma, no hi va haver rialles, o parlava de debò. Tampoc, a quin paquiderm es referia. La moció de censura? Les propostes a Junts? El seu aliat Vox?

Malgrat tot, la part dedicada a denunciar la política econòmica del govern, malgrat que no contenia propostes concretes, va permetre que, al final, molts dels presents evitessin una crítica dura. A l’elit econòmica local no li agraden els impostos, ni els controls dels lloguers, ni les barreres a la construcció massiva de nous habitatges, ni la despesa pública o els dèficits de l’ Estat. Quelcom interessant per als presents, que pensen que pot governar ben aviat. Malgrat això, el final de la seva intervenció va ser rebut amb uns curts i febles aplaudiments.