Brussel·les s’obre a donar més marge fiscal davant la crisi energètica

La Comissió Europea ha escoltat les peticions de països com Espanya i Itàlia i s’inclina per donar més marge pressupostari als estats membres per afrontar les conseqüències de la crisi energètica de l’ Iran. L’ Executiu comunitari es planteja permetre que els països destinin un 0,3% del PIB a despeses relacionades amb l’energia al marge del marc pressupostari de la Unió Europa, una cosa que desgranarà avui al paquet fiscal que té previst presentar.

Segons ha avançat Bloomberg i ha pogut confirmar aquest diari, la proposta, que encara s’ha de concretar en els detalls, seria semblant a l’obertura de la clàusula d’excepció per a defensa que va permetre l’any passat, que implicava que els governs que volguessin gastar fins a un 1,5% del PIB per impulsar la despesa militar ho poguessin fer sense haver d’estar subjectes a les estrictes normes fiscals europees, que impedeixen de superar un dèficit del 3% del PIB.

La Comissió escolta Itàlia i Espanya i es planteja una excepció semblant a la de la despesa en defensa

Es tracta d’un impuls per a la primera ministra italiana, ­Giorgia Meloni, que ha estat una de les veus més fermes a l’hora de demanar més flexibilitat fiscal a Brussel·les els últims mesos, alhora que lluita contra les pressions inflacionistes i uns nivells de deute molt elevats.

Meloni ha arribat a enviar una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per demanar-li formalment que les despeses extraordinàries per la crisi energètica fossin excloses del Pacte d’Estabilitat, com passava amb els defensius. “Si considerem correctament la defensa com una prioritat, si la UE és prou estratègica per justificar l’activació de la clàusula d’excepció nacional, aleshores hem de tenir el coratge polític per reconèixer que la seguretat energètica ara és una prioritat estra­tègica europea”, assenyalava la primera ministra italiana a la carta, que va tenir certa notorietat a la capital comunitària.

Espanya també es va unir a la petició de Meloni. El president del Govern espanyol, Pedro Sán­chez, ja va manifestar a la ­cimera de finals d’abril a Xipre que s’havien de flexibilitzar les regles fiscals europees “per a la inversió en la transformació energètica i l’electrificació”, com es va fer al seu moment amb la despesa en defensa. “L’espai fiscal no és el mateix per a tothom”, va coincidir Meloni a la localitat costanera xipriota d’ Ayia Napa. “Quan un es mou massa tard, el preu que se’n paga és més alt i, per tant, segons la meva opinió, cal raonar amb més obertura, eficàcia i eficiència. Això també afecta la qüestió del pacte d’estabilitat”, va apuntar la italiana.

La crisi energètica ja ha obligat Brussel·les a rebaixar les previsions econòmiques de l’eurozona d’aquesta primavera tres dècimes, de l’1,2% al 0,9%, per a aquest any. Malgrat que Espanya ha esquivat el cop i continua sent el país que creix més entre les potències comunitàries, el tancament de l’estret d’ Ormuz ha suposat un greu impacte per a Roma, que veu el creixement estancat en un 0,5%, amb una dependència enorme de les fonts energètiques estrangeres.

Però fins ara la Comissió ­creia que no era prou per fer els ulls grossos. “Estem estudiant mesures, incloent-hi opcions de política fiscal, per afrontar aquesta crisi”, va deixar anar a finals de maig el comissari d’ Economia, Valdis Dombrovskis, després d’una reunió de l’ Eurogrup.