Victoria Bateman, historiadora econòmica: “Per cada J.P. Morgan o Henry Ford hi va haver una dona equivalent”

El progrés econòmic és cosa d’homes­?

No. Per cada J.P. Morgan o Henry­ Ford hi va haver una dona­ equivalent fent avançar l’economia. L’economia no és ni ha estat mai només per a homes.

Comencem per la prehistòria.

Fins a un 40% dels caçadors trobats en jaciments americans eren dones. Sense la feina de les dones en la caça, la recol·lecció, la invenció d’eines i la gestió comunal, les primeres societats humanes no haurien prosperat.

Ja hi érem des del principi.

I al centre de l’economia. Fa 5.000 anys, el teixit elaborat per dones va ser la primera moneda del comerç mundial.

També van alçar les piràmides de Guiza?

Hem donat per descomptat que els constructors de les piràmides eren homes, però al cementiri de treballadors de la gran piràmide de Guiza aproximadament la meitat dels enterraments són de dones.

Impulsores de la ruta de la seda?

Sí. Les dones produïen la seda, la mercaderia més valuosa, i també comer­ciaven, invertien i creaven negocis.

I a Roma ja hi havia empresàries.

Mercaderes, promotores immobiliàries i prestadores. Les dones comerciaven ambvi i oli per tota la Mediterrània. I podien divorciar-se.

Què passava a l’ Orient Mitjà?

Khadija, la primera esposa de Mahoma, era una de les comerciantes més riques de la Meca. Mahoma treballava per a ella.

Va ser ella qui li va proposar matrimoni.

I quan ell va sentir la veu de Déu i va començar a predicar, la fortuna de Khadija va finançar l’expansió inicial de l’islam. La seva mentalitat comercial va influir profundament en aquella civilització i va contribuir a l’edat d’or del món islàmic.

També hi va haver dones poderoses en l’edat d’or xinesa?

Sí, i van acabar pagant un preu molt alt. Com va passar després de l’edat d’or islàmica. En tots dos casos, quan la riquesa va augmentar, les dones van ser progressivament apartades de la vida econòmica.

I això va acabar perjudicant l’economia?

Exacte. A la Xina aquella reacció va prendre una forma brutal: l’embenat dels peus.

Una pràctica econòmica?

Sí. Trencant i embenant els peus de les nenes es limitava la seva mobilitat. No podien viatjar, ni buscar feina, ni crear negocis propis. Quedaven atrapades dins les seves cases. Les dones havien acumulat riquesa gràcies a la seda i el teixit, i l’embenat de peus va ser una manera de controlar aquella riquesa.

Què passa quan arribem al Renaixement europeu?

Els historiadors fa temps que es pregunten com va aconseguir Europa avançar la Xina, l’ Índia o el món islàmic. No hem trobat la resposta perquè hem ignorat les dones. La clau va ser la llibertat econòmica femenina.

En què es traduïa?

Que les dones treballaven, cobraven salaris, obrien negocis i podien prendre decisions sobre la seva pròpia vida. I entre els segles XVI i XVIII, una britànica es casava de mitjana als 25 anys. Endarrerir el matrimoni era un senyal d’independència econòmica.

També vam impulsar la revolució industrial?

Pel fet de casar-se més tard, les famílies eren més petites i podien estalviar, invertir i educar millor els seus fills. Aquella llibertat econòmica va ser el motor ocult de la revolució industrial.

Expliqui’m la història d’una dona.

Ching Shih treballava en un bordell flotant a Canton. Va conèixer un pirata, es va unir a la seva flota i va acabar construint una organització gegantina. Quan va morir el seu marit va prendre el comandament i la seva flota va arribar a ser més poderosa que l’armada imperial xinesa.

Una altra dona.

Bertha Benz. El seu marit va inventar el cotxe de gasolina, però va ser ella qui amb el prototip va fer el primer viatge de llarga distància de la història de l’automòbil amb els seus fills.

Aventurera.

Va tenir avaries. Va utilitzar una lliga per reparar el motor. Aquell viatge va mostrar al món el potencial de l’automòbil.

Què ens ensenya la història?

Les societats amb més èxit han estat aquelles en què les dones treballaven al costat dels homes en el centre de l’economia.

El masclisme surt car?

Sempre. Gairebé totes les grans decadències històriques van anar precedides per retrocessos en els drets i les llibertats de les dones. Va passar a Roma, al món islàmic medieval i a la Xina.

La primera manifestació feminista?

L’any 195 a.C. les dones romanes van sortir al carrer per defensar el seu dret a gastar els seus propis diners. I van guanyar. Cada cop que vaig de compres penso en elles.