Del pop al punk en un puny

Com un petit festival reduït a només quatre artistes, el Primavera Sound va obrir la 24a edició amb una combinació impossible d’encaixar en cap calaix musical més enllà del que aglutina els qui els agrada anar de concerts, més encara quan són de franc. I és que la jornada tradicional de dimecres va reunir al Fòrum els 30.000 afortunats que es van embossar el seu passi sense cost per veure d’una tacada l’indie de Wet Leg i el pop vaporós de Guitarricadelafuente, secundats ni més ni menys que per Yard Act i Ouineta, rampells punks britànics i electropop local. Difícil barrejar més en menys espai.

La barreja, aperitiu del tiberi que arrenca aquest dijous, es va servir a porcions de pop i rock, respectivament, començant per Ouineta, que va acolorir la tarda amb les llaminadures digitals que decoren el seu primer treball, Ouineta verificat.

Guitarricadelafuente va recordar que és músic abans que actor i va presentar el single ‘Calypso’

Ballarina i coreògrafa, Marta Ros es va presentar sobre l’escenari vestida de rosa brillant i acompanyada per dues ballarines més i bases amb molt de bombo. Els primers assistents van poder ballar al ritme de Bikini kill , la bachata Lily-Rose, DMs o l’acceleració Tai chi acompanyada per Maria Jaume a Va x Tu, i per descomptat Mushkaa, parella de Marta Ros, amb qui van interpretar la col·laboració Noia, carregada de bases juganeres.

El Primavera, que aquest any rep el públic amb el lema Steve Albini first , en homenatge al difunt membre de Shellac, va tornar a les seves primeres essències amb el postpunk sense fronteres de Yard Act. La banda de Leeds va aprofitar la segona visita al festival per presentar la música nova que conformarà el seu tercer disc, encara per aparèixer: You’re gonna need a little music, en què la banda s’endinsa en l’individualisme propulsat per les xarxes socials.

Ho fa amb un so més cru, el que traspua a Redeemer, guitarres brutes i la veu desesperada de James Smith, que va sortir a tot tren empès pel ritme sòlid de bateria per disparar ritmes funky com Dead horse o la nova Tall tales , amb els acords la guitarra que sonaven durs mentre els teclats afegien una capa rockera. Com a contrapunt, You’re gonna need a little music , que dona títol al pròxim disc, va aportar una nota de rock lleuger amb predomini del teclat i el galop de guitarres i percussió.

Les tornades van canviar –i molt– amb Guitarricadelafuente, que abans que els Javis el reclutessin per al cinema ja era conegut per Spanish leather , el segon disc que va situar Babieca o Full time papi –amb què va començar l’actuació– com la banda sonora de pop romàntic del 2025, i també la d’ahir a la nit. Sensual i tímid alhora, Álvaro Lafuente no va haver de fer gran cosa per guanyar-se l’audiència i presentar Calypso , dansa estiuenca de nova factura, o les ja conegudes Pipe dream , Mataleón o la festiva Port Pelegrí, la més celebrada pel públic.

El final de festa va tornar a pujar de revolucions gràcies a Wet Leg, el duo format per Rhian Teasdale (veu) i Heather Chambers (guitarra), ampliat a quintet per al seu segon disc, Moisturizer, que les ha catapultades amb un so rocker que recorda The Strokes per les guitarres produïdes.

Però les dues amigues van una mica més enllà, com van demostrar des de la inicial Catch these dreams , en una actuació potent en què van presentar Liquidice, de ritme magnètic, o Pond song, la classe de temes que posen tothom d’acord en un festival. Sense oblidar la muntanya russa de Chaise longue, amb què es van donar a conèixer el 2022, i que ahir a la nit va funcionar per doblegar el vent fresc que va presagiar un Primavera Sound en què la calor l’ha de posar la música.