Al MinutoInternacionalPolíticaOpiniónSociedadDeportesEconomíaCiudadesPopCulturaSucesosLa Contra
Suscríbete
Opinión
Jordi Juan
Director de La Vanguardia

De vegades toca dir que no

Escucha este artículo
0:00 7:42
Actualizado hace 2 d Contrastado por la redacción Cómo lo hemos informado

Esta información ha sido elaborada por la redacción de La Vanguardia a partir de fuentes propias y verificadas.

Sugerir una corrección Política de correcciones de La Vanguardia
4 puntos clave Ver
  • 01Els mestres catalans tenen raons de sobra per mostrar el seu malestar per l’estat en què es troba l’educació al nostre país i pels sous baixos.
  • 02Fins aquí, l’opinió pública no pot estar sinó d’acord.
  • 03Els resultats continus dels informes PISA que apuntaven un clar descens en el rendiment escolar dels alumnes catalans han estat un crit constant d’alerta aquests últims anys.
  • 04Era normal que el Govern de Salvador Illa es comprometés a una forta inversió de 2.000 milions d’euros en quatre anys per revertir aquesta situació.

Els mestres catalans tenen raons de sobra per mostrar el seu malestar per l’estat en què es troba l’educació al nostre país i pels sous baixos. Fins aquí, l’opinió pública no pot estar sinó d’acord. Els resultats continus dels informes PISA que apuntaven un clar descens en el rendiment escolar dels alumnes catalans han estat un crit constant d’alerta aquests últims anys. Era normal que el Govern de Salvador Illa es comprometés a una forta inversió de 2.000 milions d’euros en quatre anys per revertir aquesta situació. Però les coses es van començar a torçar quan els dirigents sindicals van parlar més de millores salarials que de reformes educatives. La pressió social va arrossegar l’Executiu a posar 726 milions més per acabar de pactar amb els sindicats més díscols.

El que pocs podien esperar és que el cansament o el passotisme dels docents –només van votar sis de cada deu– fariaque ahir la majoria del professorat rebutgés en una consulta totes les millores. Encara en volen més. I ara amenacen amb més accions de pressió social als carrers, com les que hanprotagonitzat aquests últims dies. I això no és admissible.Perquè la situació dels mestres és dolenta, però també tenen raons per protestar metges, infermers, bombers i altresprofessionals que també han perdut poder adquisitiu i a les butxaques dels quals no arriba el creixement econòmic que téEspanya.

Si al final el Govern entra al terreny de cedir amb més concessions, corre el risc que altres sectors s’apuntin a aquest tipus de reivindicacions. No fa tant de temps, per exemple, Catalunya va viure una protesta massiva del sector agrícola, que també té motius per exhibir el seu disgust.

La Generalitat ha reaccionat mantenint la pujada salarial, malgrat l’anunci de noves mobilitzacions dels mestres. És un gest. Farien bé els sindicats que van perdre la votació d’ahir de rebaixar el pistó reivindicatiu i començar una nova negociació sense més pressions. Perquè han de saber que governar no és cedir sempre i hi ha moments en què cal dir que no.

Jordi Juan
Jordi Juan
Director de La Vanguardia

Director de La Vanguardia desde marzo de 2020. Ha trabajado como redactor en las secciones de Política, Sociedad y Ciudades de La Vanguardia, donde entró en 1992

Ver comentarios 3
Las normas de la comunidad aplican.
ML
Marta L.Suscriptorhace 12 min

Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.

JP
Joan P.Suscriptorhace 28 min

Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.

RV
Roberto V.hace 1 h

Excelente trabajo de la redacción, como siempre.