Els pediatres recomanen suspendre les classes si hi ha excés de calor a les aules

L’increment de les temperatures està impactant amb força als centres educatius. A les aules, cada vegada són més habituals temperatures superiors als 30 graus que no només posen en risc el rendiment educatiu, sinó també lasalut d’alumnes i professors,i la major part de les escolespúbliques no estan preparades per afrontar situacions de calor extremes.

Mentre les administracions busquen adaptar-se a la situació, la problemàtica va al davant. Algunes previsions indiquen que el 2030 hi haurà més de 60 dies lectius amb temperatures superiors als 27 graus a les aules de les escoles públiques de Catalunya. Una previsió alarmant, tenint en compte que, segons l’ Associació Espanyola de Pediatria ( AEP), a partir dels 26ºC-27ºC es deteriora la concentració, l’aprenentatge i el benestar. Per sobre de 30ºC l’aula deixa de ser un entorn adequat per aprendre, i més de 32ºC suposen un risc per a la salut dels escolars.

Segons els metges, els centres han d’aplicar mesures d’adaptació a partir dels 26ºC-27ºC

“La calor a les aules i patis escolars no és només una qüestió de confort, sinó un problema de salut pública infantil, que ja no pot tractar-se com una simple incomoditat ni com un problema menor de final de curs”, afirma el coordinador del comitè de salut mediambiental de l’ AEP, Juan Antonio Ortega, en un comunicat de l’organització. “Quan una aula supera els 26ºC-27ºC, l’evidència ens diu que comença a deteriorar-se el benestar, la concentració i l’aprenentatge, i quan s’arriba a temperatures superiors, entrem en un escenari de risc sanitari prevenible”, afegeix. “La infantesa no pot continuar sent el termòmetre passiu del canvi climàtic”, adverteix el metge.

L’ AEP emfatitza que moltes escoles espanyoles van ser dissenyades per a unes condicions climàtiques diferents a les actuals: “Patis excessivament pavimentats, absència d’ombra, ventilació insuficient o edificacions poc adaptades tèrmicament converteixen alguns centres en espais especialment vulnerables durant els mesos càlids”.

Tenint en compte que nens i adolescents són especialment vulnerables a les altes temperatures, els pediatres exigeixen una adaptació climàtica dels centres. “No és una mesura de confort ni un luxe arquitectònic, sinó una inversió en salut infantil, aprenentatge i equitat”, argumenta el doctor Ortega. L’ AEP recomana una estratègia que combini solucions arquitectòniques ambientals i organitzatives. Entre les prioritats situa la millora de la ventilació natural i creuada, el monitoratge de la temperatura, la humitat i la qualitat de l’aire, la creació d’ombra i arbratge en patis i l’ús de sistemes energèticament eficients. De la mateixa manera, els pediatres aconsellen afavorir els hàbits d’hidratació freqüent, així com organitzar determinades activitats físiques o a l’aire lliure en funció de les condicions ambientals. “L’adaptació climàtica de les escoles no ha de plantejar-se únicament com a resposta puntual a onades de calor, sinó com una política estructural de salut pública i protecció de l’a infantesa”, afirmen. No s’ha d’esperar a temperatures extremes. A les escoles el principi de precaució s’ha d’aplicar a partir de 26ºC-27ºC amb l’activació de les mesures d’adaptació. “I si no es garanteixen condicions segures, reubicació o suspensió de l’activitat lectiva. Esperar el cop de calor és arribar tard”, proclama Ortega.

En aquest context, la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, va anunciar ahir que el pròxim Consell de Ministres destinarà una partida de 368 milions d’euros a la millora de l’eficiència energètica d’hospitals (168 milions) i centres educatius (200).