Els joves valoren la feina estable, assolir un sou digne i tenir temps per gaudir

“Vull tenir una feina que em doni uns diners dignes per acabar la jornada laboral de 40 hores setmanals i poder anar-me’n a fer un beure amb la parella, amb els amics, amb la família”. Dona de 22 anys.

Aquest testimoni resumeix de manera clara el que els joves consideren que és tenir èxit, que es basa en tres pilars: tenir un lloc de treball estable, poder conciliar i “fer alguna cosa que agradi”. L’èxit es concep com la recerca de sentit a la feina més enllà dels diners, especialment en un context de precarietat en què un bon sou es percep com a poc realista. Que t’agradi el que fas, que t’ofereixi estabilitat i que et permeti la conciliació amb la vida personal (“tenir temps”).

La família continua sent el referent principal, però també és font d’expectatives i pressió

És una conclusió principal del primer baròmetre Reptes i aprenentatges. Posicions juvenils davant els reptes de formació i feina , organitzat pel Centro Reina Sofía de Fad Juventud amb la col·laboració del Banco Santander i Telefónica. Aquest treball (enquesta en línia a 1.200 joves de 18 a 30 anys i cinc grups de discussió amb persones d’entre 23 i 29 anys) mostra que la joventut espanyola manté una mirada positiva cap a l’esforç i l’aprenentatge, tot i que conviu amb una percep-ció d’incertesa i precarietat sobre el seu present i el seu futur laboral.

Estan resignats? No ben bé. Però molts joves assumeixen que no és moment d’arriscar en un món amb tanta incertesa. De fet, els qui assumeixen més riscos a la feina són, fonamentalment, els qui tenen el “coixí” familiar o un pla B.

En un context que es percep com a inestable i impredictible, l’adaptació s’ha convertit en una capacitat central per a la joventut. Molts joves assumeixen que hauran de treballar en allò que “té sortides”, encara que no coincideixi amb els seus interessos o vocacions personals.

La pressió econòmica i social apareix com un element constant en la presa de decisions. La família continua sent el principal referent, però també una font d’expectatives i pressió vinculada a la necessitat de “respondre” a la inversió fetaen els estudis o a aconseguirautonomia econòmica com més aviat millor.

L’esforç continua ocupant un lloc central: el 67% de joves consideren que l’èxit depèn de no rendir-se mai, i el 63,4% creu que l’esforç permet aconseguir el que un es proposa. Alhora, sis de cada deu joves consideren que hi ha circumstàncies externes que dificulten de progressar, fins i tot esforçant-se. La percepció que els contactespesen més que l’esforç personal apareix de manera recurrent, especialment entre els quisenten que parteixen d’unasituació de desavantatge o que tenen menys capital social i econòmic.

Per José Ignacio Goirigolzarri, president de Fad Juventud, “els joves no renuncien a l’esforç ni a progressar; el que reclamen són més oportunitats, més orientació i un context que els permeti de construir projectes de vida amb més estabilitat i menys incertesa”.

Una de les principals demandes detectades és la necessitat de tenir més temps i més suport per prendre decisions sobre el futur formatiu i professional. La joventut reclama una orientació més pràctica, personalitzada i flexible.

El 75,7% considera prioritari millorar el coneixement sobre allò que realment li interessa laboralment, mentre que el 74% reclama saber millor les opcions que s’ajusten a les seves capacitats i reforçar habilitats relacionades amb la comunicació i l’expressió.