“Lleó XIV du a Espanya el seu projecte de pacificació”

Entre els que a Roma esperen amb curiositat el viatge de Lleó XIV a Espanya hi ha Giovanni Maria Vian, exdirector de L’Osservatore Romano , professor de Filologia Patrística a la Universitat La Sapienza, autor de nombrosos assajos sobre la història de l’ Església i dels papes i bon coneixedor d’ Espanya i de Catalunya. “Som a les portes d’un viatge realment important”.

La visita a Montserrat demostra que el Papa vol entendre el territori que visita” Identitat catalana

Per què és important?

Perquè Espanya és un dels països de més interès per a la Santa Seu. És un país d’antiga tradició catòlica, però molt polaritzat i, per tant, de gestió complexa. I a més la importància deriva també que el seu predecessor no hi va voler mai anar.

Per quines raons Francesc va evitar trepitjar la Península?

Els motius són difícils de comprendre. Coneixia Espanya i estava informat per fonts personals a què sempre va fer molta atenció, com demostra el fet d’haver creat nombrosos cardenals espanyols. Potser ha pesat també una certa sensibilitat llatinoamericana a l’hora de mirar cap a una antiga potència colonial com Espanya. Tot i això, ni tan sols va aprofitar un aniversari tan volgut per als jesuïtes com els 500 anys de la conversió de sant Ignasi, que va viure a Manresa una etapa decisiva del seu itinerari espiritual.

Hi havia una desconfiança “política” cap a l’ Església espanyola?

És clar que Espanya ha estat sempre, en l’època contemporània, un país molt polaritzat des del punt de vista polític i religiós, i això devia pesar en la valoració de Bergoglio. No va saltar mai l’espurna entre Francesc i Espanya. Cal dir també que va triar interlocutors abrasius a Espanya. Si volem utilitzar el llenguatge del passat, va semblar inclinar-se massa per una de les dues Espanyes, sense preocupar-se gaire per buscar la cohesió.

Interpreta llavors el de Lleó XIV com un viatge reparador, en cert sentit?

No en tinc cap dubte. Lleó és un Papa de compromís des de la seva rapidíssima elecció. El viatge a Espanya és una altra etapa d’aquella voluntat de pacificar no només un món en flames, sinó també l’ Església i les nostres societats.

Com s’ha organitzat el viatge?

D’una manera molt intel·ligent. És la part més politicoreligiosa a Madrid; després la dimensió espiritual vinculada a la Sagrada Família i Montserrat, amb una mirada atenta a la identitat catalana, més enllà de les polèmiques sobre la llengua, que es resoldran amb sentit comú. El tercer moment d’aquest tríptic són les Canàries: el salt cap a la vocació universal d’ Espanya, avui reflectida en l’acollida de migrants.

Barcelona serà el moment central?

Sí. És una ciutat on la secularització està molt avançada i on, tot i això, s’està culminant l’edifici de culte més important de la nostra època. Un temple que Gaudí va concebre per al segle de la irreligiositat com a temple expiatori.

Què espera de la missa a la Sagrada Família?

Quedarà gravada la gegantina imatge d’aquest temple visionari que sembla realment, encara que no ho sigui, una catedral medieval. Ha suscitat més que moltes esglésies medievals la participació de nombrosos no-creients i l’atenció d’arquitectes no catòlics. És una gran ocasió d’evangelització, perquè és un bosc de pedra on les pedres parlen.

Què recorda de la visita de Benet XVI el 2010?

Recordo la seva entrada, fascinat per la litúrgia i per aquella porta on hi ha inscrit el parenostre en diferents llengües. És un símbol de la catolicitat, de la universalitat del missatge cristià. Aquella jornada el va impressionar profundament.

En quin punt està el procés de beatificació de Gaudí?

És interessant que no s’hagi accelerat el procediment. Això respon a una voluntat del Papa d’actuar amb la prudència que antigament era típica de l’ Església.

Com valora la visita a l’abadia de Montserrat?

És un lloc mil·lenari i el cor de la cultura i de la identitat catalana; és molt important. Montserrat ha aportat i continua aportant una gran contribució a la Santa Seu, tant en persones com en idees. És un reconeixement que crec que serà molt apreciat. Significa comprendre el territori que es visita.

Hi ha cap risc que sigui instrumentalitzat?

Aquell risc existeix sempre, més encara en un país on la confrontació política és aspra. Estic segur que Prevost parlarà a tothom, de manera elevada; després, si algú vol manipular les seves paraules, no serà culpa seva.