De Múnic a València: fugida cap al no-res

Molts de vostès coneixen el cognom Bacharach per Burt Bacharach, el compositor melòdic, autor de The look of love , Promises, promises i I’ll never fall in love again , entre d’altres cançons de fama universal. Gràcies a Akiva. Fugint dels llops de Vicent Garcia Devís (Foios, 1958) m’assabento que tots els Bacharach venen de Bacharach, un poble del Rin on al segle XIII es va desencadenar una persecució contra els jueus. 

Va morir un noi, sembla que va ser un crim sexual, però al voltant d’aquest assassinat es va muntar una gran campanya. El van enterrar en una capella, al cap d’un temps el van fer beat. Els jueus del poble, van haver d’escampar la boira i van adoptar el nom del poble. Fa efecte pensar que la família de Burt Bacharach, feliç, seductor, un silvery fox fins a l’últim dia, i la família d’Akiva Bacharach, mort a València amb la dona i els fills fugint del nazisme, sortien d’allà mateix, potser fins i tot eren família.

 Gràcies a una d’aquestes associacions genealògiques que buiden partides de naixement i defunció d’arreu del món, he sabut que el l’avi de Burt Bacharach va néixer a Filadèlfia el 1866, mentre que els pares d’Akiva Bacharach es dedicaven al comerç tèxtil a Fürth, Baviera. És el vertigen de la història, el joc de casualitats i cops de sort que duen a algunes persones a l’èxit i d’altres a la desgràcia.

El llibre està escrit amb rigor i amb un pols narratiu que dona a la història una densitat humana fonamental

 Garcia Devís és un gran periodista valencià, referent de la informació internacional de Canal 9 i À punt, autor d’ El Sàhara. La terra promesa (2022), un conjunt de reportatges dels anys noranta sobre el conflicte de Sàhara Occidental que incorpora, com a apèndix, les cròniques de Vicent Andrés Estellés sobre la Marxa Verda del 1975, que va viure en primera persona. Aquest cop, Garcia Devís ha reconstruït la història d’una família alemanya, que va arribar a València poc abans del 18 de juliol de 1936.

El germà, Hugo Bacharach, formava part de l’alta societat valenciana. Havia començat amb negocis d’exportació de taronges i fruita seca que, en els anys de la Primera Guerra Mundial, va derivar cap als sacs d’arpillera per al transport internacional de patates i cebes. Akiva, que a Munic era un metge reconegut, es va fer càrrec de la fàbrica d’abrasius que el germà tenia a Benicalap. La notícia de la mort –marit i muller amb dues criatures es van treure la vida amb gas en un pis de l’Eixample de València– va tenir molta repercussió a la premsa internacional i és fàcil de relacionar amb la mort d’Stefan Zweig i Charlotte Elizabeth Altmann a Petròpolis.

 Devís fa una trena entre la bibliografia internacional sobre la persecució dels jueus a Europa i el món valencià, amb el cas dels pares de Max Aub, fugitius de la Primera Guerra Mundial, o amb l’encaix del germà Hugo en el món empresarial, social i polític valencià, distingit i filofeixista. El fill d’Attilio Cosmelli, soci de l’empresa d’exportació d’Hugo Bacharach, va estar embolicat amb els crims del pinochetisme. 

El llibre està escrit amb rigor –Devís és un periodista honest– i amb un pols narratiu que dona a la història una densitat humana fonamental. La llengua és magnífica: “van treure els seus habitants de les seues llars, com s’arrenquen els animals del pit de la mare”, “de les gotes d’aigua es fan els rius”, “davant de la balconada que s’encarava al jardí, hi havia un gran arbre que, quan ventolejava o hi havia tempesta, semblava un gegant que penetrava a la casa per totes les portes i finestres”. 

M’agrada especialment com trenca la línia de temps, va i ve fins a encerclar el destí desesperat d’Akiva i Friga Bacharach i dels dos nens, Wolfgang Jakob i Stefanie Johanna. Qui vol llegir una novel·la de nazis a València tenint aquest gran llibre de Garcia Devís?

Vicent Garcia Devís Akiva. Fugint dels llops Austrohongaresa de Vapors 160 pàgines 19 euros