Als seus 93 anys, a punt de complir 94, Joan Bueno continua sortint cada matí al carrer amb la mateixa curiositat i determinació que quan va començar a dibuixar. La seva vitalitat fa pensar més en la d'un noi adolescent que en la d'un artista nonagenari. Conegut popularment com “l'últim pintor de carrer” i considerat per molts el gran cronista gràfic de Barcelona, l'artista barceloní afronta ara un nou repte amb la realització d'un mural de 17 metres de llarg en el BesArt, el gran museu d'art urbà a l'aire lliure situat en els marges del riu Besòs.
La intervenció representa una nova fita en la trajectòria d'un creador que ha dedicat més de mig segle a retratar la ciutat des del carrer, convertint els seus dibuixos en un autèntic arxiu visual de la memòria col·lectiva de Barcelona. Carrers, places, edificis, comerços, festes populars, protestes, mercats o ciutadans anònims formen part d'una obra immensa que ha documentat la transformació urbana i social de la capital catalana com pocs artistes han fet.
El mural s'incorpora al projecte BesArt. The River Museum, una iniciativa considerada com el museu d'art urbà més gran a l'aire lliure d'Europa. El projecte aprofita els murs dels marges del Besòs, que s'estenen al llarg de 18 quilòmetres i ofereixen prop de cinc milions de metres quadrats de superfície artística en l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per a la composició del mural, Bueno s'ha inspirat en la Sagrada Família, però ha fugit de figures abstractes o idealitzades: els personatges que apareixen són veïns reals que cada dia es reuneixen a la plaça a jugar als escacs o al dòmino. La mirada de cronista que durant dècades ha fixat la vida anònima de Barcelona en els seus dibuixos es trasllada així, en gran format, a les parets del Besòs.
Nascut a Barcelona el 1932, Joan Bueno va estudiar delineació en l'Escola del Treball i posteriorment va ampliar la seva formació en publicitat i grafisme en la Saint Martin's School of Art de Londres. Després del servei militar a Vilajuïga, es va anar fent autoestop cap a la capital britànica, on compaginava els estudis amb feines ocasionals, entre ells rentar plats.
La seva trajectòria el va portar posteriorment a Islàndia, una experiència determinant per a la seva evolució artística. Va ser allà on va desenvolupar la tècnica ràpida que encara avui el caracteritza: una manera de dibuixar gairebé instintiva, capaç de captar una escena en només deu o quinze minuts.
Un artista que ha convertit Barcelona en el seu estudi
Bo treballa amb tinta xinesa i canyes que ell mateix recull als voltants de l'església d'Esplugues, que utilitza com a pinzell, i paper senzill. Amb aquest material tan simple és capaç de construir perspectives complexes sense necessitat de regles ni eines de mesura, una habilitat que li ha permès produir milers de dibuixos en les últimes dècades. “Quan pinto sembla haver-hi un àngel que m'ajuda”, diu l'artista, que defineix la creació com a una cosa que supera la simple tècnica. “L'art és una teràpia, una medicina que m'allarga la vida”, afegeix.
Des de la seva tornada a Barcelona, la ciutat s'ha convertit en el centre absolut de la seva obra. Ha documentat espais desapareguts, com l'antic Colmado Quílez, substituït avui per un establiment comercial modern, però també episodis recents de la vida ciutadana, des de manifestacions estudiantils fins a mobilitzacions polítiques davant el Parlament.
La seva mirada s'ha estès també més enllà de Barcelona. Va realitzar una extensa documentació gràfica dels municipis del Baix Llobregat, amb prop de 2.000 dibuixos dedicats a pobles, masies i elements patrimonials de la comarca.
Per a José Félix Bentz, president del Reial Centre Artístic de Barcelona, entitat amb la qual Bueno manté una estreta vinculació, la presència de l'artista en el BesArt és un reconeixement plenament merescut.
“És una persona molt estimada i absolutament incombustible. Fa molts anys que forma part de la vida del Reial Centre Artístic i continua sorprenent-nos cada dia amb la seva activitat i creativitat”, explica.
Bentz destaca que l'artista arriba sovint al Centre amb dibuixos realitzats pels carrers de Barcelona per acabar-los o afegir color, mantenint una rutina de feina gairebé diària. En els últims anys, l'entitat ha impulsat exposicions i iniciatives per donar suport a la seva trajectòria i treballa també per garantir la conservació futura del seu llegat artístico. Para el president del Reial Centre Artístic, la figura de Bueno ocupa un lloc únic en la cultura barcelonina.
Una vida perseguint les notícies
“Crec que és una qüestió de justícia. Hi ha edificis, comerços i espais de Barcelona que ja no existeixen i que avui només podem recordar gràcies als seus dibuixos. És el gran cronista de la ciutat. No conec cap altre artista que hagi documentat de forma tan constant i extensa la història recent de Barcelona”.
Segons Bentz, la incorporació de la seva obra en el BesArt suposa també un valor afegit per al projecte. “Encara tenim l'oportunitat de reconèixer-ho en vida. És important que la seva obra tingui presència en un espai de projecció pública com a aquest”.
La relació de Joan Bueno amb l'actualitat és una de les característiques que més sorprèn els qui el coneixen. Rafael Tirado, fotògraf, realitzador audiovisual i amic de l'artista des del 1978, assegura que aquesta curiositat continua intacta.
“Cada matí va a esmorzar a un bar, demana el diari i s'informa del que està passant a la ciutat. Quan hi ha una cosa que considera interessant, va. Necessita veure-la i dibuixar-la. És un cronista gràfic en el sentit més autèntic de la paraula”, explica.
Tirat, director del documental Joan Bueno, l'últim pintor de carrer, emès per TV3, defineix l'artista com “un dibuixant impressionista que es mou per impulsos”, sempre atent a qualsevol esdeveniment que pugui formar part de la història de la ciutat.
La seva energia continua sent sorprenent. Al llarg de la seva vida ha realitzat prop d'una trentena de Camins de Santiago, durant els quals era capaç de produir desenes de dibuixos. Encara avui, en una jornada normal, pot completar diverses obres de gran format.
Un projecte pensant en el Sant Pare
Lluny de plantejar-se una retirada, Joan Bueno continua generant noves idees. Actualment treballa en una sèrie de dotze làmines dedicades a la Sagrada Família ja la parròquia de San Agustín, un projecte que està desenvolupant amb una il·lusió molt especial.
“Li faria molta il·lusió poder regalar aquestes làmines al Sant Pare quan visiti la parròquia de San Agustín”, explica Tirado. “És una idea que l'entusiasma molt. Als 93 anys continua pensant en nous projectes i buscant nous reptes”.
Aquesta actitud resumeix perfectament el caràcter de Juan Bueno. Mentre molts artistes de la seva generació fa anys que es van retirar, ell continua sortint cada dia a buscar la notícia, observant la ciutat amb la mateixa curiositat de sempre i convertint-la en dibuix.
Ara, aquella mirada que durant dècades ha quedat fixada sobre paper pren una nova dimensió en el BesArt. El mural de 17 metres no és només una nova obra dins del gran museu urbà de Besòs. És també un homenatge a una trajectòria excepcional i al llegat d'un artista que ha dedicat tota la seva vida a dibuixar Barcelona perquè Barcelona no oblidi la seva pròpia història.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.