PinkPantheress i Jade, nit brit en el Primavera

La nombrosa colònia anglesa va tenir el seu moment de passió divendres a la nit amb la conjunció de Jade i Pinkpantheress, dos artistes pop que fins i tot han compartit cançons i que ahir a la nit van desplegar la seva força a dos escenaris enfrontats amb horaris consecutius.

Primer va ser Jade Amelia Thirwall la que es va apoderar de l'escenari Occident per presentar el seu primer disc, That's showbiz baby, colofó fins a la data d'una carrera típica i tòpica de producte industrial nascut del Factor X britànic per passar per la girl band i fins i tot participar d'una sèrie de televisió. Aquest camí ha portat a l'anglesa a elaborar un pop electrònic amb clar accent dance que s'augmenta gràcies a la seva veu, tal com va demostrar aquest divendres en temes com It girl, amb la qual va obrir l'actuació, FUFN (Fuck you for now), Church, on va mostrar la seva poderosa veu entre samples heroics, o Angel of my dreams, el tema més conegut de la londinenca amb què va concloure l'hora d'actuació.

Es va produir llavors una riuada de públic cap a l'escenari Cupra, el de l'amfiteatre, que va col·lapsar fins a extrems mai vistos per atendre PinkPantheress. No només es van omplir les grades i l'esplanada fins on assolia la vista, sinó que els espais superiors, inclosa la zona que porta a la placa fotovoltaica, bullien de públic desitjós de veure la jove anglesa de 25 anys que, amb només tres àlbums i TikTok mitjançant, acumula 38 milions d'oients mensuals a Spotify.

“Sento que estigueu tan atapeït, és l'escenari que m'han donat”, es va lamentar Victoria Beverley Walker durant la seva breu però intensa actuació de 45 minuts, dominada pel so d&b i disc de la seva última feina, Fancy that. Acompanyada per quatre ballarines, un dj i un bateria, Pink va oferir un espectacle complet de ritmes accelerats que contrastaven amb la seva veu suau i delicada davant una audiència que, pel seu número, va evidenciar l'inadequat de l'espai per a una artista tan atractiva.

Les Spice Girls i Kylie Minogue van sonar a l'inici del concert com a avís a navegants abans que tot explotés amb Stateside i Romeo seguida de Noises, que el públic va cantar en bloc. L'artista executava mil·limetrats i accelerats moviments de ball embolicada a les barreges de blau i vermell (els colors de la Union Jack) que escopia la pantalla de l'escenari, mentre el dj no parava de ballar com si l'estiguessin electrocutant. Gran festa de ball que va donar pas a uns minuts de dj en solitari després dels quals la protagonista va reaparèixer canviada de roba per oferir una secció disc avalada sempre pel bateria Blake Cascoe, capaç de marcar tota mena de ritmes ballables encara que el públic, de tan apinyat, ho va tenir difícil per aprofitar-los.

De ritmes també va caminar ple Skrillex, que va ocupar l'escenari central després de The Cure per oferir una sessió intensa d'hora i mitjana que va arrencar amb Soma i on no es va oblidar de punxar temes com La nit, In dona getto, Where llauri Ü now, Levels, del difunt Avicii, o Kill everybody.