Síria intenta una reconstrucció inclusiva per no acabar com l’Iraq

Quan està tot per fer és difícil saber per on començar i encara es complica més si no hi ha garanties que el reconstruït no es tornarà a destruir. Davant aquesta incertesa el més lògic seria no fer res, però no s’ho poden permetre les societats que han estat destruïdes per la guerra i encara menys si és una guerra civil de 13 anys, com la de Síria.

Parlar de reconstrucció, per tant, és una utopia, però això és precisament el que han fet aquesta setmana a Làrnaca un grup d’experts en desenvolupament i en diplomàcia. La seva conclusió, molt realista, és que res no es construirà si no és en benefici de tothom, i, davant la temptació de començar la casa per la teulada, és a dir, aixecant torres de vidre i rivieras de luxe, la seva recomanació és construir institucions que permetin governar amb equitat.

La prioritat després d’una dictadura tan atroç és que els sirians recuperin la confiança en el Govern

“El govern treballa per no enfonsar-se”, explica Ammar Kahf, director del think tank Omran d’Estudis Estratègics, amb seu a Damasc. “Si no volem acabar com l’ Iraq –afegeix–, necessitem institucions. El finançament és important, però no és el més important. Tampoc no és el més important la inversió immobiliària. El més important, després d’una dictadura tan atroç, és que el Govern recuperi la confiança de la ciutadania”.

Fa tot just 18 mesos que el Govern del president Ahmed al-Xaraa va començar a caminar. El Parlament encara no està constituït. El país funciona per inèrcia. Hi falten experts de tota mena. La UE en prova de reclutar mentre l’FMI explica als funcionaris del Ministeri d’Economia com es fa un pressupost.

Els diners, tot i això, és difícil que circulin. El país no està connectat al sistema bancari internacional. Tot es paga en efectiu i, mentre es mantingui l’aïllament, “és impossible que hi arribin inversions”, assegura Henrike Trautmann, responsable de l’ Orient Mitjà i el Nord de l’ Àfrica a la Comissió Europea. “En tot cas –afegeix–, els projectes han de sortir aviat perquè la població recuperi la confiança”.

El règim diu que ha multiplicat per cinc el salari dels funcionaris, però hi falta feina. “La pobresa és espantosa –assegura Trautmann–, la pitjor en tota la regió”. Entorn d’un milió i mig de persones viuen en tendes de campanya. No tenen cap llar on puguin tornar. La guerra de l’ Iran ha disparat el preu del pa i altres aliments bàsics. La llum, amb sort, arriba sis hores al dia. Hi ha bandes armades i crims ètnics. L’estabilitat penja d’un fil, però no es trenca i s’hi aferren els sirians i també l’estiren els experts que, amb els peus a terra, recomanen que la societat civil s’incorpori al projecte de reconstrucció. “Sense una reconstrucció inclusiva, que també incorpori les dones, no hi haurà reconciliació i res no es podrà sostenir”, afirma Reem Turkmani, directora del programa de la London School of Economics sobre Síria.

Si ella i els seus col·legues han pogut desbrossar més bé el camí per a Síria ha estat gràcies a EuroMesco, una xarxa de 120 institucions en més de 30 països dedicades a anticipar el demà a la Mediterrània. L’IeMed de Barcelona ocupa la secretaria.