El barret alça l’esquerra peruana

Al tancament de campanya electoral de Roberto Sánchez dijous al vell centre de Lima, s’hi va palpar un optimisme absent fa només dues setmanes. Hi sonaven les cadencioses cúmbies del Cuarteto Continental. S’hi feien onejar les banderes blanques de Junts pel Perú, mentre dones vestides amb el vestit regional desfilaven entre les parades de fetge fregit i arròs chaufa .

Però la imatge més significativa per a les eleccions de diumenge, projectada a l’escenari, era la de Sánchez i Pedro Castillo, l’expresident, empresonat el desembre del 2022 després de provar de tancar un Congrés que en sabotejava les reformes. Tots dos amb barrets blancs de camperol.

L’esperança per a la dreta de Fujimori: els peruans que votaran a Espanya i als Estats Units

“Al president Castillo el tenen segrestat dins de Barbadillo”, va dir Viviana Vargas, amb referència a la presó als afores de Lima on hi ha Castillo en un país que ha tingut nou presidents en deu anys, cinc dels quals condemnats a presó. “És una injustícia que Roberto Sánchez solucionarà”.

L’ambient preelectoral ha canviat en qüestió d’una setmana. En les últimes enquestes públiques fetes fa 15 dies, Keiko Fujimori, filla del difunt expresident autoritari, en el quart assalt a la presidència, hi guanyava en intenció de vot per uns quants punts. Sánchez, que només va aconseguir l’11% dels vots en la primera volta davant el 16% de Fujimori, no havia creat gaire entusiasme.

En el tancament de la campanya dijous a l’ Estadi Monumental als afores de Lima, Fujimori, vestida del blanc i el vermell de la bandera peruana, tractava de mantenir l’aura de guanyadora. Va fer el possible per rellançar-se com la candidata de la reconciliació nacional. “Obrirem les portes!”, va anunciar.

Però un minisondeig d’ Ipsos, distribuït amb confidencialitat dijous, ha canviat les expectatives. Dona un avantatge minúscul a Sánchez del 43,8% al 43,2%. “L’important no és la diferència, sinó la tendència”, va afirmar el politòleg Fernando Tuesta Soldevilla. Una altra enquesta va plasmar ahir un resultat invers i va evidenciar la dificultat de predir el guanyador.

A Lima, on Fujimori té una majoria aclaparadora, s’hi té por que es repeteixi la rebel·lió dels votants andins que va portar l’ingenu mestre d’escola de Cajamarca al palau presidencial fa cinc anys. Quan Castillo va ser detingut, milers de persones es van llançar al carrer i 49 van ser assassinades pels antiavalots. En un país on la guerra jurídica es lliura sense treva, el mateix Sánchez ja s’enfronta a una acusació de finançament il·legal.

Psicòleg de 57 anys, nascut a Lima i format en els moviments estudiantils de la Universitat de San Marcos, Sánchez és més refinat que Castillo. Ha escalat amb una habilitat oportunista per les jerarquies relliscoses de l’esquerra. Però el seu encert en la campanya ha estat repetir l’es­tratègia de l’humil mestre andí: mobilitzar una base a les pro­víncies amb un discurs radical vinculat a la identitat quítxua i aimara, per després moderar-se i incorporar l’esquerra urbana. Quan ha vist la tendència favorable a Sánchez, l’elit de Lima “ha entrat en pànic”, va dir un consultor polític. “El que guanya és el barret”.

Si avui guanya, Sánchez es compromet a amnistiar Castillo i a fer justícia per als morts de les protestes.

Sánchez ha incorporat al seu equip el respectat exministre d’ Economia de Castillo, Pedro Francke, exfuncionari del Banc Mundial, que avui defensa un programa d’estabilitat fiscal. El candidat també va abandonar la proposta de redactar una altra Constitució.

“S’ha moderat molt, contractant gent més professional i té adhesions més àmplies; Keiko Fujimori, no”, va dir Tuesta. Les mostres també indiquen que Sánchez va sortir guanyador del debat a la televisió de la setmana passada.

Un indici del neguit que recorre els centres de poder és l’editorial d’ El Comercio que, després de mesos d’advertències sobre el radicalisme de l’esquerra, va criticar el candidat per “disfressar-se de moderat” i “menysprear els votants” que el van elegir a la primera volta. Un altre símptoma d’inquietud: cau la borsa i puja del dòlar.

L’esperança de la campanya Fujimori està en el milió de votants a l’estranger –la majoria als EUA i a Espanya–, que s’han inclòs a la mostra d’ Ipsos.

L’auge de Sánchez és l’últim exemple de la volatilitat extrema de la política peruana. Només fa set setmanes es donava per fet que la presidència se la dispu­tarien Fujimori i Rafael López Aliaga, l’ultracatòlic alcalde de Lima. Tots dos van participaren el Fòrum de Madrid, una ini­ciativa iberoamericana de l’extrema dreta impulsada per Vox.

López Aliaga –empresari multimilionari– dona suport a Fujimori. “Els pobres han estat segrestats per l’esquerra del mal, assassina i lladre”, va dir.

És retòrica que fa témer que hi hagi reaccions fortes al Congrés si al final Sánchez guanya la presidència. Tampoc no s’han d’oblidar els jutges, que davant el repunt de Sánchez han anunciat que demanaran cinc anys i quatre mesos de presó pels seus suposats delictes de corrupció.