Lleó XIV crida a la reconciliació i demana cooperació als actors polítics

Lleó XIV trepitja fort i no perd el temps. Tot just posar un peu en territori espanyol va llançar un missatge vigorós i contundent, dirigit tant a la societat com a la classe política, contra la crispació, a què es va referir com unes “nits fosques”. El Pontífex no va anar amb embuts en el seu primer discurs: “Vinc per encoratjar i inspirar una reconciliació i una cooperació més profunda entre les diferents forces d’aquesta nació”, va dir als presents. “La seva pròpia història suggereix que no és la cultura de l’enfrontament, sinó la de la trobada, la que genera estabilitat i prosperitat”, va renyar els polítics.

Des de fa setmanes, al Vaticà es filtrava que el viatge a Espanya, el primer d’un papa en quinze anys, tindria dos grans eixos: la immigració, que arribarà al seu punt àlgid a les Canàries, i la polarització política, un assumpte que preo­cupa de manera especial el Papa de Chicago, també pel que passaal seu país. A la Península, segons la Santa Seu, troba un altre exemple preocupant.

Així, després de la breu cerimònia de benvinguda a l’aeroport, l’automòbil del Pontífex va arribar a la plaça d’ Orient, on l’esperaven els Reis. Després, al saló de columnes del Palau Reial, Prevost, amb el seu to pausat, va celebrar l’ Espanya “multifacètica” i es va adreçar directament a una audiència formada per polítics d’avui i d’ahir. “Convido a tothom, per amor a la veritat, a abandonar les narratives divisives i polaritzants de la vostra realitat social i de la seva història, per passar de les simplificacions estèrils a l’apreciació fecunda de la complexitat”, els va etzibar.

No és la cultura de l’enfrontament sinó la de la trobadamatx la que genera estabilitat i prosperitat”

A la sala el silenci es va fer encara més dens. Santiago Abascal, assegut lluny de les primeres files i impassible durant tota la intervenció, observava el sostre. Va ser difícil no pensar en ell quan, poc després, Prevost va cridar a “fugir dels enfocaments identitaris que poblen el món de fantasmes i enemics” i va reclamar una cultura del diàleg capaç d’afrontar la complexitat de la realitat espanyola i europea a més de reivindicar el projecte europeu.

Les paraules van ressonar davant mig Govern central, començant pel president Pedro Sánchez; els expresidents Felipe González, José María Aznar i Mariano Rajoy – José Luis Rodríguez Zapatero, centrat en la seva defensa, no fa acte de presència aquests dies–; els presidents de les comunitats i altres dirigents com Alberto Núñez Feijóo o Abascal.

“Avui, la temptació de guanyar popularitat avivant el foc de les polaritzacions sembla créixer, en lloc de disminuir; la dignitat humana no deixa de ser violada”, va advertir després en una de les referències més explícites a la crispació d’ Espanya i bona part d’ Occident.

“No és la cultura de l’enfrontament, sinó la de la trobada la que genera estabilitat i prosperitat”, subratlla

A la sortida, el més satisfet, almenys pel gest, semblava ser el president del Govern espanyol, que va escoltar de bon grat l’agraïment del Papa a Espanya per la seva “fidelitat al dret internacional i al multilateralisme”, un reconeixement que arriba en un moment en què l’ Executiu ha intentat projectar precisament aquesta imatge en l’escena internacional i que hi ha trobat un punt de comunió amb Roma que prova d’explotar aquests dies.

A la tarda, Prevost va encapçalar el que ell va considerar el seu primer acte a Madrid, en un centre de Càritas per a persones sense llar i en situació de vulnerabilitat que sempre està obert, Cedia 24 hores, al barri de Lucero. A la perifèria, ja lluny de la pompa i les moquetes del Palau Reial, en un escenari senzill, el Pontífex va remarcar que “la caritat no admet demores” i va advertir del “risc” que comporta que determinats posicionaments polítics i econòmics portin a l’engany i a la indiferència davant les situacions injustes. Va ser un acte senzill, en què les autoritats van quedar relegades a les últimes files i en què els protagonistes van ser les persones que atén Càritas, visiblement emocionades.

Ja a última hora el Pontífex es va donar un bany de masses amb els joves a la plaça de Lima, on 15 anys després van tornar a entonar: “Aquesta és la joventut del Papa”.

Després del protocol el Papa opta per la perifèria i un projecte social com a “primer acte” a Madrid

Durant tota la jornada, milers de ciutadans es van congregar al llarg del recorregut del Papa, com en les grans curses ciclistes, amb banderes i pancartes. Al vespre van ser mig milió les persones que el van saludar, segons va xifrar la Policia Nacional.

D’altra banda, en el vol que el va portar de Roma a la capital espanyola, va abordar alguns dels principals assumptes de l’actualitat internacional. Començant per la guerra a l’ Iran. “En aquest cas deixa de complir-se el criteri per definir-la una guerra justa. El problema és que la teoria de la guerra justa ve de segles enrere. No es va imaginar mai que les armes i la capacitat destructiva de l’ésser humà poguessin arribar tan lluny, com explico també a l’encíclica”, va afirmar.

El Papa es veurà a Madrid amb un grup de víctimes d’abusos, una trobada privada no inclosa en el programa. “Vull subratllar que no només personalment, sinó també als llocs on he estat, sempre he treballat per instituir comissions, aplicar les normes i les regles, i continuaré fent-ho també en l’àmbit de tota l’ Església. Perquè aquesta continua sent una ferida oberta”, va subratllar.

Prevost garanteix el seu compromís contra els abusos i es veurà amb víctimes en una trobada privada

El Pontífex també va fer broma amb els periodistes que li van preguntar si havia estudiat català, després de les polèmiques dels últims dies entorn de la inauguració de la torre de Jesús de la Sagrada Família. “De moment només sé dir ‘ Bon dia’”, va respondre entre somriures. I va confirmar que parlarà català. L’enviada de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel , Mercè Alonso, va aconseguir fins i tot que s’adrecés als catalans en la seva pròpia llengua: “Us espero, tinc ganes de veure-us”.