Primer acte: que Espanya no s’espatlli

El Papa no ha vingut a Espanya a tocar el violí. No serà una visita amb gust de gelat de vainilla. La primera jornada ho confirma.

 Lleó XIV no és un home amb el peu al fre, elegit pel conclave per calmar el president dels Estats Units, temperar els grans donants d’ajut econòmic a l’ Església catòlica i canalitzar les aigües agitades per Francesc entre el 2013 i el 2025. Éstà molt atent a la unitat de l’ Església, cert, però no és el papa balneari que alguns es van imaginar veient-lo tornar a la residència d’estiu de Castelgandolfo, que el seu antecessor amb prou feines va trepitjar. Tampoc no és Francesc II .

“ Robert Francis Prevost és un motor dièsel, primer observa, pregunta, es fa una composició de l’estat de les coses i després actua; primer pensa i després comença a accelerar”. Així el descrivien fa uns mesos persones que el van conèixer durant els dotze anys que va ser prior general de l’orde de Sant Agustí.

L’acceleració es va iniciar a l’octubre, amb la publicació de l’exhortació apostòlica Dilexi te (T’he estimat), en què va reafirmar el focus principal de Francesc: els pobres han de ser al centre de l’ Església catòlica. Es va accentuar al març amb la seva condemna taxativa a l’acció militar dels Estats Units i Israel a l’ Iran. Els fets posteriors li han donat sobradament la raó. Tres mesos després de l’inici de l’ operació Fúria Èpica, Donald Trump intenta sortir del vesper d’ Ormuz i els perses no l’hi posen fàcil. Prevost, motor dièsel, va aguantar amb fermesa les crítiques i els escarnis del president dels Estats Units.

A mesura que avançava la primavera, Lleó XIV va anar guanyant dimensió i molta gent allunyada de la religió ha començat a captar-lo com un personatge veritablement interessant. L’acceleració s’ha completat al maig, un any després de l’inici del pontificat, amb la publicació de l’encíclica Magnifica humanitas , un document impressionant sobre la dramàtica dialèctica que s’està generant entre els límits de la naturalesa humana i els horitzons aparentment infinits de la intel·ligència artificial. La Humanitat, basada en el carboni, ha creat l’ Entitat, basada en el silici. El temps que ara s’obre determinarà si la Humanitat aconsegueix retenir el control de l’ Entitat, i sota quines condicions.

La crida del Papa a frenar la polarització es pot llegir com una petició de pacte intern

Un cop ofegada l’ONU, cap altra instància internacional no estava avui en condicions d’aixecar la bandera de l’humanisme davant els plans llibertaris del silici. Ho fa l’ Església catòlica. L’encíclica reclama que la intel·ligència artificial (IA) respecti la dignitat humana, i Peter Thiel , l’ideòleg de Palantir, acusa el Papa de ser l’ Anticrist perquè vol posar límits al desenvolupament tecnològic. El moviment MAGA llança la consigna “ Human first”, i el Partit Comunista Xinès explica que els seus algoritmes es mantindran fidels al socialisme. Aquestes són avui les posicions davant l’ Entitat.

Thiel continua desafiant-lo, ara des de l’Argentina. Una setmana després de la publicació de l’encíclica, el president Javier Milei anunciava dijous al Financial Times que l’Argentina es convertirà en zona franca per als desenvolupaments tecnològics lliures de regulació i de control estatal. A l’Argentina es podran registrar societats operades totalment per programes d’IA o robots. La refrigerada Patagònia ofereix les seves inacabables planes per a la instal·lació de gegantins centres de dades. Roma vol preservar la primacia humana. Silicon Valley escull l’Argentina com a laboratori llibertari. Moscou enyora l’edat d’or dels tancs. Pequín reforça la disciplina. Aquest és el mapa.

Per què el Papa ve a Espanya amb tot el que està passant arreu? Perquè Espanya pertany a Europa, però té a veure amb Amèrica. A Madrid aquest vincle és cada vegada més visible i intens. L’esdevenir d’ Espanya és important per a la Unió Europea i per al programa catòlic a Amèrica. Per això el Papa es va estrenar ahir al Palau Reial –primer acte de la visita–, amb una al·locució que es pot interpretar com una crida al pacte intern, abans que l’entropia s’apoderi de tot i el país es desbarati. Desarmar Espanya. Evitar que caigui en mans dels seus fantasmes.

Lleó XIV no ha vingut a tocar el violí. “Convido tothom, per amor a la veritat, a abandonar les narratives divisives i polaritzants de la vostra realitat social i de la seva història, per passar de les simplificacions estèrils a l’apreciació fecunda de la complexitat”. Aquest és el passatge clau del seu primer discurs a Espanya. Enteneu-vos abans no sigui massa tard. Implícit missatge de suport a la monarquia com a institució arbitral.

Al Palau Reial hi havia Santiago Abascal . Fa poc més d’un mes, Vox acusava l’episcopat catòlic de lucrar-se amb la regularització d’immigrants, a través de les subvencions que reben les seves oenagés. Ahir escoltaven disciplinadament el Papa, que ha guanyat alçada resistint els embats i les befes de Trump. Vox no pot deixar tots els catòlics conservadors en mans del Partit Popular. Isabel Díaz Ayuso , catòlica de dia, llibertària de nit, semblava enlluernada. Pedro Sánchez , greu i mesurat, mentre li passa un camió per sobre.

Per què aquesta visita a Espanya? Espanya és vital per al missatge catòlic a Amèrica

El Papa no ha vingut a dir que està d’acord amb el Govern, en tot cas és el Govern qui està d’acord amb ell, però reconeix el paper d’ Espanya en l’escena internacional: “Expresso el meu agraïment al vostre país per la seva fidelitat al dret internacional i al multilateralisme, que es tradueix en un compromís actiu amb la pau i la solidaritat entre els pobles”.

Primer acte. El Papa demana que ­Espanya no s’espatlli.