L’UCO contra la seva pròpia cúpula

L’atestat número 89/2026 de la Unitat Central Operativa ( UCO) de la Guàrdia Civil ha col·locat la seva pròpia directora general al punt de mira. Al llarg de 51 pàgines –de les 372 lliurades a l’ Audiència Nacional–, els agents “infereixen” que la lampista Leire Díez va penetrar a les canonades de l’institut armat perquè Mercedes González impulsés expedients contra uniformats que investigaven casos incòmodes per al Govern. El suposat objectiu era torpedi­nar-los. Un extrem que negarotundament González, una fidel escudera de Pedro Sánchez, que limita les seves dues trobades –que fins aquesta mateixa setmana negava el Ministeri de l’Interior– amb l’exmilitant del PSOE a uns tes en una cafeteria, on no va adquirir cap compromís.

L’ UCO creu que ha trobat un os. I no el deixarà anar, segons fonts pròximes a la investigació. El que ha aflorat aquesta setmana és un enfrontament soterrat entre el Govern i la Guàrdia Civil que ja fa anys que dura. Els uns, els uniformats, se senten víctimes de presumptes maniobres per desestabilitzar les seves investigacions a l’òrbita socialista. Els altres, els polítics, consideren que els informes policials van més enllà del que han d’anar.

L’informe lliurat al jutge de la trama de Leire Díez infereix que va obrir una via preferent al cos

En aquest punt de xoc –directe contra la cúpula política de la Guàrdia Civil– González es troba en la situació més crítica de totes, perquè lidera una institució amb una unitat contra la corrupció que està sembrant sospites sobre ella. Després de gairebé dos anys al càrrec, al qual va tornar després de lliurar la seva acta de diputada del PSOE, travessa el seu moment més complicat, però fonts del seu entorn indiquen que no li ha passat pel cap dimitir. Considera que volen, tant sí com no, el seu cap i la del seu director adjunt operatiu, el tinent general Manuel Llamas. I no pensa lliurar-los, encara que la línia de punts que uneix les seves trobades amb la lampista sigui pura munició per a l’ UCO.

La primera reunió va tenir lloc el 30 de setembre del 2024. Només dotze dies després que el Govern la repesqués, després d’incloure-la a les llistes del PSOE a Madrid, federació en què ha militat històricament molt pròxima a Sánchez. Díez va demanar la trobada a González, que la tenia programada al mòbil de la seva etapa al capdavant de la delegació del Govern a la Comunitat de Madrid. La versió que la directora general ha facilitat al seu entorn és que pensava que l’exmilitant, del PSOE, a qui no coneixia fins aquell dia físicament, li volia demanar feina. Tot i això, dos dies abans del seu nomenament, el 18 de setembre, El Confidencial havia publicat que el PSOE preparava una “campanya contra jutges i periodistes per tapar el cas Begoña”. Aquesta informació no només assenyalava directament Díez, anomenant-la per primera vegada com la lampista , sinó que anava acompanyada per una fotografia d’ella entrant a Ferraz. És més, el llavors home fort al PSOE, Santos Cerdán, va fer declaracions sobre ella, definint-la com “només una militant”.

Mercedes González, després de negar-ho Interior, ha admès dues cites breus amb la ‘lampista’ del PSOE

Malgrat les notícies sobre aquesta suposada campanya orquestrada des de Ferraz, que es van succeir durant l’octubre i el novembre, l’ UCO afirma que hi va haver una segona trobada. González no ho recorda, però tampoc ho desmenteix. Van mantenir intercanvi de watsaps. D’una banda, Díez anava sostenint al seu entorn, i implicats en la presumpta trama per desestabilitzar processos judicials, que tenia “amistat” amb González, a qui suposadament demanaria d’obrir expedients a membres de l’ UCO per suposades filtra­cions. De l’altra, González nega les converses fluides.

Hi ha una tercera reunió, recollida a l’informe de l’ UCO, també fora del seu despatx, que González sí que confirma. L’abril del 2025 es va trobar una Díez més loquaç, més empoderada, fins que li va demanar que provés de moure els seus fils perquè el comandant Rubén Villalba, imputat en una altra causa, fos restituït. Li va al·legar la mala situació econòmica per la qual travessava el guàrdia civil apartat per Interior. González ho va considerar inadmissible i va donar per finalitzada la conversa. Aquesta petició de readmissió d’un imputat, que li va fer saltar l’alerta, la va comunicar al titular d’Interior, però no li va concretar que l’hi havia plantejat en una cita presencial. Faltaven setmanes perquè el pla de la trama d’interposar denúncies tant a la mateixa Guàrdia Civil com a la Fiscalia general per filtracions perquè s’iniciessin expedients se n’anés en orris.

La primera trobada amb Díez va ser després de la primera informació sobre les maniobres delictives

El maig del 2025, Antonio Balas, un dels objectius de Díez, el tinent coronel responsable del departament de delinqüència econòmica de l’ UCO, fa un moviment estratègic davant la campanya iniciada contra els seus. Tal com consta en un dels atestats, Balas va voler protegir-se i va elevar el 5 de maig del 2025 a través de la cadena orgànica de la Guàrdia Civil un document que informava que havia tingut coneixement per un informador que Leire Díez presumia de “tenir el control absolut sobre la cúpula de la direcció general de la Guàrdia Civil, concretament sobre la seva directora general, com també de certes figures de la Fiscalia, sense especificar l’informant sobre quines”.

L’ UCO assegura que González va tenir coneixement d’aquest document des del 8 de maig com a mínim. Fonts pròximes a la directora confirmen que el va llegir, però no poden concretar la data exacta. Aquell dia es publicava una notícia sobre Koldo García, que va impulsar la trama a presentar una denúncia contra l’ UCO. També aquest 8 de maig Díez va assegurar a una tercera persona que li havia enviat la notícia a la directora jugant-se “un dinar” amb ella, que les filtracions “venien de l’ UCO”. Una aposta que desmenteix l’equip de González. En la seqüència temporal, l’ UCO destaca que tot just dos dies després d’haver rebut el document de Balas sobre Díez, la directora de la Guàrdia Civil va activar l’esborrament automàtic de missatges amb la lampista . Les mateixes fonts al·leguen que González té activada aquesta funció per a gairebé tots els seus contactes: menys per als que li fan arribar documents interessants que ha de guardar.

Les revelacions del sumari han fet aflorar l’enfrontament soterrat entre l’UCO i l’Executiu

En aquests dies hi ha una nota a l’agenda de Díez: “Investigació interna G.C. per a filtracions”. Dit i fet, el 14 de maig incoen una informació reservada, que és comunicada a Balas, sobre possibles filtracions produïdes per membres de la seva unitat. No va tenir cap recorregut perquè el Tribunal Suprem la va frenar. Però hi ha dues investigacions internes més per suposades filtracions al punt de mira. A buscar-ne la documentació, per ordre de l’ Audiència Nacional, va irrompre Balas el 27 de maig a la seu de la Guàrdia Civil, tot provocant un enorme xoc al cos.

Ara, un dels objectius de l’ UCO és descobrir qui va ordenar iniciar els expedients i el ­paper que va tenir en tot això González.