Reus dedica un mural a Gaudí amb crítiques dels arquitectes

Reus va estrenar ahir a la tarda el mural d’homenatge al seu fill més universal, l’arquitecte Antoni Gaudí, a la façana de la residència universitària de la parròquia de Sant Joan. La pintura, de gairebé 140 metres quadrats, un homenatge a les arrels del geni, es vol convertir en lloc de visita obligada. L’obra, creada pel reconegut muralista extremeny Jonatan Carranza, Sojo , ha suscitat crítiques dels que avui serien col·legues del geni, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona.

En una societat acostumada a polèmiques i recels, la controvèrsia s’ha creat entorn del lloc que s’ha triat per pintar-hi el mural, la façana d’una residència estudiantil construïda vora l’església de Sant Joan el 1996. L’autor és el prestigiós arquitecte Pau Pérez Jové (Barcelona, 1947). La façana de formigó, monocromàtica, “es va concebre amb criteris d’austeritat i integració amb l’entorn de l’església de Sant Joan, edifici catalogat dins del patrimoni cultural català”, recorden els arquitectes crítics.

Alegria al Mercat Central, ubicat al davant de la pintura, i dels comerciants pel nou reclam turístic

L’edifici és propietat de l’ arquebisbat de Tarragona, que va donar l’aprovació al projecte promogut per l’Associació Amics de Gaudí de Reus. La proposta del mural es va posar a debat a la comissió de cultura i patrimoni i hi van donar el vistiplau, confirmen fonts de l’ arquebisbat de Tarragona.

El mural forma part del conjunt d’iniciatives impulsades a Reus pel centenari de la mort de Gaudí. L’Associació Amics de Gaudí de Reus ha encaixat amb respecte les crítiques del Col·legi d’Arquitectes, que va fer públic el comunicat amb l’ Associació Espais Ocults –dedicada a donar a conèixer el patrimoni menys conegut de Reus– i la signatura de mitja dotzena de prestigiosos arquitectes.

Abans de decidir la ubicació de­finitiva es van estudiar diverses opcions en façanes d’altres edificis. Es van descartar, per raons diverses, l’edifici de la Fira de Reus, als afores, i una façana d’un immoble del Raval de Santa Anna, al centre.

El sacerdot de la parròquia de Sant Joan, Joan de Ribes, està encantat amb la iniciativa. També han aplaudit la idea els venedors del Mercat Central de Reus, ubicat davant del mural, i l’associació de comerciants del Tomb de Reus. L’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona han ajudat a fer realitat el projecte, amb un pressupost de 60.000 euros.

Agradarà més o menys, però ningú no pot discutir la reputació del creador, Sojo , format curiosament com a arquitecte i amarat de l’obra de Gaudí i de les seves connexions amb el territori per crear aquesta obra. Sojo explica que ha tingut en compte l’entorn, sobretot l’església, per tirar els colors, com ara els grisos del retrat de Gaudí, que amb una mà es toca el cor i amb l’altra ofereix la seva creació a Reus, on paradoxalment no hi ha cap obra seva. “No suposa un adhesiu que no tingui res a veure amb l’entorn, la meva intenció és que faci la sensació que sempre ha estat aquí”, explica.

L’escrit d’“oposició” del Col·legi d’Arquitectes assegura que, després de saber-se l’encàrrec al muralista, “persones coneixedores del patrimoni arquitectònic reusenci amb criteri per la seva formació professional i tècnica van demanar discre­tament de repensar la ubicació de l’obra”. Entre els arguments hi havia que la residència es va idear el 1996 amb una façana discreta, d’un sol color, “per mantenir el respecte a l’església de Sant Joan”, un edifici neogòtic construït per Pere Caselles entre el 1912 i el 1931.

Afirmen, per tant, que es tracta d’una obra plàstica disruptiva en un entorn que no té res a veure amb Gaudí, la parròquia de Sant Joan ni el mercat. “L’arquitectura i les arts plàstiques han de poder conviure a Reus, amb la seguretat que no transformen la idea ni l’esperit de les obres i dels autors que les han concebudes. Estem segurs que el mestre Gaudí ho entendria”, aventuren.