Les bogeries del luxe per a l’estiu

Admirades i odiades amb força a parts iguals, les ocurrències del luxe aquesta temporada de primavera-estiu 2026 han acaparat el focus mediàtic. Mentre que el sector n’espera l’estabilització anhelada, els creatius volen despertar un desig de compra en el singular a més de crear reconeixement de marca.

Ho evidencia la plataforma internacional The Lyst quan ha col·locat com a marca més popular del primer trimestre del 2026 Chanel. La casa de luxe francesa ha viscut una renovació però no ha perdut l’essència gràcies a Matthieu Blazy, director creatiu de la firma des del 2025. “Categories com ara el calçat i les bosses de mà han estat reinterpretades d’una manera que és actual i rellevant, i han ofert a clients tant nous com ja fidels una porta d’entrada clara a la marca”, justifica aquesta plataforma. Se centra, en especial, en un parell de sandàlies presentades a l’abril a la col·lecció creuer de Chanel. Lluny de complir la funció de calçat –només cobreixen el taló–, sorprenentment s’han convertit en l’objecte més desitjat del luxe, atès que s’ha esgotat cada vegada que la marca les reposa en botiga.

En aquesta mateixa línia, Alaïa acapara el debat de la moda contemporània extrema amb dissenys tan fascinants com els mitjons de serrells o els clutch en forma de gerro de flors. I Coperni sap bé com entrar en aquest joc amb ocurrències com un guant de cuir per vestir el peu. La peça, batejada com a 5T Ballerinas –la T al·ludeix a toes (dits)–, es presenta com un disseny “avantguardista i totalment únic” i té un preu de 850 euros. En accessoris futuristes també hi destaca la dissenyadora Sarah Levy. La creativa belga va guanyar el 2025 el premi d’accessoris de l’ Association Nationale pour le Développement des Arts de la Mode i entén les seves peces com una extensió del cos. Un concepte que planteja tota una revolució en aquest sector.

Però la invenció més escandalosa de la temporada és obra de Julie Kegels. Coneguda per l’ús de materials inesperats als seus dissenys, la dissenyadora també belga ha acaparat els titulars per les seves joies d’adhesius, és a dir, diamants i cadenes impreses en paper que s’enganxen al cos a tall d’accessori. Siguin una reflexió sobre la fugacitat del luxe o una crítica a la joieria o no, els seus adhesius es venen a 80 euros el set. Òbviament, n’ha esgotat les existències.

Perquè siguem clars, la sobreinformació a les xarxes obliga els qui viuen de la seva visibilització a buscar contínuament més maneres d’enlluernar l’algoritme. De vegades, el xiclet s’estira massa i el client, que també vol destacar com a àvid comprador de luxe, accepta la narrativa i compra sense qüestionar. En aquest equilibri constant hi viu Moschino, una firma que ha convertit l’hiperrealisme en el seu millor aliat: bosses de mà que emulen un plat d’espaguetis, una capsa de cartró amb pomes (per descomptat, falses) o fins i tot una cassola com a clutch . Les seves invencions no tenen límits. I, malgrat que moltes persones recorrin a les xarxes per qüestionar el valor estètic i creatiu d’aquestes peces, a la gent li encanten.

Aquesta temporada, i en contrast amb una tònica generalit­zada en què el luxe pretén uni­formar el client amb peces versàtils, el maximalisme ha robat el cor del públic jove. La generació Z troba en el luxe una forma d’expressió lliure, divertida, arriscada i ­sobretot no fabricada en sèrie. Els joves estan disposats a pagar per aquesta moda i a considerar art les seves propostes més arriscades. Fins i tot els disbarats de preu desorbitat.