La ‘kiss cam’ del tecnofeixisme

Massive Attack és música, però també és política. Robert del Naja, cofundador del grup de trip-hop de Bristol, s’ha posicionat al llarg de la seva carrera en contra de l’autoritarisme, la guerra, la injustícia i el vandalisme climàtic. Ara, en la seva nova etapa, Massive Attack ha tancat el pla i ha situat el focus sobre Palantir, l’empresa de l’oligarca Peter Thiel, l’home que diu que la llibertat i la democràcia ja no són compatibles.

Això és el que volia mostrar el grup al seu concert del Primavera Sound de dijous, cancel·lat pel vent. Una llàstima que el temporal arruïnés el treball de molts mesos. En un comunicat fet públic divendres, la banda assenyalava que la seva aposta pel festival barceloní era especialment rellevant per a ells per la diversitat de la proposta artística i pel clar posicionament de la ciutat i de Catalunya en defensa dels palestins.

Les càmeres de Massive Attack satiritzen l’aspiració de Palantir a llegir-nos el pensament

Les pantalles del seu concert no havien de mostrar plans de dones as­pirants al càsting de Bad Bunny, ni d’una petició de matrimoni, ni de pa­relles sorpreses en un petó secret.Tot això ja pertany a la prehistòriade la vulneració de la intimitat. Mas­sive Attack, com es podrà veure en les seves pròximes actuacions, va ara més lluny: amb les seves càmeres ocultes i els seus algoritmes perversos,treu a la llum les misèries interiors d’individus o grups d’individus del públic enfocats de manera aleatòria (“ Fa onze setmanes que no para i està cremat”, o “La parella no li va comentar sobre la part romàntica”, es podrà llegir al costat del pla de les seves cares) i els presentarà com a merei­xedors d’algun tipus de tractament no especificat. Punitiu, probablement.

Es tracta, òbviament, d’un exercici satíric. Massive Attack pirateja el mateix entorn digital de Palantir Gotham per mostrar, mitjançant una base de dades fictícia, fins a quin punt ens amenaça el monstre de múltiples caps que té el cau a la Costa Oest americana. Una paròdia que anticipa una forma letal de control: passar del reconeixement facial al mental i, d’aquí, a abolir el dret a pensar en llibertat. Adam Curtis i els United Visual Artists (que ja han mapejat la c asa Batlló) col·laboren en aquesta incursió a les entranyes de la bèstia que treu a la llum les seves sinistres intencions. Aquest manifest artisticopolític podrà veure’s avui a Zitadelle Spandau de Berlín. Tant de bo pogués reprogramar-se un concert a Barcelona, ciutat que els Massive Attack tenien al cap quan van concebre el seu al·legat contra el tecnofeixisme.

La penetració de les fosques plataformes tecnològiques en el nostre present quotidià ha arribat a un punt de difícil retorn. Corre pressa actuar en diversos fronts. Les institucions ja estan fent alguns passos per aspirar a una sobirania tecnològica europea que creï infraestructures digitals democràtiques. Però no per això s’ha d’obviar la via de l’activisme. I en el cas que ens ocupa, de la subversió artística utilitzant les eines del mateix enemic.

Massive Attack transiten la mateixa via satírica dels memorables The Yes Men (pretenen ser tipus poderosos per després exposar les misèries del sistema des de dins) o dels Electronic Disturbance Theater, pioners de la subversió digital a l’hora d’amplificar en el ciberespai tàctiques de guerrilla teatral. O els !Mediengruppe Bitnik, exploradors de l’internet més fosc. A Catalunya, propostes com les de Joana Moll, Daniel G. Andújar , Mónica Rikico Derivart comparteixen aquesta mateixa vocació tecnocrítica, sense oblidar el pioner Marcel·lí Antúnez.

A tall de conclusió: siguem cons­cients de la capacitat il·limitada del sistema per quedar-se amb la nostra cara i etiquetar-nos en conseqüència, mentre nosaltres fem el ridícul debatent si és honest o no anar a un concert amb una parella que no és l’oficial.