La ‘nomenklatura’ contra el vespreig

Tres setmanes després de la indescriptible conferència de premsa de Florentino Pérez, el Reial Madrid celebra avui unes eleccions a la presidència definides per la celeritat a l’hora de convocar-les, l’estretíssim període electoral, l’absència d’un debat cara a cara entre els candidats, el cerimonial de noms a tall d’ esquer i l’escandalós dèficit d’explicacions als programes.

Darrere del soroll i la propaganda hi ha un club castigat per les decepcions esportives –dos anys sense guanyar ni acostar-se als grans títols– i els greus problemes econòmics que repercuteixen en el Reial Madrid des de la reconstrucció de l’estadi, tres vegades més car –es calcula que el cost final vorejarà la xifra de 1.800 milions– que el que s’havia pressupostat al projecte inicial (575 milions).

Enrique Riquelme, de 37 anys i líder del grup empresarial del grup Cox, especialitzat en energies renovables, serà el rival de Florentino Pérez, de 79 anys i president del Reial Madrid durant 23 dels últims 26 anys. Es confronten, per tant, alguna cosa més que dos dirigents. Fora de les divergències sobre el futur model societari del club, qüestió crucial de què s’ha parlat molt i no s’ha explicat res, és evident la profunda bretxa generacional que els separa.

Aahir a mig matí, Florentino Pérez tancava la campanya en un hotel pròxim al Bernabéu. L’acompanyava la seva vella guàrdia, el grapat de directius supervivents –set en total– de la campanya electoral del 2000, data de la seva victòria sobre Lorenzo Sanz, via vot per correu i fitxatge de Figo, capità i gran estrella del Barça. Pel vestíbul de l’establiment hi corria un aire que recordava els temps de la nomenklatura soviètica. La mitjana d’edat de la seva directiva s’acosta als 75 anys. El més jove és José Ángel Sánchez, l’enigmàtic home a l’ombra de Florentino Pérez. Té 59 anys i ha fet virtut de la seva refracció a les càmeres. Pot passejar per la Castellana sense que gairebé ningú el reconegui.

Riquelme representa l’empresari que s’associa al tràfec social del carrer Jorge Juan

Riquelme representa una classe d’empresari que, en termes d’imatge, s’associa als vesprejos al carrer Jorge Juan, escenari del tràfec social i els locals ad hoc dels nous felins delsnegocis. Fins que Florentino Pérez no s’hi va referir a l’extravagant con­ferència de premsa, no hi havia cap notícia de Riquelme, que va aprofitar la seva inopinada presentació en societat i la conjuntura que li brindava el president del Reial Madrid per re­collir el guant electoral.

Va sorprendre l’afirmativa resposta de Riquelme a un procés que Floren­tino Pérez ha dissenyat a la seva me­sura durant el seu llarg mandat: canvis d’estatuts que l’afavoreixen, exigèn­cies pecuniàries que només un grapat de capitostos pot complir, tota la gamma, en fi, d’obstacles que con­verteixen l’accés a la presidència del Reial Madrid en un exercici gai­rebé inabordable.

El cas és que Riquelme ho ha aconseguit, malgrat el rebuig que va trobar als principals bancs espanyols. Va firmar amb el banc andorrà Andbank l’aval de 193 milions d’euros –15% del pressupost del Reial Madrid– que li permet enfrontar-se a un president que es considerava sa i estalvi de rivals.

No hi ha cap mena de dubte de la victòria de Florentino Pérez, però no del marge. Per primer cop en la seva trajectòria, no és segura l’ aclaparadora victòria de l’actual president, que no acaba d’explicar bé un model social que inclou la injecció de capital extern, propòsit a què Riquelme s’oposa. Ho defineix com un exercici de privatització del Reial Madrid i la constatació dels actuals problemes econòmics del club, que considera en fallida tècnica.

La candidatura de Florentino evoca la ‘nomenklatura’: la directiva té 75 anys de mitjana

Com que Real Madrid TV no ha exercit el paper institucional que li correspon, no hi ha hagut debat entre els candidats, dada impròpia d’unes eleccions democràtiques. Ha abundat el soroll i unes quantes promeses de difícil compliment; algunes, des de l’estricta visió tecnocorporativa que té Florentino Pérez del futbol, i d’altres, les de Riquelme, des d’un pla més proper al poble, representat pels ídols locals i la seva possible tirada electoral: Raúl, Hierro, Del Bosque, Casillas...